Departament de Geografia > Les colònies de corall de Blanes contenen espècies mil·lenàries
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Departament de Geografia

Les colònies de corall de Blanes contenen espècies mil·lenàries

Els científics han pogut comprovar que el canyó submarí és un refugi de corall d'aigües fredes molt més gran i important del que es pensaven.

L'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert multitud de colònies de corall centenàries i fins i tot mil·lenàries a l'interior d'un canyó submarí que hi ha a uns 5 quilòmetres de la costa de Blanes, la Selva. Aquest descobriment ha estat gràcies a les imatges capturades per robots submarins. Un oasis de biodiversitat on hi ha diverses espècies de corall i gorgònies, algunes protegides o en perill d'extinció. Gràcies a una campanya oceanogràfica liderada pel CSIC amb la col·laboració d'investigadors internacionals es van trobar aquestes colònies de corall. El geòleg marí Pere Puig ho va descobrir de rebot quan en un projecte del 2017 investigava sobre els efectes de la pesca d'arrossegament en els sediments profunds. I actualment, lidera la investigació. Es tracta d'una zona de 60 quilòmetres de llarg i mig d'amplada amb nombroses parets verticals que poden arribar fins als 2.300 metres de profunditat. Pere Puig ha detallat que el canyó de Blanes té moltes falles i fractures que ha provocat la creació de comunitats diferents. Una de les mostres és de corall negre, 'Leopathes glaberrima', i mesura més de dos metres. La biòloga de la Universitat de Salento, Meri Bilan, ha assegurat que el corall negre creix una fracció de mil·límetre cada any i per això es poden tractar de col·lònies mil·lenàries. També ha afegit que l'estrany no és trobar-se aquest tipus de corall, sinó trobar-ne de tants anys.

Segons la profunditat les espècies varien

El biòleg del CSIC, Jordi Grinyó, ha explicat que s'han descobert zones amb un tipus d'espècie o altre segons la profunditat. Entre els 600 i 1.000 metres, les espècies dominant eren diverses: des de colònies de corall fins a gorgònies. S'han trobat espècies de grogòries 'Callagorgia verticillata' i 'Muriceides considerades espècie rara però que en aquest cas eren abundants. A 1.000 metres hi ha esculls d'ostres 'Neopycnodonte zibrowii' que és estrany veure vives. Per Pere Puig que s'hagin trobat colònies més petites de corall és una senyal que les comunitats segueixen creixent i expandint-se.
 

Han utilitzat dos robots submarins submarins de control remot 

Fins al moment s'han realitzat dues feses de la campanya oceanogràfica. La primera iniciada a mitjans de febrer, i la segona a finals del mateix mes. En la primera fase, els científics han explorat tres zones del canyó: dos a la cara Nord, propera als caladors de pesca, i una a la cara Est. Per explorar s'han utilitzat dos robots submarins de control remot: el ROV Liropus, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i el ROV Ariane, de l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER). En la segona fase, els científics han apliat les zones d'estudi i han estudiat amb més detall aquests ambients.


Com afecta la pesca d'arrossegament

L'origen d'aquesta investigació va sorgir a partir del projecte iniciat el 2017 pel CSIC on s'analitzaven els efectes de la pesca d'arrossegament en els sediments més profunds. Actualment, amb el descobriment de Pere Puig, analitzen si els sediments que han arrossegat les xarxes cap al canyó han afectat d'alguna forma a tota la biodiversitat que hi ha en aquesta zona. Ho han fet col·locant cinc ancoratges amb instruments oceanogràfics que ajuden a estudiar les corrents i les trampes de sediments per veure què hi cau. I durant quatre mesos analitzaran les dades que aportin els sensors. També, analitzaran l'aigua per saber la seva composició i diverses mostres de coralls i gorgònies que han trobat per conèixer concretament la seva antiguitat, el ritme de creixement i saber si hi ha alguna nova espècie.  

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.