Estudia

• Les competències són: 1. Comprendre el concepte de diagnòstic i la seva utilitat pedagògica en el camp educatiu tant formal com no formal. 2. Assimilar la terminologia i els conceptes bàsics relatius a la matèria. 3.Saber distingir clarament els diferents models que emparen el diagnòstic educatiu. 4.Conèixer les tècniques diagnòstiques més importants de cada model. 5.Saber realitzar un diagnòstic cognitiu i emocional amb coherència i eficàcia aplicable a qualsevol àmbit del camp educatiu. 6. Saber interpretar el resultat de les proves diagnòstiques i plantejar la intervenció psicopedagògica pertinent.

1. I. INTRODUCCIÓ Tema 1 . Definició del Diagnòstic en Educació. El procés de diagnòstic:característiques. La relació entre diagnòstic i intervenció psiopedagògica. II. MODELS DE DIAGNÒSTIC EDUCATIU Tema 2. Concepte de Model. Principals Models en Diagnòstic Educatiu Tema 3. Model Tradicional: conceptualització, objectius, metodologia. Principals camps d’aplicació. Avaluació crítica del model Tema 4. Model Conductual: conceptualització, objectius, metodologia. Principals camps d’aplicació. Avaluació crítica del model. Tema 5. Model Cognitiu: conceptualització, objectius, metodologia. Principals camps d’aplicació. Avaluació crítica del model. III. UNA PROPOSTA DIAGNÒSTICA: EL MODEL HUMANISTA-ESTRATÈGIC Tema 6. Fonamentació teòrica del Model. Procés de diagnòstic. Tema 7. Cognició: diagnòstic i intervenció psicopedagògica. Bases teòriques. Procés. Tècniques: K-ABC i DN-CAS.Aplicació pràctica. Tema 8. Personalitat: processos emocionals. Bases teòriques. Procés. Tècniques de diagnòstic i intervenció. Aplicació pràctica. Tema 9. Relació cognició - emocional. Implicacions per a les dificultats d'aprenentatge.

• BUISAN C. Y MARIN, MA (1986). Tendencias actuales en el diagnóstico pedagógico. Barcelona: Laertes.
• BUISAN C. Y MARIN, MA (1987). Cómo realizar un diagnóstico pedagógico. Barcelona: Oikos-tau.
• CASADEVALL R I TIMONEDA C (1995). Diagnóstico para la actuación didáctica estratégica. Dins AIDIPE (Ed.), Estudios de investigación educativa en intervención psicopedagógica (, p. 327-330). Valencia: Aidipe.
• CASTELLVI, P. (1994). Teories i models. Introducció a la psicologia evolutiva i educativa. Barcelona: Enciclopedia Catalana.
• DAS, KAR, PARRILA (1998). Planificación cognitiva. Barcelona: Paidos.
• DAS, GARRIDO, TIMONEDA I PEREZ (1999). Dislexia y dificultades de lectura. Una guía para maestros. Barcelona: Paidós.
• FORNS, KIRCHNER I TORRES (1991). Principales modelos de evaluación psicológica. Barcelona: L'Estudi d'en LLop.
• GOLEMAN D (1996). Inteligencia emocional. Madrid: Kairós.
• O'CONNOR Y SEYMOUR (1995). Introducción a la programación neurolingüística. Barcelona: Urano.
• TIMONEDA C. I PEREZ F. (1997). Neuropsicopedagogía. Aprender qué y cómo. Girona: Anorien.
• TIMONEDA C. I PEREZ F. (1998). Neuropsicopedagogía. ¿Es lo que parece?. Girona: Sant Jordi.
• TIMONEDA C. I PEREZ F. (1999). Neuropsicopedagogía. Cognición, emoción y conducta. Girona: Unidiversitat.
• WATZLAWICK P, BEAVIN J, KACKSON D. (1995). Teoría de la comunicación humana. Barcelona: Herder.

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
Es tracta d’una assignatura quatrimestral corresponent al 1er. quatrimestre del curs. La metodologia que tot seguit detallarem és la que ha de permetre a l'estudiant assolir els objectius de l'assignatura. És a dir, el que plantegem com a metodologia correspon a cóm ho ha de fer l'alumne per assolir els objectius fixats. 1. Assistència i participació a les classes on les professores realitzaran exposicions orals dels temes. 2. Lectura dels dossiers bàsics per a cada tema. 3. Debat i discussió en el grup classe sobre els punts fonamentals de cada bloc temàtic. 4. Assistència a les sessions de supervisió de casos pràctics que es portem a terme a la Unitat de Neuropsicopedagogia de l'Hospital Universitari Dr. Trueta. 5. Aplicació tutoritzada de la bateria DN-CAS i interpretació dels resultats. 6. Realització d'un diagnòstic emfatitzant els processos emocionals referit a un cas pràctic escollit per l'alumne i tutoritzat per les professores. Seguint la línea dels ECTS o crèdits europeus i partint de l'actual nombre de crèdits de l'assignatura, les activitats que es desprenen de la metodologia exposada abarquen un total de 150 h. de treball de l'alumne, repartides tal i com s'indica a continuació: - Classes exposicions orals: 12 h. - Classes debat lectures i anàlisi de casos: 6 h. - Classes interpretació casos pràctics: 6 h. - Sessions pràctiques UNPP: assistència 8 h. treball anàlisi 16 h. - Treballs individuals tutoritzats: - Lectures bàsiques: 10 h. - Aplicació DNCAS: 34 h. - Diagnòstic emocional: 33 h. - Estudi individual: 25h.
Tipus d'exàmens:
L'avaluació de l'assignatura es basarà en: - Una prova escrita al final del quatrimestre sobre el contingut del programa, tant des de la vessant teòrica com pràctica, i que constarà de qüestions obertes i aplicades que inclouran la interpretació de casos pràctics. L'estudiant podrà consultar el material de curs que vulgui duran la prova. El resultat d'aquesta prova suposarà el 60% de l'avaluació total de l'assignatura sempre que s'assoleixi una puntuacio mínima de 5 punts. - Valoració de l'aplicació del DN-CAS i el corresponent diagnòstic cognitiu: 15% del total de la nota. - Valoració del treball individual de diagnòstic emocional també en un 15% de la nota final. - Valoració del treball en grup sobre anàlisi d'un cas pràctic en un 5% del total de la nota. - Valoració dels comentaris i anàlisi individial de les sessions pràctiques a la UNPP en un 5% del total de la nota.