Fa tan sols una dècada o dues, es pensava que els boscos tropicals i els entorns naturals intactes, amb fauna salvatge exòtica, amenaçaven els humans en protegir els virus i els patògens que condueixen a noves malalties en humans com l’Ebola, el VIH i el dengue. Però alguns investigadors, avui en dia, pensen que és la destrucció de la biodiversitat que ha fet la humanitat la que crea les condicions per a nous virus i malalties com Covid-19, la malaltia viral que va sorgir a la Xina el desembre del 2019, amb profunds impactes sobre la salut i economia als països rics i pobres. De fet, està sorgint una nova disciplina, la salut planetària, que se centra en les connexions cada cop més visibles entre el benestar dels humans, altres éssers vius i ecosistemes sencers.

"Invaïm els boscos tropicals i altres paisatges salvatges, que alberguen tantes espècies d’animals i plantes, i dins d’aquestes criatures, tants virus desconeguts ", escriu David Quammen, autor de l'article Spillover: Animal Infections and the Next Pandemic al New York Times. "Tallem els arbres; matem els animals o els engabiem i els enviem als mercats. Posem potes enlaire ecosistemes i fem fora els virus dels seus hostes naturals. Quan això passa, necessiten un amfitrió nou que, sovint, som nosaltres”.

Les investigacions suggereixen que els brots de malalties infeccioses l’Ebola, Sars, grip aviària i ara Covid-19 estan en augment. Els patògens s’estan creuant d’animals a humans, i molts són capaços de propagar-se ràpidament a llocs nous. Els centres nord-americans de control i prevenció de malalties (CDC) calculen que les tres quartes parts de les malalties noves o emergents que infecten els humans tenen origen en animal.  Alguns, com la ràbia i la pesta, es van creuar amb animals fa segles. Altres, com Marburg, que es creu que els transmeten els ratpenats, encara són rars. Alguns, com el Covid-19, sorgit l'any passat a Wuhan, la Xina, són nous per als humans i s'estenen a nivell mundial. Altres malalties que han creuat als humans són la febre de Lassa, que es va identificar per primera vegada el 1969 a Nigèria; el Nipah a Malàisia; i el Sars a la Xina, que va matar més de 700 persones i va viatjar a 30 països el 2002–03. Alguns, com el virus Zika sorgit a l’Àfrica, s’han establert en altres continents. Kate Jones, presidenta d’ecologia i biodiversitat de la UCL, titula que les malalties infeccioses portades per animals emergents són una “amenaça creixent i molt significativa per a la salut, la seguretat i les economies mundials”.

Cada cop més, diu Jones, aquestes malalties zoonòtiques estan relacionades amb el canvi ambiental i el comportament humà. Va declarar que la pertorbació dels boscos incontestables provocats per la tala, l'explotació minera, la construcció de carreteres a través de llocs remots, la ràpida urbanització i el creixement de la població posa en contacte les persones amb espècies animals que mai abans havien estat a prop. Segons ella la transmissió de malalties de la vida salvatge als humans és "un cost ocult del desenvolupament econòmic humà". "Nosaltres, els humans, som a tot arreu, entrem a llocs en gran part no perturbats i ens exposen cada cop més. Creem hàbitats on es transmeten virus amb més facilitat i després ens sorprèn que en tinguem de nous." Jones estudia com els canvis en l’ús del sòl contribueixen al risc. "Estem investigant com les espècies dels hàbitats degradats poden transportar més virus que puguin infectar els humans"

"Hi ha infinitat de patògens que continuen evolucionant, i que en algun moment podrien representar una amenaça per als humans", afirma Eric Fevre, president de malalties infeccioses veterinàries de l'Institut d'infecció i salut global de la Universitat de Liverpool. "El risc sempre hi ha sigut". Fevre diu que la diferència entre ara i fa unes dècades és que és probable que les malalties brotin en entorns urbans i naturals. "Hem creat poblacions densament poblades on al nostre costat hi ha ratpenats i rosegadors, ocells, mascotes i altres éssers vius. Això crea una intensa interacció i oportunitats perquè les malalties passin d’espècies a espècies ”.

"Els patògens no respecten les fronteres d'espècies", afirma l'ecologista Thomas Gillespie, professor associat al departament de ciències ambientals de la Universitat Emory, que estudia com la reducció dels hàbitats naturals i el canvi de conducta augmenten el risc de patir malalties d'animals a humans. "No estic gens sorprès del brot de coronavirus", afirma. “La majoria dels patògens són encara per descobrir. Estem a la punta més alta de l’iceberg.” Els humans estem creant les condicions per a la propagació de malalties reduint les barreres naturals entre els animals hostes -per què el virus circuli naturalment- i nosaltres mateixos. "Podem esperar mortalitats humanes a gran escala; podem esperar altres patògens amb altres impactes. Una malaltia com l’Ebola no es contagia fàcilment, però algun virus amb una taxa de mortalitat de l’Ebola amb les capacitats de propagació com el xarampió seria catastròfica ”, afirma Gillespie.

Si voleu ampliar la lectura d'aquest article, ho podeu fer clicant aquí.