Estudia

Horaris:

• Conèixer i ser sensible a les principals àrees i temàtiques que en educació social poden suscitar conflictes ètics.
• Conèixer i saber emprar els principals conceptes instrumentals de filosofia moral i filosofia del dret que permeten analitzar i resoldre qüestions ètiques i saber-los aplicar en casos concrets.
• Conèixer i saber emprar procediments o protocols de bones pràctiques en la resolució de malentesos o conflictes ètics.
• Saber distingir un malentès d'un conflicte. I saber distingir un problema ètic d'altres que no ho són però que de vegades els hi considerem (problemes jurídics, professionals, laborals...).
• Saber escoltar, comprendre, argumentar i decidir.
• Tenir un coneixement bàsic de filosofia moral que permeti ordenar i argumentar el debat i les decisions ètiques i deontològiques que sorgeixen en l'exercici de la professió.
• Saber dialogar amb els propis valors i amb els dels altres per tal de fer de l'educació un procés respectuós i actiu.

1. Introducció a l'etica aplicada.

          1.1. Els principals conceptes instrumentals (de filosofia moral i filosofia del dret) que ens permetran abordar casos pràctics.

          1.2. La principal legislació relacionada amb l'ètica aplicada.

2. Malentesos i conflictes ètics.

          2.1. La visió positiva del conflicte. Les etapes d'un conflicte.

          2.2. L'art de la deliberació: saber escoltar, comprendre, argumentar, decidir.

3. Els codis deontològics.

          3.1. El codi deontològic del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).

          3.2. Anàlisi comparativa amb altres codis deontològics (treball social, psicologia, medicina).

4. Autonomia i paternalisme.

          4.1. Autonomia i heteronomia.

          4.2. Hi ha un paternalisme èticament justificat?

          4.3. Protocol de bones pràctiques.

5. Avaluacions i teràpies coercitives.

          5.1. Tipus i problemes ètics que plantegen.

          5.2. Protocol de bones pràctiques.

6. Secret professional i confidencialitat.

          6.1. Secret professional, secret compartit, confidencialitat.

          6.2. Hi ha situacions en què es pot o s'ha de trencar el secret professional?

          6.3. Protocol de bones pràctiques.

7. Ètica, interculturalitat i inter-moralitat.

          7.1. Al segle XXI, com podem saber què està bé i què malament?

          7.2. Ètica de la complexitat.

          7.3. Hi ha valors que es poden exigir a tothom? És universal la Declaració Universal de Drets Humans? Per què?

8. Alguns problemes ètics respecte a les persones amb discapacitat.

          8.1. La "nova eugenesia"

          8.2. Autonomia, paternalisme, coacció, secret professional...

9. La investigació educativa.

          9.1. Quins aspectes ètics s'han de tenir en compte?

          9.2. Protocol de bones pràctiques.

• Beauchamp, Tom L., Childress, James F. (cop. 1999). Principios de ética biomédica. Barcelona Madrid [etc.]: Masson.
• Benhabib, Seyla (2005). Los Derechos de los otros : extranjeros, residentes y ciudadanos. Barcelona: Gedisa.
• Canimas Brugué, Joan (2006). La ética aplicada a la intervención social. Servicios Sociales y Política Social, (73), 135-144
• Congrés Mundial de l'AIEJI (15è : 2001 : Barcelona), (2002). Ètica i qualitat en l'acció socioeducativa : XV Congrés mundial de l'AIEJI i III Congrés estatal de l'educadorsocial : Barcelona, 6,7, 8 i 9 de juny de 2001. Barcelona: Col·legi d'Educadores i Educadors Socials deCatalunya.
• Cortina Orts, Adela, Martínez Navarro, Emilio (cop. 1996). Ética. Madrid: Akal ediciones.
• Levi, Primo (2002). Si això és un home (2a ed.). Barcelona: Edicions 62.
• Morin, Edgar (1981-2006). El Método. Madrid: Cátedra.
• Muguerza, Javier, Peces-Barba, Gregorio, 1938- (1989). El Fundamento de los derechos humanos. Madrid: Debate.
• Revista de treball social. Ètica i treball social. Núm. 146. Juny 1997 (1997). Barcelona: Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social.
• Singer, Peter (1991). Etica práctica (3ª ed.). Barcelona: Ariel.
• Varis Autors (2005). Les persones grans i el dret a decidir. Girona: Observatori d'ètica aplicada a la intervenció social.

Activitats d'avaluació:

Hi ha tres modalitats d'avaluació:

(1) Avaluació permanent. A l'avaluació permanent només s'hi poden acollir les persones que han assistit al 75% de les sessions.
La nota final d'aquesta modalitat d'avaluació tindrà, aproximadament, la següent distribució: Participació activa a les sessions (25% de la nota); Exercici individual de reflexió (15% de la nota); Problema 1 (30% de la nota) i Problema 2 (30% de la nota).

(2) Avaluació convencional. La nota final surt íntegrament de l'examen final (100%) que se celebrarà el dimecres 25 de juny (a les 4 de la tarda). Aquest tipus d'avaluació va dirigida a les persones matriculades a l'assignatura que no han pogut assistir a classe ni han pogut presentar els exercicis i problemes.

(3) Avaluació mixta. La nota final combina (a) els dies d'assistència a classe (si és que s'ha assistit a alguna); (b) el resultat d'aquells exercicis i problemes que s'han presentat i (c) la nota de l'examen final. El percentatge de cada un dels apartats en la nota final variarà en funció de l'itinerari seguit per cada alumne, però sempre serà imprescindible aprobar l'examen final.
Aquesta forma d'avaluació va dirigida a les persones matriculades a l'assignatura que no han pogut assistir a classe però han anat lliurant els exercicis i problemes. És una modalitat que permet cursar l'assignatura de forma semipresencial (moltes sessions consistiràn en resolució de casos pràctics i debat. Les persones que no han pogut assistir-hi, podran realitzar l'exercici per escrit i enviar-lo per correu electrònic).

A la pàgina web de l'assignatura s'hi aniran adjuntant tots els materials i exercicis que es van realitzant o que cal realitzar, la qual cosa permetrà seguir el curs de forma semipresencial.

ATENCIÓ: