Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2005
Descripció:
Conjunt integrat de pràctiques educatives que posin en contacte l’alumne amb la realitat educativa. Observació i intervenció educativa en centres, projectes i programes d’Educació Social. Participació en les dinàmiques professionals del centre. Elaboració d’un diari de camp amb les reflexions sobre la seva pràctica professional com educador/a social.
Crèdits:
27
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Joan Canimas i Brugue  / RAMON CASADEVALL BUSQUET  / MONTSERRAT CASTRO BELMONTE  / JOAN COLOMER RIBAS  / Arantza del Valle Gomez  / JOSEP FREIXA SERRA  / Judit Fullana Noell  / FRANCISCO JIMENEZ MARTINEZ  / Anna Maria Lopez Carbonell  / MARIA DEL CARMEN MARTINEZ ANDREO  / NATACHA MOLINA MEJUTO  / Maria Pallisera Diaz  / SEBASTIAN PARRA NUÑO  / Santiago Perera Izquierdo  / Anna Planas i Llado  / MARINA DE REGIL AMORENA  / Carles Serra Salamé  / Pere Soler Maso  / JOAN BAPTISTA VALLS FERRER  / XAVIER VENTURA SALVADOR

Continguts

1. 1. Requeriments generals per a la formació d’educadors i educadores socials en els diversos entorns on treballen

2. El diplomat/ada en Educació Social és un professional que realitza una acció amb autonomia, coneixement i capacitat de decisió, tant en el disseny o planificació, com en la execució, i avaluació de la seva acció.

3. Aproximació a les funcions comunes que poden desenvolupar els educadors i les educadores socials en la seva feina en diferents àmbits d’intervenció. Aquestes funcions poden considerar-se en tres nivells:

4. 1. Funcions referides a la persona o col·lectius

5. 2. Funcions referides al subjecte i al seu entorn

6. 3. Funcions referides a la reflexió i la investigació sobre la praxis educativa

7. 1.1. Funcions referides a la persona o col·lectiu

8. En aquest cas, bàsicament el treball d’aquests professionals se centra des dels diferents àmbits d’intervenció en:

9. · Treballar per a la millora de la qualitat de vida de les persones i/o grups, possibilitant el seu desenvolupament individual, de grup i comunitari,

10. · Treballar els elements relacionats amb la millora de l’autonomia i el desenvolupament personal, laboral i social. Aquests elements a treballar en cada cas han de plantejar-se partint de la persona (la seva identitat, necessitats i demandes), de l’entorn (característiques, necessitats i peticions) i de les relacions que s’estableixin entre ells.

11. · Dissenyar, mitjançant l’anàlisi de necessitats individu-entorn, projectes o programes educatius individualitzats i aplicar-los. Els educadors i educadores han d’intervenir en les diferents fases d’elaboració, aplicació i avaluació d’aquests programes individuals (anàlisis de necessitats, formulació d’objectius i continguts, selecció d’activitats, materials, i d’estratègies metodològiques apropiades, avaluació), treballant en estreta coordinació amb d’altres professionals de l’equip i aportant la perspectiva educativa.

12. 1.2. Funcions referides a l’entorn

13. És imprescindible el treball amb l’entorn, on apareix la relació amb altres institucions (escola, món laboral, família, administració) i amb la comunitat, perquè sovint la causa de la marginació és efecte d’un col·lectiu. Per això:

14. · Al costat de la intervenció directa, la funció d’informació, sensibilització i formació de les diferents instàncies socials és també un repte en el treball de l’educador.

15. · Cal intervenir també per transformar l’entorn, incidint en la presa de consciència, el canvi d’actituds, el respecte i la solidaritat vers situacions, persones o contextos que estan mancades de reconeixement o respecte dels drets humans.

16. 1.3. Funcions referides al treball en equip, la reflexió i la investigació sobre la praxis educativa

17. Independentment del tipus de servei on es desenvolupi la seva tasca, els educadors i educadores han de tenir present que:

18. · Realitzen un treball interdisciplinar, amb professionals de la psicologia, pedagogia, psicopedagogia, treball social, medicina, etc. Els professionals concrets amb els que treballarà dependrà, en última instància, del servei o centre de que es tracti.

