Càtedres de la UdG > Patrimoni Literari > Lliçons de la Càtedra > 2017. Jordi Coca
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

2017. Jordi Coca

Lliçons de la Càtedra

Jordi Coca a les Lliçons de la Càtedra

Dia: 21 de novembre de 2017
Lloc: Centre Cultural La Mercè (Girona)

Les Lliçons de la Càtedra van néixer l’any 2012, com una activitat de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, amb el propòsit de convidar cada any una persona que expliqui la seva experiència creadora, docent o investigadora al llarg de la seva vida acadèmica o professional.

Jordi Coca, doctor en Arts Escèniques, escriptor, professor i director de teatre, va ser el convidat de l'any 2017. L’han precedit la llatinista i professora Dolors Condom (2012), l’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó (2013), el poeta i pintor Narcís Comadira (2014), el llibreter i agitador cultural Guillem Terribas (2015) i Isabel-Clara Simó, escriptora i periodista (2016), convidats en les edicions anteriors.

La llarga i coherent trajectòria literària de Jordi Coca, entre la ficció i l’assaig, amb novel·les «de primera magnitud», en paraules de D. Sam Abrams, i amb treballs cabdals per entendre alguns dels grans escriptors catalans contemporanis, fan de Jordi Coca un convidat amb molt per explicar. Des de 1971, quan va obtenir el Premi Serra d’Or per a escriptors joves, fins a avui Jordi Coca ha merescut tots els grans premis de novel·la del nostre país. A més, també ha escrit poesia i narrativa breu. La recent reedició de la novel·la L’Emperador, la publicació de Califòrnia, l’estrena de Parlàvem d’un somni al Teatre Nacional de Catalunya aquest mateix mes de novembre, converteixen Jordi Coca en un escriptor de rabiosa actualitat. 

Aquí teniu el programa complet i l'enregistrament de les Lliçons. 

Primera lliçó: Set anys determinants (1967-1974): Brossa, Pedrolo, Palau i Fabre, el teatre a la Grècia Clàssica, Maurice Maeterlinck, la pintura de Hopper

Segona lliçó: Set anys de dubtes (1971-1978): les novel·les, l’experiència escènica i el cinema. D’Albert Camus a Pina Bausch, passant per Michelangelo Antonioni

   

JORDI COCA

Jordi Coca i Villalonga va néixer a Barcelona el 20 d’octubre de 1947. Després d’acabar els ensenyaments primaris i el batxillerat, va començar a estudiar art dramàtic mentre ho compaginava amb altres feines.  Actualment és Doctor en Arts Escèniques, té el DEA en Filologia Catalana, és titulat superior en Art Dramàtic i ha fet dos cursos de gestió cultural a ESADE.

En l’època primerenca de la seva vida, no pensava que fos escriptor ni verbalitzava el desig de voler-ho ser. La vocació per l’escriptura se li va despertar quan tenia catorze anys. L’autor ho qualifica d’il·luminació. No va perdre de vista que, tot i que escriure era una faceta molt important a la seva vida, l’existència no comença i acaba amb l’escriptura. Aquest pensament quedarà confirmat amb la seva trajectòria vital posterior.

Llegir i viatjar també han estat aspectes molt importants de la vida de Jordi Coca. La curiositat i el desig d’aprendre l’han dut a viatjar per gairebé tot Europa, Turquia i els països àrabs, el Carib i Amèrica del Nord. Aquests viatges, juntament amb haver viscut en primera persona la Revolució dels Clavells portuguesa, la guerra d’Iraq-Iran, ja que el van convidar a visitar Bagdad en ple conflicte, i el fet d’haver conegut els països de l’est a la darreria dels anys seixanta, influeixen completament en la seva formació i visió de la realitat.

Ha treballat molts anys a l’Institut del Teatre com a tècnic superior d’ensenyament, també ha fet feines de professor, de responsable d’activitats culturals, de cap del Centre d’Investigació i Documentació i de director, durant el període 1988-1992. Durant aquests anys, va augmentar el seu interès per la política i entra com a militant a Iniciativa per Catalunya, on arriba a formar part de la Comissió Permanent i és nomenat director d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

La seva obra literària ha estat mereixedora de diversos premis com: El Serra d’Or per a escriptors joves (1972), el Documenta (1987) per la novel·la Mal de lluna, l’ADB de teatre (1991), el Josep Pla per La japonesa (1992), el Premio Nacional de la Crítica (1994) per Louise (Un conte sobre la felicitat), el Ciutat de Palma (1995) per Dies meravellosos, el Ramon Muntaner (1997) per La faula dels ocells grecs i el Premi Sant Jordi de novel·la (2000) per Sota la pols, premi Joanot Martorell de Gandia (2007) per Cara d’àngel, el premi Sant Joan-Caixa de Sabadell (2009) per La nit de les papallones, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa (2013) per En caure la tarda i el Premi de la Crítica Serra d’or de novel·la per El diable i l’home just.

  • Versions de Matsuo Basho. Barcelona: Empúries, 1992.
  • Ciel de nuit/Cel de nit. Perpinyà: Philippe Blanc, 1996.
  • Terres grogues. Barcelona: Proa, 1998.

  • Els Lluïsos. Barcelona: Edicions 62, 1971.
  • Alta comèdia. Barcelona: Pòrtic, 1973.
  • El detectiu, el soldat i la negra. Barcelona: Laia, 1978.
  • Mal de lluna. Barcelona: Edicions 62, 1988.
  • La japonesa. Barcelona: Destino, 1992.
  • Louise: un conte sobre la felicitat. Barcelona: Destino, 1993; Barcelona: Edicions 62, 2006.
  • Paisatges de Hopper. Barcelona: Edicions 62, 1995.
  • Dies meravellosos. Barcelona: Edicions 62, 1996.
  • L'emperador. Barcelona: Destino, 1997.
  • De nit, sota les estrelles. Barcelona: Proa, 1999.
  • Sota la pols. Barcelona: Proa/Columna, 2001.
  • Lena. Barcelona: edicions 62, 2002.
  • Cara d'àngel. Barcelona: Edicions 62, 2004.
  • Sorres blanques. Barcelona: Edicions 62, 2006.
  • La noia del ball. Barcelona: Proa, 2007.
  • La nit de les papallones. Barcelona: Edicions 62, 2009.
  • En caure la tarda. Barcelona: Edicions 62, 2012.
  • El diable i l'home just. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2014.
  • Califòrnia. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2016.

  • Exòtiques. Barcelona: Pòrtic, 1975.
  • Selva i salonet. Mataró: Robrenyo, 1978.
  • Incidents a l'horitzó. Sabadell: Edicions dels Dies, 1983.
  • Sopàrem a Royal. Sabadell: Èczema, 1983.
  • Les coses febles. Barcelona: El Mall, 1983.
  • El cor de les coses. Barcelona: Empúries, 1995.
  • El secret de la cavalleria. Barcelona: Edicions 62, 2004.

  • La faula dels ocells grecs : amb unes notes de l'autor sobre Aristòfanes i el seu temps. Barcelona: Empúries, 1997.

  • Platja negra. Barcelona: Proa, 1999.
  • Antígona. Barcelona: Proa, 2002.
  • Tempesta a les mans. Dirigida per Jordi Coca, 2005.
  • Interior anglès. Tarragona: Arola, 2006.
  • Els senyors Borkman. Versió lliure a partir d'Ibsen, 2006.
  • Versió de la "Nausica", de Joan Maragall. Grec 2006. Direcció Hermann Bonnín.
  • Crítica literària o assaig
  • Joan Brossa o El pedestal són les sabates. Barcelona: Pòrtic, 1971.
  • Pedrolo, perillós? Barcelona: Dopesa, 1973.
  • L'Agrupació Dramàtica de Barcelona: intent de Teatre Nacional Català (1955-1963). Barcelona: Institut del Teatre/Edicions 62, 1978.
  • La Generalitat republicana i el teatre (1931-1939): legislació [amb Enric Gallén Miret, Anna Vázquez Estévez]. Barcelona: Institut del Teatre/Ed. 62, 1982.
  • Ni àngels ni dimonis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983.
  • Qüestions de teatre. Barcelona: Institut del Teatre/Edicions 62, 1985.
  • Adrià Gual: mitja vida de modernisme [amb Carles Batlle i Jordà]. Barcelona: Àmbit, 1992.
  • El teatre de Josep Palau i Fabre. Barcelona: Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, 2013.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.