Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
L'ASSIGNATURA PORTA COM A SUBTÍTOL QUE DEFINEIX EL CONTINGUT: Cartografies contemporànies per a les pràctiques artístiques recents (1977-2012) Qui diu que no interessa l'art contemporani? Des de l'any 2007, la Tate Modern de Londres, amb una programació dedicada específicament a l'art contemporani, s'ha convertit, amb més de 5 milions de visitants l'any, en el tercer museu més visitat del món (darrere el Louvre i el British Museum). I el Reina Sofia de Madrid, l'any 2011, pràcticament va igualar els visitants de El Prado. Per fi s'estan trencant els tòpics i estereotips que feien de l'art contemporani un art banal, prescindible i frívol. Això es correspon amb la necessitat de conèixer millor l'art de la nostra època i la sensació creixent que ha canviat la nostra forma de veure i entendre el món. Els darrers 35 anys han quedat marcats per profundes convulsions, a nivell internacional, en l'àmbit polític, econòmic, social i cultural. I les pràctiques artístiques, així com les institucions museístiques, no n'han estat al marge. Durant aquestes dècades s'ha modificat sustancialment la noció d' "artista", d' "obra d'art" i d' "espectador", i això ha forçat a qüestionar les metodologies historiogràfiques tradicionals per aproximar-se a l'art de la nostra època i els relats amb els quals aquest pot esdevenir legible i comprensible. En aquesta assignatura es plantejaran diferents cartografies per acostar-se a la complexitat de les pràctiques artístiques recents, prenent com a punt d'inflexió 1977, l'any en què s'inaugura a París el Centre Georges Pompidou ("Beaubourg"), es mostra a Nova York l'exposició "Pictures", té lloc la Documenta 6 de Kassel i mor Blinky Palermo. La dècada anterior va viure l'emergència d'una generació d'artistes que havien començat a provocar canvis sustancials en el món de l'art. Però és a partir de finals dels setanta que comencen a generalitzar-se diversos fenomens que seran objecte d'anàlisi i estudi durant el curs: en primer lloc, la introducció de les problemàtiques postmodernes en l'àmbit de l'art, amb l'entrada de perspectives explícitament feministes, postcolonials i de crítica institucional o activisme polític; però també, noves narratives, nous escenaris, noves pràctiques, nous models teòrics. Totes aquestes mutacions configuren un panorama realment complex i alhora fascinant, que desborda fins i tot l'immens interés que, per si mateixos, tenen alguns artistes en concret. Així, l'assignatura abordarà l'estudi singularitzat d'alguns artistes d'entre els més significatius dels que han marcat la nostra època, tenint en compte que aquesta està travessada per cronologies diverses. I, al mateix temps, es plantejarà, entre d'altres perspectives, la irrupció en l'escena artística del multiculturalisme, la teoria queer, l'estètica relacional, així com la generalització de nous llenguatges artístics sorgits a partir de la hibridació amb els universos de la fotografia, el cinema, la música o les arts escèniques. La metodologia de les classes serà explícitament multidisciplinar, i abordarà el fenomen artístic dels darrers 35 anys a partir de l'estudi dels artistes i les tendències més rellevants, del context museístic i institucional, dels nous referents teòrics i d'alguns esdeveniments significatius d'ordre polític, economòmic o cultural. Quins noms d'artistes seran convocats en el curs? Entre molts altres, Gerhard Richter, Olafur Eliasson, Doris Salcedo, Nan Goldin, William Kentridge, Jeff Wall, Shirin Neshat, Cildo Meireles, Nancy Spero, Hans Haacke, Martha Rosler, Hito Steyerl, Ai Weiwei.... però també Joseph Beuys, Sigmar Polke, Marcel Broodthaers, Krzysztof Wodiczko, Michelangelo Pistoletto, Alexandra Riera, Aernout Mik, Ursula Biemann, Ricardo Basbaum, Dias & Riedweg, Hans Peter Feldmann, Anish Kapoor, Öyvind Fahlström, Lothar Baumgarten, Alan Sekula, Ibon Aranberri, María Ruido... De quins espais parlarem? De l'aparició del Beaubourg a París i de la Tate Modern a Londres, però també del Palais de Tokyo i de la Documenta de Kassel, o de la Bienal de Sao Paulo i de la de Sydney o Johannesburg. Però també de l'emergència de cultures artístiques abans silenciades pel colonialisme etnocèntric i pràctiques artístiques que han posat el cos, la identitat i el gènere en el centre d'una impugnació renovada... Com van plantejar Deleuze i Guattari, és l'hora de fer mapes, i ja no calcs: "Si el mapa s'oposa al calc és precisament perquè està orientat a una experimentació que actua sobre la realitat. El mapa no reprodueix un inconscient tancat sobre si mateix, sinó que el construeix". Cal, doncs, "fer mapes, com ho fan l'orquídia i la vespa; és més acció que representació; la cartografia, abans que representar un món que ja està donat, suposa la identificació de nous components, la creació de noves relacions i territoris, de noves màquines". I què en pot restar, al capdavall, d'aquestes noves cartografies? Noves formes de replantejar la nostra mirada al món i, fins i tot, la nostra pròpia identitat.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Xavier Antich Valero
Idioma de les classes:
Català (80%), Anglès (20%)

