Les muntanyes més elevades de la planeta, no patiran la visita d'expedicions aquesta primavera després d'estar saturades en els últims anys: els governs de la Xina i el Nepal han anunciat l'anul·lació de tots els permisos de cim o de trekking a les seves fronteres per evitar contagis pel coronavirus. La temporada primaveral a la cara sud de l'Everest s'ha esvaït abans d'arrencar, ja que en el cas del Nepal la prohibició seguirà vigent fins a finals d'abril. El vessant nord de l'Everest, en territori tibetà, també romandrà vetada tota la primavera per als muntanyencs segons va anunciar el passat dia 11 l'Associació de Muntanya de la Xina-Tibet. La mesura no només pretén evitar la propagació de l'Covid-19: també recorda que el virus afecta les vies respiratòries.
Amb això, l'Everest viurà una situació paradoxal: de les cues i els embussos mortals a 8.700 metres registrats la passada primavera per arribar al cim, a el buit absolut. L'any passat van morir 10 muntanyencs camí del sostre del planeta, la majoria per col·lapses deguts a l'esgotament. Aquesta temporada, ningú podrà constatar si les mesures restrictives anunciades llavors pel govern del Nepal són eficaces o un simple rentat de cara: les autoritats locals reclamen aspirants experimentats en alta muntanya, certificats mèdics que assenyalin la bona salut dels muntanyencs, però la realitat és menys predictible. Si hi ha molts esperant una finestra de bon temps per arribar al cim, i aquesta finestra no és àmplia, l'efecte embut tornarà a ser inevitable. Aquests últims anys, la cara sud de l'Everest ha conegut temporades convulses. El 2014, el trencament d'una enorme massa de gel va acabar amb la vida de 16 xerpes encarregats d'abastir els camps d'altura i condicionar la trenca de gel de Khumbu. Un any després, el terratrèmol que va assolar el Nepal va provocar de nou el tancament de l'Everest i, ara, l'amenaça del Covid-19 avorta una campanya molt esperada.
D'altra banda, el Pakistan acull cinc dels 14 vuit mils de la planeta, però la temporada alta es dóna a l'estiu (juny i juliol principalment) i de moment no s'ha vist compromesa. Això sí, de cedir l'amenaça d'infecció, cal imaginar una afluència massiva per part de les companyies de guies que no han pogut treballar aquesta primavera: la veritat és que cada vegada més clients demanen el K2 com a alternativa a l'Everest, la ruta normal ( la sud) queda molt exposada a les allaus de gel a causa de la caiguda de seracs.
En el cas del Nepal, la mesura restrictiva suposarà la primera vegada que no es registrin cims en els vuit mils de la zona en els últims 50 anys (entre 1966 i 1969 tampoc hi va haver cims), fet que suposa una garrotada terrible per a l'economia dels valls limítrofes i per a un país que extreu enormes beneficis del turisme de muntanya. Les companyies locals que organitzen la logística de les expedicions i contracten a portadors, cuiners i xerpes d'alçada, però també tots els albergs que esquitxen les aproximacions, i en general milers de persones que viuen de el subministrament de serveis i béns per als turistes, patiran severament les conseqüències de el tancament de les muntanyes.
La Federació Internacional d'Escalada també ha decidit posar entre parèntesi les competicions programades cancel·lant totes les cites d'abril a la Xina, amb dues proves de la Copa del Món.