Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
La comunicació a les organitzacions: naturalesa, modalitats, condicionants. El sistema de relacions: clima i cultura. Participació en la gestió institucional i nivell d’autonomia institucional. Presa de decisions: fases, models, estils. La innovació i la presa de decisions: resistències al canvi. El treball en equip i la seva influència en el grup. Anàlisi i tractament de problemes i conflictes.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:

Altres Competències

  • 1. Sentit de l’assignatura en el Pla d’Estudis La presència de l’assignatura “Participació i Treball en Equip en les Institucions Educatives”[1] com a matèria obligatòria en el pla d’estudis que condueix a l’obtenció de la Llicenciatura de Pedagogia obeeix a dues raons fonamentals: a.- Des de l’òptica de les persones, a la convicció que el ple desenvolupament dels professionals de l’educació, tant pel que fa a la intervenció directa amb els destinataris dels serveis, com pel que fa a la realització de funcions de coordinació, gestió i direcció, arriba als seus nivells més alts en el marc d’una cultura basada en la implicació i el compromís en un projecte comú. b.- Des de l’òptica de les institucions, a la constatació que la millora i el progrés de les organitzacions únicament s’aconsegueix a partir de la suma del treball en equip dels seus membres. D’aquestes premisses se’n desprèn la necessitat d’afavorir el desenvolupament de valors, actituds i habilitats professionals tendents a la construcció d’hàbits i rutines de treball en equip en el si de models participatius. Així queda reflectit en el document de Pla d’Estudis quan, en analitzar les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar en els futurs pedagogs, hi trobem: 2. Animar, coordinar i supervisar equips de treball des d’una perspectiva educativa 4. Gestionar amb autonomia una organització o servei educatiu 9. Proposar innovacions educatives a partir de l’anàlisi de les característiques de la comunitat i les seves especificitats humanes, culturals i socials. 10. Obtenir i tractar la informació i documentació necessària per a la seva funció de forma adient. Arran d’aquests arguments, l’assignatura es proposa de contribuir al desenvolupament, des d’una perspectiva reflexiva i crítica, de les competències i les destreses necessàries per a la incorporació dels pedagogs al si d’equips de treball multiprofessionals així com per a lideratge o la dinamització de grups i col.lectius de diversa índole: claustres de professors, grups d’esplai, equips de monitors, grups d’acció social, equips esportius... A l’hora de plasmar aquestes intencions en el pla de treball de l’assignatura, partim d’un conjunt de principis. 2.- Principis bàsics que orienten el disseny de l’assignatura. A la base del disseny de la proposta formativa hi ha una sèrie de principis que la justifiquen i, alhora, en determinaran la posada en pràctica. El fet d’exposar-los d’una manera explícita constitueix un compromís i, alhora, una garantia recíproca per als estudiants i per al professor: s’explicita clarament l’enfocament i la intencionalitat de l’assignatura i, alhora, es determina el compromís que contrauen ambdues parts a l’hora treballar-la, tant a dins com a fora de l’aula. 2.1. Vinculació a la pràctica institucional. L’estratègia a seguir per al desenvolupament d’actituds personals de participació responsable en un projecte compartit consisteix a observar, analitzar, participar i implicar-se activament en un projecte real de treball en una institució. Des d’aquesta perspectiva, la vinculació i el filtratge del temes treballats a l’assignatura a situacions viscudes permet la reflexió i l’enriquiment personal contextualitzat alhora que millora en bagatge experiencial del grup en possibilitar l’intercanvi informacions i el debat sobre maneres de fer que són pròpies de contextos específics. 