Sostenibilitat

"Escola de radicals; quaranta anys defensant el territori a l'Empordà"

El proper divendres 3 de maig es presenta el llibre "Escola de radicals; quaranta anys defensant el territori a l'Empordà" i posteriorment es farà el debat "La lluita ecologista als nostres dies" a la Seu de la Generalitat

Coincidint amb la jornada de vaga pel clima organitzada pes Fridays for Future de Girona, el proper divendres 3 de maig de 12:30 a 14h es presenta el llibre "Escola de radicals; quaranta anys defensant el territori a l'Empordà" i posteriorment es farà el debat "La lluita ecologista als nostres dies" a la Seu de la Generalitat.


El llibre recull la lluita mediambiental a les comarques gironines que es remunta a més de quaranta anys enrere, quan es van aturar els projectes urbanístics dels aiguamolls de l'Empordà, iniciant la lluita sobre el model de creixement del territori. Aquesta lluita ha estat persistent amb les activitats de grups com Salvem l’Empordà o l'actual plataforma SOS Costa Brava que aglutina fins a vint-i-set associacions conservacionistes del territori en contra dels projectes urbanístics que estaven pendents de desenvolupar des de la dècada dels setanta i els vuitanta, que romanien a l'ombra i s’han tornat a reactivar. De moment la plataforma ha aconseguit una reacció de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, que ha previst una moratòria en la tramitació de llicències que afecta projectes en més d’un miler d’hectàrees al llarg de tota la Costa Brava.


La publicació de "Escola de radicals" s'ha elaborat sobre quinze projectes paisatgísticament abusius que s’han planificat al territori empordanès des dels anys seixanta fins avui, aturats per les reivindicacions populars en defensa del territori.
Els autors del llibre fan una reflexió sobre quin seria el paisatge i la vida de la Costa Brava si s’haguessin desenvolupat aquest projectes urbanístics, reflexió que avui en dia tornen a estar sobre la taula i quan, paradoxalment, es vol presentar la candidatura perquè els seus camins de ronda siguin declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO com a paisatge cultural.