Estudia

Horaris:

• Comprendre la importància i la funció dels moviments socials com agents educatius (de configuració i canvi de les percepcions, valoracions, opinions, manera d'entendre i relacionar-se amb l'entorn... de les persones) i, per tant, com agents de canvi social.
• Conèixer la tipologia, les característiques i els mecanismes d'articulació i d'influència dels principals moviments socials contemporànis.
• Conèixer les funcions que l'educador/a social pot realitzar en els movimients socials contemporanis i els mecanismes per exercir-les.
• Capacitat d'anàlisi i de comunicació.

1. [Aquest curs es concep gairebé com un seminari per investigar (a) les funcions educatives dels moviments socials i (b) el paper que hi juguen o hi poden jugar els professionals de l'educació. Dues qüestions molt poc analitzades en l'àmbit de la pedagogia].

2. Característiques dels moviments socials contemporanis.

          2.1. Característiques, similituds i diferències entre els Moviments socials moderns i els Moviments socials contemporànis (o Nous Moviments Socials).

          2.2. Poble i multitud segons T. Negri i P. Virno.

          2.3. El moviment social com a plataforma estructurada d'acció col·lectiva. Moviments, política i societat.

3. Moviments socials i opinió pública.

4. El professional educatiu en l'àmbit dels moviments socials.

          4.1. En quins moviments socials pot haver de treballar el/la professional de l'educació? Quines funcions pot tenir o se li poden encomanar?

          4.2. Processos d'intervenció, estratègies d'actuació i protocols de bones pràctiques.

5. Moviments socials contemporanis.

          5.1. De quins moviments socials parlem?

          5.2. Llistat, tipologia i principals característiques dels més influients (partits polítics; obrers; feminisme; homosexuals, lesbianes, transexuals; okupa; associacions de veins; moviments d'afectats; antimilitaristes i pacifistes; ecologistes; altermundialització; zapatistes; sense terra; cibernètics; tribus urbanes; renovació pedagògica...).

• Cohen, D, (2001). Els nostres temps moderns. Barcelona: La Campana.
• Epstein, B; Löwy, M.;Panith, L.; Petras, J.; Wallerstein, I. (2005). Movimientos de resistencia al capitalismo global.. Barcelona: Hacer editorial.
• Ferrer Gironès, Francesc (DL 1998). Els Moviments socials a les comarques gironines. Santa Coloma de Farnés: Diputació de Girona.
• Habermas, Jürgen (cop. 1994). Historia y crítica de la opinión pública (4ª ed). México, D.F. [etc]: Gustavo Gili.
• Hardt, Michael, Negri, Antonio (2004). Multitud : guerra y democracia en la era del Imperio. Madrid: Debate.
• Laraña, E (2001). La construcción de los movimientos sociales. Madrid: Alianza.
• Martí i Puig, S. (2002). El moviment antiglobalització. Barcelona: Columna.
• Pont, Josep (1998). Moviments socials a Europa, : del moviment per la pau a les organitzacions no governamentals. Barcelona: Hacer.
• Rodas, Ignacio (2001). El Movimiento anticapitalista y el estado. Barcelona: Curso.
• Touraine, Alain (1993). Crítica de la modernidad. Madrid: Temas de Hoy.
• Villasante, Tomás R (1991). Movimiento ciudadano e iniciativas populares. Madrid: HOAC.
• Virno, Paolo (2003). Gramática de la multitud. Para un análisis de las formas de vida contemporáneas. Madrid: Traficantes de sueños. Mapas.
• Els Moviments socials a la Catalunya contemporània (cop. 2004). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Activitats d'avaluació:

Hi ha dues maneres de seguir el curs i tres modalitats d'avaluació [A-1], [A-2] i [A-3]:

[A-1] CURS PRESENCIAL I AVALUACIÓ PERMANENT. Per aquelles persones que s'acullen a l'avaluació permanent és imprescindible assistir al 75% de les sessions. Els criteris d'avaluació seran els següents: (a) Assistència i participació activa a les sessions: 25% de la nota; (b) Exercici de recull i reflexió personal (individual): 30% de la nota; (c) Treball de recerca (en grup): 40% de la nota; (d) Exposició pública de l'exercici individual i del treball de recerca: 5% de la nota.

[A-2] CURS SEMIPRESENCIAL O A DISTÀNCIA I AVALUACIÓ PERMANENT. Per a les persones que no poden assistir a classe però fan un seguiment del curs (a través de tutories presencials i/o a distància), els criteris d'avaluació seran els següents: (a) Treball de recerca (individual): 50% de la nota (imprescindible fer tutories presencials i/o per correu electrònic, a través de les quals es supervisarà el treball); (b) Lectura o lectures i reflexió personal: 25% de la nota (l'alumne podrà triar d'una llista proposada pel professor, i també proposar-ne. El nombre de lectures estarà relacionada amb la dificultat d'aquestes -pot ser un llibre o dos o tres articles- i amb l'aprofundiment realitzat); Examen final: 25% de la nota (que no serà el mateix examen que la modalitat [A-3], sinó més senzill).

En el supòsit que l'alumne que segueix aquesta modalitat [A-2] no demostri el rendiment desitjable en les activitats (a) i (b), el professor li farà saber que, de persistir en aquesta situació, caldrà que es presenti a la modalitat d'avaluació [A-3].

[A-3] Per a les persones que no s'acullin a l'avaluació permanent del curs presencial ni a la del curs semipresencial o a distància, el criteri d'avaluació serà un examen final (100% de la nota).



Tots els apunts de l'assignatura i els temes que es vagin tractant a classe es penjaran a La meva UgG per tal que tots els alumnes matriculats en tinguin coneixement.