Grup SE

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Xavier Antich Valero
Idioma de les classes:
Català (80%), Anglès (20%)

Competències

  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal

Continguts

1. Introducció: 1977, inauguració del Centre Beaubourg (París)

2. Secció cartogràfica: 1977

3. Introducció a l'obra de Gerhard Richter: context, anàlisi i interpretació

4. Públics, nous espectadors, experiències: Tino Sehgal, Xavier Le Roy

5. Públics, nous espectadors, experiències: La qüestió de la "teatralitat"

6. Història, memòria, trauma. Doris Salcedo com a "cas": context, anàlisi i interpretació

7. Identitat, cos, desig

8. Feminismes, postfeminismes, teoria queer

9. Art polític i nous productivismes

10. I la fotografia? Del llibre fotogràfic a la normalització de la fotografia als museus i la postfotografia

11. Introducció a Jeff Wall: context, anàlisi i interpretació

12. Noves pantalles. Del videoart al cinema d'exposició. Intoducció a Aernout Mik: context, anàlisi i interpretació

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 40,00 0 40,00
Cerca i anàlisi d'informació 0 60,00 60,00
Elaboració individual de treballs 0 40,00 40,00
Lectura / comentari de textos 0 40,00 40,00
Total 40,00 140,00 180

Bibliografia

  • Foster, Hal; Krauss, Rosalind; Bois, Yve-Alain; Buchloh, Benjamin (2006). Arte desde 1900. Madrid: Akal. Catàleg
  • Alberro, Alexander (et al) (2012). ¿Qué es el arte contemporáneo hoy?. Pamplona: Universidad de Navarra .
  • Wallis, Brian (2001). Arte después de la modernidad. Nuevos planteamientos en torno a la representació. Madrid: Akal. Catàleg
  • Guasch, Anna Maria (2000). Los manifiestos del arte posmoderno. Textos de exposiciones 1980-1995. Madrid: Akal. Catàleg
  • Ardenne, Paul (2006). Un arte contextual. Murcia: CENDEAC. Catàleg
  • Bourdieu, Pierre; Haacke, Hans (2004). L'art i el poder. Intercanvi lliure. Barcelona: Edicions de 1984. Catàleg
  • Castro Flórez, Fernando (2012). Contra el bienalismo. Crónicas fragmentarias del extraño mapa artístico actual. Madrid: Akal.
  • Manen, Martí (2012). Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado). Bilbao: Consonni. Catàleg
  • O'Doherty, Brian (2011). Dentro del cubo blanco. La ideología en el espacio expositivo. Murcia: CENDEAC. Catàleg
  • Thornton, Sarah (2010). Siete días en el mundo del arte. Barcelona: EDHASA. Catàleg
  • AAVV (2000). Los manifiestos del arte postmoderno. Textos de exposiciones 1980-1995. Madrid: Akal. Catàleg
  • Candela, Iria (2012). Arte contemporáneo en Latinoamérica 1990-2010. Madrid: Alianza.
  • Objetos relacionales. Colección MACBA 2002-2007 (2009). Barcelona: MACBA.
  • Crim, Douglas (2005). Posiciones críticas. Ensayos sobre las políticas de arte y la identidad. Madrid: Akal. Catàleg
  • McEvilley, Thomas (2007). De la ruptura al 'cul de sac'. Arte en la segunda mitad del siglo XX. Madrid: Akal. Catàleg
  • Foster, Jal (2001). El retorno de lo real. La vanguardia a finales de siglo. Madrid: Akal. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes lectives i treball dels temes en l'aula Assistència i participació. Cal recordar l'obvietat de què que l'assistència és obligatòria per a l'avaluació de l'assignatura. 10
Lectures obligatòries (2 llibres) Lectura, anàlisi i comentari per escrit, en el que s'avaluarà la comprensió del text i la capacitat d'anàlisi crítica 30
Casos pràctics Per a cada cas pràctic, plantejat i desenvolupat durant el curs s'anunciarà el criteri d'avaluació pertinent, sempre a partir de l'entrega d'un text escrit 30
Treball de curs S'avaluarà la definició del tema, l'ús crític de la bibliografia, la solvència metodològica i formal del treball, la capacitat d'ordenació en l'argumentació, la capacitat analítica i relacional. 30

Qualificació

Estan especificats, en percentatge relatiu respecte a la qualificació final, a l'apartat "Activitats d'avaluació". Cada activitat no realitzada puntuarà "zero" en el percentatge respectiu.

Observacions

L'assistència a les sessions lectives és obligatòria per poder ser avaluat en aquesta assignatura

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.