Si bé els boscos del territori estan en un bon estat, no passa el mateix amb les boixedes. La Cydalima perspectalis, coneguda com papallona del boix perquè en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament d’aquest arbust, continua sent una plaga preocupant.

“A simple vista, sembla que aquest any 2020 hi ha menys arnes de Cydalima: hem passat de 5.700 captures per trampa al 2018, any del pic d’infecció, a només 1.000 captures al 2019. En canvi, si indaguem una mica més identifiquem la problemàtica: només el 20% dels boixos estan rebrotant i tots ells ja estan sent atacats per erugues… No som optimistes amb el futur d’aquesta espècie d’arbust” alerta en Jordi Riera, director de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, a Osona.

Les plagues forestals segueixen totes un cicle similar al de la Cydalima: un primer any en què els arbres o arbustos no es veuen massa afectats―l’espècie d’insecte arriba al bosc i s’ha d’adaptar―, seguit d’un segon any d’esclat en què l’insecte invasor (o no) té tot l’aliment disponible que desitgi i devasta grans extensions. El tercer any del cicle correspon a una davallada de la plaga, ja que no queda tant aliment i els enemics naturals actuen controlant les poblacions. “Pel que fa a la papallona del boix, a la Garrotxa aquest 2020 és clarament un any de post-invasió, ja que el número de papallones ha disminuït perquè no queden gairebé boixos per menjar”, explica l’Emili Bassols, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. També en aquest cas les complicacions venen ara, quan els pocs boixos que aconsegueixen rebrotar tornen a ser infectats i els esforços per recuperar-se poden no ser suficients.

Cal recordar que la plaga de la papallona del boix encara està activa i s’està expandint, ja que al 2017 va començar a afectar greument a La Garrotxa, al 2018 i 2019 a Osona i ara ja comencen a veure’s efectes importants al Ripollès, al Lluçanès i a les portes del Berguedà. “Ens hem d’imaginar que la Cydalima és com una taca d’oli, que comença en una part del territori i es va escampant”, conclou Bassols.