2.2. Desenvolupament d’habilitats comunicatives. A l’hora de treballar en equip, de participar en la presa de decisions, d’intervenir en la resolució d’un conflicte, de liderar una iniciativa de millora... el domini d’habilitats comunicatives resulta fonamental: s’ha d’explicar als altres el que es vol fer, s’ha d’encomanar entusiasme, s’han d’entaular processos de negociació, s’han de resoldre dubtes, s’han de superar les objeccions i les resistències... i, per fer-ho, cal comunicar-se (parlar, escriure, escoltar, moure’s...) amb els altres... Les habilitats comunicatives són un element bàsic per a la relació social, les quals es posen en funcionament en els contextos més diversos: tant en situacions de treball com en els escenaris més diversos de la vida quotidiana. Des d’aquesta perspectiva, l’assignatura proposa de dur a terme un procés de desenvolupament personal, que transcendeix l’àmbit educatiu. 2.3. Participació activa i implicació de l’alumne: aprendre fent El desenvolupament d’habilitats comunicatives, talment com qualsevol altre contingut procedimental, únicament és possible a través de la pràctica: s’aprèn mentre es preveu el que el farà, mentre s’assaja, mentre es duu a terme, mentre s’observa els altres i mentre s’analitza i es reflexiona sobre el que s’ha fet i s’ha observat. Des d’aquesta perspectiva, una bona part de l’assignatura es basen en la realització d’activitats pràctiques, tant a l’aula com d’observació i anàlisi de la realitat institucional. 2.4. Complementarietat entre la fonamentació i la posada en pràctica. Entendre i intervenir d’una manera fonamentada en les dinàmiques relacionals pròpies de les institucions educatives suposa conjugar adequadament la fonamentació científica sobre els processos socials que s’hi viuen: participació en la presa de decisions, gestió i resolució de conflictes, interpretació dels processos de canvi, comprensió de la cultura institucional... alhora que hom mateix, amb l’activitat quotidiana, contribueix d’una o altra manera, a la construcció i la consolidació d’un determinat clima. La dualitat entre fonamentació teòrica i actuació pràctica planteja dilemes de coherència i contradiccions internes, de motivació i satisfacció de l’individu, d’ètica professional, etc. que seran considerats arran de casos pràctics. La partició entre crèdits teòrics i pràctics, per tant, és un reflex de la naturalesa del coneixement que es pretén assolir. 2.5. Vers l’emergència de plantejaments crítics. La combinació entre la fonamentació teòrica sobre els fenòmens organitzatius, l’actuació i els desenvolupament d’habilitats d’intervenció i la reflexió i anàlisi de situacions extretes de la praxi ha de possibilitar l’emergència de plantejaments crítics que tinguin en compte els valors socials i personals que subjauen la realització de determinades pràctiques educatives, els quals han d’ésser posats en el marc d’una societat democràtica en transformació, que evoluciona cap a models de mercat. Ara bé, això ha de portar-nos a plantejar-nos fins quin punt són legítimes aquestes pràctiques?, quines repercussions, tant personals com socials, se’n deriven?...i, en definitiva, per a quin model de societat i d’individu volem educar. 3. Objectius de l’assignatura 1. Descriure, analitzar i valorar críticament els fonaments, els models, les realitzacions pràctiques i els problemes i reptes que planteja la participació 2. Relacionar la participació responsable en l’acció educativa amb els processos de presa de decisions i de compromís amb la decisió presa en el si d’un equip de treball. 3. Conèixer els fonaments i les característiques del treball en equip 4. Analitzar els requeriments i les capacitats necessàries per al lideratge d’equips de treball. 5. Conèixer i analitzar críticament el principals factors que contribueixen a la consolidació d’una cultura col.laborativa a les institucions educatives. 6. Contribuir al desenvolupament d’habilitats comunicatives dels alumnes. 7.-Analitzar críticament les implicacions ètiques de qualsevol actuació personal que afecti o que vagi dirigida a altri. 8.Connectar els coneixements exposats amb la realitat pràctica de les institucions educatives. 9. Analitzar processos organitzatius i problemes comunicacionals a les organitzacions 10. Fomentar l'intercanvi d'experiències i la construcció conjunta de coneixements entre els estudiants. [1] D’ara en endavant, l’abreujarem amb les sigles PiTE

Continguts

1. 4. Unitats formatives

2. En el procés de concreció i desplegament del pla docent de l’assignatura, cal partir dels descriptors que apareixen al Pla d’Estudis. Són els següents:

3. La comunicació a les organitzacions: naturalesa, modalitats, condicionants. El sistema de relacions : clima i cultura. Participació en la gestió institucional i nivell d’autonomia institucional. Presa de decisions : fases, models, estils. La innovació i la presa de decisions: resistències al canvi. El treball en equip i la seva influència en el grup. Anàlisi i tractament de problemes i conflictes.

4. Aquesta primera concreció és estructurada i organitzada en una proposta formativa que consta de 5 unitats formatives, més una d’introductòria

5. UF0. Introducció a l’assignatura

6. 1. Viatge a l’interior d’una organització educativa.

7. Dimensió tècnica i dimensió relacional

8. 2. La cultura de l’organització

9. Anàlisi i intervenció sobre la cultura de l’organització.

10. 3. El treball de l’assignatura a partir de l’anàlisi de casos

11. UF1. La participació com a estratègia de desenvolupament.

12. 1. La creativitat, la participació i la millora continuada com a factors determinants d’una nova cultura institucional

13. 2.Fonaments de la participació: concepte, models, etc.

14. 3.Realitats, dèficits, problemes i reptes de futur dels models participatius.

15. 4. Vers la consolidació d’una cultura participativa.

16. UF2. El treball en equip a les institucions educatives.

17. 1. De l’individu al grup: gènesi de l’equip de treball

18. 2.Fonaments del comportament dels equips: condicionants externs i recursos interns

19. 3.Identitat de l’equip: estructura, processos, activitat

20. 4. Poder i política en els equips: les coalicions

21. 5. Dinamització i lideratge del treball en equip

22. 5.1. Recursos i tècniques per al treball en grup

23. 5.2. Conèixer i treballar els rols

24. 5.3. Afavorir el diàleg

25. 5.4. Valorar el treball en grup

26. UF3. Alguns factors a considerar en la construcció d’una cultura col.laborativa a les institucions educatives.

27. 3.0 Percepcions interpersonals

28. 3.0.1. La formació d’impressions entre les persones

29. 3.0.2. Com ens perceben i com ens creiem percebuts al si de l’organització.

30. 3.0.2. Vers el canvi de percepcions personals errònies.

31. 3.1. Presa de decisions en grup: les reunions

32. 3.1.1. Variables que incideixen en la presa de decisions

33. 3.1.2. Procediments de presa de decisions en grup

34. 3.1.3. Fonaments de les reunions: entre l’eficiència i la satisfacció

35. 3.1.4. Preparació i desenvolupament d’una reunió

36. 3.1.5. Presidència i dinamització de reunions.

37. 3.2. Gestió de la comunicació: xarxes i canals.

38. 3.2.1. Comunicació, informació i comportament organitzatiu

39. 3.2.2. Xarxes, canals i barreres de la comunicació

40. 3.2.3. Tipologia de comunicacions

41. 3.2.4. La millora de la comunicació: l’organització comunicant

42. 3.3. Resolució de conflictes

43. 3.3.1. Les institucions educatives com a escenaris de conflictes

44. 3.3.2. De la comprensió a la intervenció: la conducta davant del conflicte

45. 3.3.3. Estratègies de resolució col.laborativa de conflictes.

46. 3.3.4. La mediació.

47. 3.4. Motivació

48. 3.4.1. Expectatives i insatisfaccions : determinants de la conducta organitzacional.

49. 3.4.2. Necessitats de les persones a les organitzacions

50. 3.4.3. La millora de la motivació.

51. 3.5. Atenció als nous membres: socialització institucional

52. 3.5.1. La introducció en la cultura institucional

53. 3.5.2. Procés de socialització i compromís amb la institució

54. 3.5.3. L’atenció específica als membres de la comunitat

55. 3.5.4. Estratègies d’atenció als nous membres

56. UF4 Desenvolupament d’habilitats comunicatives

57. 4.1. Habilitats per parlar en públic

58. 4.2. Habilitats per escoltar

59. 4.3. Habilitats per fer preguntes

60. 4.4. Habilitats per comunicar-se buscant resposta: la consulta

61. 4.5. Habilitats per afrontar objeccions i resistències

62. 4.6. Habilitats per emetre crítiques

63. 4.7. Habilitats per acceptar crítiques, hostilitats i atacs verbals

64. 4.8. Habilitats per la realització d’entrevistes disciplinàries

65. 4.9. Habilitats per a la mediació en els conflictes

66. 4.10. Habilitats per comunicar-se sense paraules : comunicació no verbal

67. 4.11. Habilitats per canviar d’estil comunicatiu: agressiu. inhibit, assertiu

68. 4.12. Habilitats per comunicar-se amb missatges personals

69. 4.13. Habilitats per comunicar-se tot esperant resposta: la consulta

70. 4.14.........................

71. UT5. El pas a l’acció: de la capacitació tècnica al compromís personal.

72. 5.1. Implicacions ètiques inherents als models participatius: ètica individual i ètica institucional.

73. 5.2. Col.laborar o competir: als servei de quines finalitats es posen les tècniques de treball en equip.

74. 5.3. El futur de la direcció d’equips participatius: la formació per a lideratge democràtic

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    AVALUACIÓ

    Es preveuen dues modalitats d’avaluació, de manera que l’estudiant podrà escollir lliurement, en funció de les seves possibilitats de dedicació i centres d’interès.

    1) AVALUACIÓ FINAL
    Consisteix en la realització d’una prova final i el lliurament de dos treballs
    1•a) L’examen constarà de 3 preguntes relacionades amb els continguts del temari. Cada pregunta es valorarà sobre 20 punts. La prova és obligatòria per les persones que no hagin realitzat l’avaluació continuada. Les dates, lloc i horari queda fixat per la universitat i es fan públics en els calendaris oficials.
    1.b) Com a més tard el dia de l’examen, es lliuraran dos treballs, amb valor del 20% cadascun.. Els treballs són els que es descriuen en l’apartat 2a i 2b del sistema continuat.

    2) AVALUACIÓ CONTINUADA
    Aquest sistema d’avaluació és alternatiu a l’anterior i eximeix de realitzar la prova final. Qui s’aculli a aquesta modalitat haurà d’anar fent un seguiment del curs i anar lliurant les tasques que s’aniran fixant a mesura que avanci el curs i dins dels paràmetres marcats a inici del mateix. Les feines es puntuaran segons una escala total de 100 punts (punts que equivalen a centèsimes que seran aplicades finalment a una nota sobre 10, seguint una proporció directa). Les tasques i la seva puntuació es divideixen en:
    2•a) Ressenya d’una observació d’una reunió i la seva exposició oral [20 punts]. S’exposaran a la classe segons un calendari. 5 dels 20 punts s’obtenen en funció de lliurar a l’aula virtual el treball escrit una antelació mínima d’una setmana abans de l’exposició. Altres 5 punts s’obtenen per fer l’exposició en la data pactada (es podrà canviar la data sempre que hi hagi un acord amb el professor)
    2•b) Ressenya d’un article o altre escrit breu recomanat [20 punts]. El llistat es trobarà en una secció específica de l’aula virtual de l’assignatura, amb un llistat de documents recomanats. Hom n’escollirà un i en lliurarà una ressenya abans del dia 6 de maig.
    2•c) Aportació a classe. Breu exposició d’una afició, defensa d’una idea, tema d’actualitat. No cal que estigui relacionat amb el temari però implicarà presentar prèviament una avís o convocatòria de reunió i formular una dinàmica de la sessió [20 punts].
    2•d) Assistència a classe, La nota estarà en relació a la presència al curs. El mínim és d’un 80% d‘assistència. [20 punts]. Qui no hagi pogut assistir al 80% de les sessions (independentment de la causa) s’haurà de presentar a l’examen final, que només tindrà un valor ponderat del 20% si ha pogut realitzar les demés tasques. La nota d’assistència es calcularà de manera proporcional al marge del 20% de faltes admeses (20% de faltes 0 punts cap falta 20 punts).
    2•e) Ressenya d’un intervencions al forum de temes oberts en l’assgnatura, S’haurand e fer un mínim de 3 aportacions al forum [20 punts].
    Finalment, qui vulgui podrà acudir a l’avaluació final per tal de millorar la qualificació obtinguda amb les tasques de l’avaluació contínua. Si hi ha treballs pendents, fora de termini, que no representin més del 50% de la puntuació total possible, es lliuraran, com a més tard, el dia de la l’avaluació final, sense que calgui realitzar l’examen. Si hom no ha pogut fer les tasques continuades dins dels terminis per un valora possible del 50 % dels punts, o, no ha pogut assistir al 80% de les classes, haurà d’acudir a l’examen final.

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.