19. · Tant per la seva tasca individual com pel seu treball en equip, és necessari que l’educador/a social realitzi una anàlisi/reflexió sobre la seva pràctica professional. Per això, és molt important l’anàlisi i reflexió crítica de la praxis educativa, com a productora d’un efecte de creixement personal i professional enriquidor.

20. · Els educadors/es socials participen en processos de recerca, perque la investigació és una tasca imprescindible per a la millora de les seves pràctiques educatives.

21. 2. La formació pràctica en els Estudis d’Educació Social de la UdG

22. La figura de l’educador/a social té uns antecedents molt importants en les diferents figures educatives que al llarg del segle XX han anat donant resposta a les difererents necessitats educatives i socials. Denominacions com educador de carrer, monitor, cuidador, animador, etc. han estat antecedents clars d’aquesta figura professional i la seva formació ja ha estat preocupació molt abans de l’aparició d’aquesta diplomatura a l’Estat Espanyol l’any 1991. A nivell europeu l’any 1945 ja apareix a Tolosa de Llenguadoc la primera escola per a la formació dels educadors que tenien cura dels nois amb problemes. A partir d’aquí sorgeixen altres iniciatives formatives a Lió, París i Alemanya. La primera escola de formació d’educadors especialitzats a l’Estat Espanyol neix l’any 1970 a Barcelona a partir de l’impuls de la Diputació i de l’Escola Normal. També en l’àmbit de l’educació en el lleure hi ha uns importants antecedents al llarg de tot el segle XX i a partir de l’any 1960 ja podem parlar a Catalunya de centres dedicats a la formació d’aquestes figures educatives.

23. Aquests antecedents es donen amb diferent intensitat a tot Europa, sobretot a partir de la segona guerra munidal i s’estenen a nivell internacional arribant a justificar la creació de l’Associació Internacional d’Educadors Socials (AIEJI) la qual en l’actualitat presenta la següent definició d’educador social:

24. Per educador/a social entenem aquell professional format que treballa amb nois i noies, adolescents, adults i qualsevol altra persona que, a causa d’alguna circumstància particular, originada en la seva constitució, en el seu ambient o en les dues coses a la vegada, se’ls fa més difícil la seva articulació amb l’entorn social i, per això, necessiten una ajuda socioeducativa més important.

25. La formació que ha de conduir a l’obtenció del títol oficial d’Educador/a social per la Universitat de Girona té com a finalitat:

26. · Proporcionar la formació d’un/a educador/a en els camps de l’educació no formal, educació d’adults (inclosos els de la tercera edat), inserció social de persones desadaptades i minusvàlids, així com en l’acció socioeducativa.[1]

27. · Oferir la formació per realitzar funcions d’intervenció educativa, entenent com a tal una intervenció professional realitzada amb autonomia, coneixement i capacitat de decisió en el disseny o planificació, en l’execució i avaluació de la seva acció.

28. El decret RD 1420/91 (BOE 10.10.91) sobre la creació d’aquesta titulació estableix de forma clara i explícita la vocació pràctica d’aquesta carrera en incorporar una matèria troncal en forma de pràcticum de 32 crèdits de durada. El Consell d’Universitats, amb aquesta opció troncal, deixa establerta la necessitat d’aquest tipus de formació en aquests estudis.

29. Entenem, doncs, l'educador/a com un professional que treballa, des del marc de referència teòric de l'educació, en la intervenció social per a la millora de la qualitat de vida de les persones, grups i comunitats. Les seves funcions varien, dins del marc general, d'acord amb l'àmbit d'intervenció, el servei, la institució o el programa en el que intervingui. Tant els antecedents propis com la realitat europea en la formació d’aquesta figura professional, ens orienten cap a un disseny del pràcticum amb modalitat d’estada intensiva de l’alumne/a en una institució o servei. D’aquesta manera els estudis universitaris incorporen una formació en alternança que permet realitzar a l’alumne/a un procés d’incorporació completa en una situació d’experiència professional. Aquesta pràctica, amb el seguiment oportú, pot oferir una dimensió complementària a la formació acadèmica de la Universitat.

30. 3. El pràcticum com escenari d’implicació de les institucions en la tasca formativa

31. El pràcticum s’ha d’entendre com un espai de coneixement de la realitat professional per part de l’alumne/a, del professorat i de la institució universitària en general. Aquesta activitat ha d’apropar la realitat de les institucions socials i educatives a les preocupacions del món universitari i possibilitar una actualització constant dels programes de les diferents assignatures. També pot convertir-se en un escenari de participació dels agents generadors d’ocupació dels educadors i educadores socials en l’activitat formativa, potenciant noves situacions que permetin un coneixement mutu i altres col·laboracions. La presència dels alumnes universitaris en els centres i l’assumpció per part de professionals de funcions de tutoria ha de potenciar-se per un millor intercanvi de perspectives que permeti un coneixement de la formació universitària als professionals i alhora recollir les reflexions i crítiques que des de la pràctica poden incorporar-se al currículum formatiu. En relació als alumnes, l’estructura continuada i intensiva del pràcticum constitueix una experiència de pràctiques en alternança com una preparació per a la transició a la vida laboral. D’acord amb tot això, podem definir el pràcticum com:

32. “El conjunt d’activitats que l’alumne/a realitzarà en un establiment educatiu durant un període de temps que permeti el coneixement de l’organització de la institució, les seves funcions, el seu projecte i les persones que les quals es dirigeix.

33. Aquestes activitats s’han d’emmarcar en un treball prop de professionals de la intervenció socioeducativa, preferentment educadors, realitzant un treball d’intervenció directa d’acord amb les orientacions dels centres receptors.

34. El ritme del pràcticum ha d’assemblar-se, d’acord amb les possibilitats, a una activitat real de treball professional en forma intensiva”

35. El pràcticum esdevé doncs, una experiència formativa de pràctiques estructurades de forma continuada i intensiva i significa pels alumnes una preparació per la seva transició a la vida laboral. També esdevé un espai per el coneixement i la relació entre la realitat professional i social, i la institució universitària. En aquest sentit, el pràcticum suposa una aproximació de la formació universitària al món professional, però també significa un espai adequat per escoltar les reflexions i crítiques que des de la pràctica poden incorporar-se al currículum formatiu. En aquesta línia, al final del període de pràctiques es reuneixen els tutors de pràctiques amb els professors de la universitat per avaluar i contrastar l’experiència i escoltar les aportacions dels professionals. D’aquesta manera el pràcticum es converteix en un escenari privilegiat per a la participació dels agents socials en l’activitat formativa i per a la col·laboració i comunicació entre la universitat i els professionals que tenen l’encàrrec de donar resposta a diferents situacions i problemàtiques socials.

36. 4. Organització pedagògica del pràcticum

37. 4.1. Durada

38. El Pla d’Estudis d’Educació Social (DES) ubica en el tercer curs de la carrera (5è semestre) la realització del pràcticum amb 33 crèdits. D’acord amb aquest principi, el primer semestre del tercer curs no es programen classes teòriques dels estudis per tal de facilitar que els alumnes puguin realitzar el pràcticum durant aquest període amb dedicació exclusiva, facilitant als estudiants una experiència molt semblant a la vida professional.

39. Aquests 33 crèdits es distribueixen en dues assignatures:

40. a) La primera, el primer quadrimestre, amb el nom de Pràcticum. Pràctiques en una institució d’educació social, amb un total de 27 crèdits i amb el següent descriptor:

41. Conjunt integrat de pràctiques educatives que posen l’alumne/a en contacte amb la realitat educativa. Observació i intervenció educativa en centres, projectes i programes d’educació social. Participació en les dinàmiques professionals del centre. Elaboració d’un diari de camp amb les reflexions sobre la seva pràctica professional com educador/a social.

42. b) La segona, el segon quadrimestre, amb el nom de Treball de Pràcticum, amb un total de 6 crèdits i amb el següent descriptor:

43. Elaboració i presentació d’un treball escrit individual a partir dels continguts rebuts a llarg dels estudis, i relacionat amb l’estada de pràcticum o un àmbit d’intervenció de l’educador/a social.

44. El Pràcticum és la primera d’aquestes assignatures i suposa una estada intensiva de 540 h. (27 crèdits a 20h el crèdit), l’equivalent, més o menys, a 16 setmanes senceres a 34 hores setmanals. Aquesta durada es distribueix en un horari d'acord amb les característiques dels serveis, centres o projectes tal i com es concreta en el contracte individualitzat de pràcticum que es realitza en cada cas.

45. 4.2. El contracte individualitzat de pràcticum

46. Els estudis d’Educació Social de la UdG, la institució acollidora del pràcticum i l'alumne/a signen un contracte individualitzat de pràcticum on es defineixen els diferents aspectes als quals es compromet cada una de les parts, i la previsió dels sistemes reguladors de les diferents situacions que es poden presentar.

47. El contracte de pràcticum té un apartat dedicat als pactes més formals entre les tres parts i un altre on es concreten les responsabilitats dels practicants i el pla personalitzat de treball. Les relacions entre l'alumne/a, els tutors/res, la UdG i la institució s’establiran en el marc d'aquest document.

48. D'acord amb l'especifitat del servei on es realitza el pràcticum s'estableixen les condicions horàries, la data d’inici i finalització i el compromís deontològic de l'alumne/a per tal de respectar la confidencialitat i els drets constitucionals de les persones.

49. 4.3. Funcions de les parts implicades i seguiment del pràcticum.

50. Durant la realització del pràcticum, cada alumne té dos tutors: el/la tutor/a professional, assignat pel centre o institució on es realitza el pràcticum, i el/la professor/a tutor/a, professor o professora dels Estudis d’Educació Social. El seguiment del pràcticum el realitzen bàsicament aquests dos professionals. Una aproximació a les funcions que realitzen i a algunes de les tasques que són assignades als alumnes durant el pràcticum ens permetrà una visió més concreta del treball i l’orientació que donem a la nostra proposta de pràcticum.

51. 4.3.1. Alumne/a

52. Durant el pràcticum les funcions de l’alumne són bàsicament les següents: per una banda, complir amb els pactes acordats en el contracte de pràcticum, tant pel que fa als aspectes formals, al pla personalitzat de treball, i a les sessions de tutories que es realitzaran a la universitat, com pel que fa a la participació en l’avaluació del pràcticum. Per l’altre haurà d’elaborar un diari de camp, una proposta d’intervenció educativa i un informe d’autoavaluació que es tindran en compte en l’avaluació del Pràcticum

53. El Diari de Camp

54. El diari de camp és un document professional en el qual l’alumne escriurà les situacions, vivències i reflexions sobre les experiències que ocorren durant el pràcticum, ja sigui en el contacte amb els subjectes d’intervenció, amb la institució, centre o servei, o amb els altres professionals. No s’ha de confondre amb un diari personal. Cal respectar la intimitat del centre i de les persones, evitant les referències directes (noms propis de persones i institucions). El diari de camp és el punt de partida pel seguiment del pràcticum en les tutories individuals i/o en petit grup. Una vegada finalitzat el període de pràcticum l’alumne lliurarà el diari de camp al professor/a tutor.

55. Proposta d’intervenció educativa

56. D’acord amb les característiques de cada pràcticum, l’alumne/a haurà d’elaborar un projecte d’intervenció que estarà condicionat i s’adaptarà al funcionament general del centre. Aquest projecte consistirà en el disseny o planificació i, en els casos que sigui possible, implementació o realització d’una intervenció educativa en el centre de pràcticum. El treball es realitzarà en el marc de les responsabilitats, tasques i funcions concretes que s’hagin pactat en el contracte de pràcticum amb cada alumne/a.

57. El tema o contingut de la intervenció, la seva durada, el nombre de persones a les que es dirigeixi, etc..., variarà en cada cas, d’acord amb les orientacions del centre i el/la tutor/a professional. El seguiment de la intervenció la realitzarà el tutor/a professional, amb la col·laboració del professor/a tutor/a. El disseny del projecte es durà a terme sota la supervisió del professor/a tutor, proposant el següent guió orientatiu:

58. 1. Contextualització i justificació de la intervenció. Presentació i situació del marc institucional (característiques bàsiques de la institució, projecte o servei) i explicació argumentada del perquè es dissenya una determinada intervenció: què es vol fer i per a qui (persona o grup de subjectes).

59. 2. Finalitat i objectius de la intervenció

60. 3. Operativització de la intervenció: material, activitats i estratègies metodològiques.

61. 4. Implementació o posada en marxa de la intervenció

62. 5. Avaluació de la intervenció

63. Els punts 1, 2 i 3 corresponen al disseny teòric de la intervenció. En els casos que sigui possible, i sempre que s’hagi acordat amb els responsables de la institució, es realitzaran els punts 4 i 5. El punt 4 (implementació i aplicació) consisteix en la descripció dels aspectes referents a la realització de les activitats planificades, sota la supervisió del tutor/a professional. El punt 5 fa referència als comentaris sobre la valoració de la realització de la intervenció i als efectes que aquesta realització comporta sobre el disseny inicial del projecte.

64. El guió definitiu de cada projecte d’intervenció ha de pactar-se amb el professor/a tutor/a, amb l’aprovació de la direcció del centre. Una vegada finalitzat el pràcticum l’alumne/a lliurarà el projecte d’intervenció al professor/a tutor/a, i en lliurarà una còpia a la institució.

65. L’Informe d’autoavaluació

66. Un cop acabat el període de pràcticum, l’alumne realitzarà un informe d’autoavaluació en el que valorarà el treball realitzat a partir del següent guió orientatiu:

67. 1. La relació amb els/les companys/es de treball

68. 2. La relació i la comunicació amb els/les usuaris/es

69. 3. L’assumpció de responsabilitats

70. 4. El treball en equip

71. 4.1. La participació en l’equip d’educador/as/es

72. 4.2. La teva implicació/participació al llarg de les pràctiques

73. 5. Els aspectes deontològics

74. 6. El treball realitzat com educador/a/a social

75. 7. Els aprenentatges que t’ha aportat el pràcticum en el teu procés formatiu com educador/a/a social

76. 8. Altres consideracions o comentaris que es vulguin fer constar

77. 4.3.2. Tutor/a professional del centre

78. Es tracta d’un professional de la institució de pràcticum, preferentment un educador/a, que es configura com la persona de referència de l’alumne durant la seva estada al centre. S’encarrega de l’acompanyament de l’alumne/a en les diferents activitats que aquest realitza, tant pel que fa als aspectes relacionals (amb la resta de l’equip i els usuaris del centre) com també en relació als aspectes tècnics (relacionats amb la intervenció). Exerceix la tutoria amb una intensitat diferent al llarg de l’estada en funció de diferents variables (característiques del/la practicant, especificitat de la institució, projecte o servei, tipologia dels usuaris...). Entre les seves funcions cal destacar:

79. · Fer el seguiment de l’alumne/a en el centre, observant la relació amb les persones ateses, amb l’equip i el desenvolupamentde les tasques com educador/a.

80. · Reunir-se amb el tutor de la universitat per fer el seguiment de l’alumne/a.

81. · Elaborar un informe d’avaluació de l’alumne/a que es farà arribar al professor tutor una vegada finalitzat el pràcticum.

82. Informe d’avaluació

83. Un cop acabat el període de pràcticum de l’alumne/a, el tutor/a professional lliurarà un informe d’avaluació del pràcticum al professor/a tutor/a de la universitat. En aquest informe, que ja es proporcionarà, es valoraran els següents aspectes:

84. 1. La relació amb els/les companys/es de treball.

85. 2. La relació i la comunicació entre els/les usuaris/es i l’alumne/a de pràctiques.

86. 3. L’assumpció de responsabilitats.

87. 4. El treball en equip.

88. 5. El pla personalitzat de treball.

89. 6. Els aspectes deontològics.

90. 7. Comentar globalment el treball de l’alumne/a com educador/a social.

91. 8. Altres consideracions o comentaris que es vulguin fer constar.

92. 4.3.3. Tutor/a Professor/a

93. És un professor/a d’alguna de les assignatures que s’imparteixen a la Diplomatura d’Educació Social. És també el referent de la Universitat tant per l’alumne com per la institució. Durant el pràcticum l’alumne/a realitzarà amb aquest tutor un mínim de cinc tutories que es temporalitzaran d’acord amb les característiques del pràcticum de cada alumne. Es preveu la realització de, com a mínim, una sessió de seguiment mensual, alternant les tutories individuals amb tutories grupals, si s’escau. Les tutories de petit grup tenen com a finalitat l’intercanvi d’experiències i reflexió entre alumnes. Entre les funcions que té encomandades hi ha:

94. · Pactar amb el centre o institució de pràcticum el pla de treball de l’alumne/a per tal que quedi reflectit en el contracte individualitzat.

95. · Vetllar pel bon funcionament del pràcticum i fer el seguiment de les pràctiques realitzant les trobades i tutories que siguin necessàries tant amb el tutor professional com amb l’alumne/a.

96. Un cop acabat el període de pràcticum, el professor/a tutor/a redactarà un informe final d’avaluació, a partir de les tutories fetes, l’informe d’avaluació del tutor professional, el diari de camp de l’alumne/a, la proposta d’intervenció educativa de l’alumne/a i l’informe d’autoavaluació del mateix alumne/a.

97. Guió orientatiu de l’informe final d’avaluació

98. 1. La relació amb els/les companys/es de treball. Valora si hi ha hagut una bona relació, una relació cordial amb la resta de companys/es de treball.

99. 2. La relació i la comunicació amb els/les usuaris/es.

100. 3. L’assumpció de responsabilitats. Valora com s’han portat a terme les responsabilitats assignades.

101. 4. Valora la participació en el treball en equip.

102. 5. Els aspectes deontològics: confidencialitat, el respecte a la intimitat, el respecte en el tracte i l’atenció a les diferents persones.

103. 6. Comenta globalment com valores el treball realitzat com educador/a social en aquest àmbit de treball on ha realitzat les pràctiques.

104. 7. Valora la proposta d’intervenció educativa realitzada.

105. 8. Valora el nivell de reflexió sobre la pròpia experiència.

106. 9. Qualificació final de l’alumne/a.

107. 10. Argumenta la qualificació final.

108. 11. Altres consideracions o comentaris que es vulguin fer constar.

109. 5. L’avaluació del pràcticum

110. L’avaluació del pràcticum s’estructurarà entorn als següents eixos:

111. 5.1 L’alumne com a treballador d’un centre, servei, institució o projecte.

112. Avaluar a l’alumne en tant que treballador-professional implica l’avaluació de la seva actuació com a educador professional dins d’un àmbit el més semblant possible a una feina ordinària. Es tracta, doncs, de valorar entre altres coses:

113. · Els aspectes laborals reflectits en el contracte de pràcticum establert amb la institució o amb el centre: horari, torn, funcions...del practicant.

114. · El desenvolupament de les responsabilitats que li han estat assignades, el desenvolupament de l’alumne en la situació de treball en equip amb els professionals del centre,

115. · Els aspectes relacionals, tant pel que fa a la relació amb els companys de treball com en allò fa referència a la relació establerta entre l’alumne i els subjectes d’intervenció educativa,

116. · Els aspectes deontològics, referits bàsicament a la salvaguarda del secret professional i a la prudència en l’emissió de judicis sobre el centre o institució i al treball que allí s’hi realitza.

117. 5.2 L’experiència tècnico-professional portada a terme per l’alumne durant el pràcticum.

118. Avaluar l’experiència professional de l’alumne es refereix a valorar el treball d’intervenció educativa que l’alumne hagi pogut desenvolupar durant el pràcticum, tenint en compte fonamentalment els aspectes tècnico-professionals. Part d’aquesta experiència professional podrà ser la que es derivi de les diferents intervencions educatives que el practicant podrà haver realitzar al llarg de la seva estada de pràctiques i que presentarà en l’informe de la intervenció educativa.

119. 5.3 La capacitat mostrada per l’alumne en la intervenció educativa

120. Avaluar la capacitat de l’alumne per intervenir educativament es refereix a l’avaluació de l’informe de la intervenció educativa i en el que s’hi comentarà les diferents responsablitats i tasques que a nivell educatiu ha hagut d’afrontar

121. 5.4 La capacitat mostrada per l’alumne per reflexionar sobre la seva pròpia experiència.

122. Avaluar la capacitat de l’alumne per a reflexionar sobre la pròpia experiència implica valorar la seva capacitat per a realitzar un procés d’autoreflexió sobre la seva pròpia pràctica, tant pel que fa als aspectes relacionals com en els aspectes tècnico-professionals. En aquest sentit ens poden ser de molta utilitat el diari de camp i l’informe d’autoavaluació del mateix alumne/a.

123. En la taula 2 es mostra la relació que establim entre els objectius de l’avaluació i les fonts d’informació que utilitzarem per a obtenir dades que ens permetran avaluar els diferents aspectes. En les interseccions es realitza una aproximació a alguns dels continguts concrets que seran avaluats a partir de cadascun dels instruments considerats. Els instruments considerats són:

124. · El propi informe d’autoavaluació de l’alumne

125. · L’informe que realitzarà el tutor professional

126. · El diari de camp que realitzarà l’alumne durant el pràcticum

127. · La proposta d’intervenció educativa que realitzarà el mateix alumne/a

128. · L’informe que realitzarà el professor/tutor de l’alumne

129. Al final d’aquest procés el professor/a tutor/a qualificarà a l’alumne/a i ho farà constar en l’acta corresponent.

130. Taula 2

131. Relació entre eixos, aspectes a avaluar i fonts d’informació

132. Eixos de l’avaluacióInforme d’autoavaluacióInforme del/la tutor/a professionalInforme del professor/a- tutor/a

133. 1. L’alumne com a treballador

134. Relació amb els companys de treball-Autoavaluació de la relació establerta amb els companys de treball-Valoració de la comunicació entre els professionals del centre i l’alumne/a-Valoració de la comunicació entre els professionals del centre i l’alumne/a a partir de les tutories i els informes d’avaluació.

135. Relació amb els subjectes d’intervenció-Autoavaluació de la relació professional i comunicació establerta amb els usuaris del centre-Descripció i valoració de l’evolució de la relació i comunicació entre usuaris del centre i l’alumne/a al llarg del pràcticum-Descripció i valoració de l’evolució de la relació i comunicació entre usuaris del centre i l’alumne al llarg del pràcticum a partir de les tutories i els informes d’avaluació.

136. Assumpció de responsabilitats-Descripció de les responsabilitats assignades

137. -Valoració del desenvolupament d’aquestes responsabilitats-Descripció de les responsabilitats assignades

138. -Valoració del desenvolupament de les tasques assignades-Descripció de les responsabilitats assignades

139. -Valoració del desenvolupament de les tasques assignades

140. Treball en equip-Autoavaluació del grau de participació en el treball en equip

141. -Autoavaluació del grau d’assumpció d’acords i línies de treball adoptades per l’equip- Valoració de la capacitat per a escoltar els membres de l’equip,

142. -Valoració de la capacitat per a acceptar opinions diverses,

143. -Valoració de la capacitat per a assumir i respectar els acords de l’equip-Valoració de la capacitat per a escoltar els membres de l’equip,

144. -Valoració de la capacitat per a acceptar opinions diverses,

145. -Valoració de la capacitat per a assumir i respectar els acords de l’equip

146. Aspectes deontològics-Autoavaluació del grau de manteniment del secret professional i de la prudència en l’emissió de judicis-Valoració de la correcció de l’alumne/a en l’emissió de judicis sobre els usuaris del centre i la institució-Valoració de la discreció i correcció de l’alumne/a en els comentaris sobre la institució i els seus usuaris

147. Aspectes laborals-Autoavaluació del compliment de la jornada i horari laboral-Valoració del grau de compliment del pla personalitzat de treball pactat-Valoració del compliment del pla personalitzat de treball

148. 2. L’experiència tècnico-professional-Acció/intervenció desenvolupada en el centre: adequació a la demanda establerta en el contracte de pràcticum, adequació als recursos utilitzats, coordinació amb la resta de les activitats del centre-Valoració de l’acció educativa desenvolupada amb els usuaris del centre: respecte als usuaris, comprensió, valoració del grau de coneixements teòrics corresponents a l’àmbit d’intervenció i tipologia dels usuaris...

149. 3. Capacitats per elaborar i aplicar un projecte d’intervenció educativa -Valoració de l’aplicació del projecte/proposta d’intervenció educativa (si s’escau). -Avaluació de la proposta d’intervenció educativa.

150. 4. Capacitat per a reflexionar sobre la pròpia experiència -Avaluació de la capacitat i qualitat de la reflexió sobre: treball en equip, relació amb els companys, relació amb els subjectes d’intervenció, organització del centre... (a partir, entre altres, del Diari de Camp)

151. [1] Real Decret 1420/1991, de 30 d’agost, que estableix el títol oficial de Diplomat en Educació Social (BOE nº 243, 10 octubre 1991)

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.