Aquest itinerari recorre el Romanyà de Mercè Rodoreda dels anys 1972-1983, quan l'escriptora nascuda a Barcelona l'any 1908 va viure en aquest indret de les Gavarres, en ple cor de l'Empordà, que deia ella, on és enterrada des de la seva mort l'any 1983.
El nom de debò de Romanyà de la Selva apareix dues vegades a Mirall trencat, al pròleg: "Al notari Riera el veig molt sovint; es passeja pels boscos de Romanyà, a l'ombra de les alzines, on he acabat "Mirall trencat". Mirem junts les postes de sol més carminades del món i els naixements de lluna més emperlats", i a la nota del final de la novel·la: "Començada a Ginebra l'any 1968, acabada a Romanyà de la Selva el 1974." La menció és ben explícita. Al pròleg de Quanta, quanta guerra hi llegim: "Vaig començar a escriure "Quanta, quanta guerra..." al cap d'un any d'haver sortit al carrer "Mirall trencat"." Així, l'any 1975, a Romanyà, sense que n'esmenti el nom, Rodoreda començà l'altra novel·la que apareixerà publicada l'any 1980.
Torna a aparèixer el nom de Romanyà a l'entrevista que li va fer Carmen Alcalde l'any 1976, una part de la qual va ser publicada l'any 1996 als Fulls de la Revista de Girona 175: "Les Gavarres, fa tres o quatre anys, van ser per a mi un descobriment. Feia molt de temps un metge va dir-me que per acabar amb la meva anèmia havia de passar una temporada a la muntanya. I vaig pensar: On és la muntanya? Què s'ha de fer per anar a la muntanya? I em vaig quedar quieta a casa perquè els problemes m'esgarrifen i anar a la muntanya equivalia un problema. Però en refer amistat amb unes amigues d'anys vaig ser invitada a passar uns dies a casa seva a Romanyà de la Selva. [...] Les Gavarres, totes un alzinar, a l'hora de la posta quan el sol les besa de biaix, semblen de vellut. Em vaig trobar, doncs, davant d'un dels paisatges més dolços de Catalunya. Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d'aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola."
Romanyà, però, sense nom, és omnipresent a les obres esmentades i també a Viatges i flors (1980). Si Rodoreda no hagués viscut a Romanyà, l'obra dels darrers anys no hauria estat la mateixa. La influència de l'entorn es fa ben palesa en les obres de Mercè Rodoreda, les que va escriure o acabar a Romanyà. Què més hi va trobar Rodoreda a Romanyà que la va fer aturar de rodolar, que la va fer deixar de cercar, que la va fer quedar? Potser el "jardí de tots els jardins", potser la solitud necessària per a escriure, potser el coneixement més profund que mai del seu dedins, o dels mons interiors dels altres? Rodoreda havia mitificat el jardí de la seva infantesa, barreja de la casa familiar i de la torre dels Brusi, a Barcelona. No l'havia tornat a tenir un jardí, ni a París, ni a Ginebra, ni a Viena. Allà hi tenia parcs que l'ajudaven a donar forma al seu jardí ideal, somniat: el parc des Cropettes, des Eaux Vives, de Mon Repos amb La Perle du Lac, a Ginebra; el Luxembourg a París, el Schönbrunn a Viena.
Rodoreda arriba a Romanyà de la mà de Carme Manrubia, hi troba el bosc i una dona emprenedora que s'hi construeix una casa i un jardí, que li ofereix la possibilitat de viure enmig de boscos d'alzines, que li reprodueix, a mida reduïda, el jardí de Mirall trencat, "el jardí de tots els jardins". Carme Manrubia adora Mercè Rodoreda i li dóna tot el que vol. Juntes creen i fan jardí, fins que es cansen de fer jardí. Aleshores tornen a la seva activitat anterior, Rodoreda a escriure i Manrubia a fabricar coses. L'una aprèn de l'altra, de les vides que han viscut fora de Catalunya.
L'itinerari literari que recorre Romanyà de la Selva s’atura a diferents punts rodoredians i es pot seguir de diverses maneres. El visitant que arriba a Romanyà de la Selva i passeja pels seus camins, troba dotze rètols en cadascun dels dotze punts rodoredians escollits. A cada rètol hi ha el número que correspon al punt del recorregut i un text breu, extret de les obres de Mercè Rodoreda escrites a Romanyà de la Selva, que fa possible que el visitant afegeixi la seva mirada a la mirada de Rodoreda sobre el seu entorn.
La segona possibilitat consisteix en seguir els dotze punts i llegir, a més de les frases emblemàtiques dels rètols, els textos més extensos que apareixen a l’Itinerari literari autoguiat que ha editat la Càtedra Maria Àngels Anglada. El lector-caminant podrà aturar-se a cadascun dels dotze punts, que hi ha localitzats en un mapa al final de la guia, i llegir les paraules de Rodoreda en el mateix lloc en què van ser escrites, al mateix temps que pot contemplar, conèixer i viure la natura del paisatge.
La tercera possibilitat és seguir l’itinerari teatralitzat, guiat per actors i actrius que declamen els textos seleccionats en cadascun dels punts, que expliquen la relació de Rodoreda amb Romanyà.
Aquest itinerari s'ofereix cada diumenge a les 12 h, a l'Espai Rodoreda (El Refugi). Per a grups, escoles o instituts, cal reserva prèvia (Ajuntament de Santa Crisitna d'Aro: telèfon 972 83 70 10 i a/e cultura@santacristina.net).
Selecció de textos: Mariàngela Vilallonga
Si voleu veure els punts de l'itinerari, feu click aquí
Si voleu més informació sobre Mercè Rodoreda a Romanyà, feu click aquí
Des del dia de la inauguració, el 15 de març de 2008, fins el mes de febrer de 2009 han seguit l'itinerari guiat més de 1500 persones i s'han venut 3000 exemplars de l'edició de l'Itinerari autoguiat "Rodoreda Romanyà".
Mercè Rodoreda va passar els últims anys de la seva vida a Romanyà de la Selva en una casa enmig del bosc amb un jardí i un entorn que reproduiria en les obres que escriuria abans de morir. Ara se n'ha fet un itinerari turístic literari que transcorre per aquells paratges.
Uns itineraris recorden la relació de l'escriptora Mercè Rodoreda amb la zona de les Gavarres on va passar els últims anys de la seva vida.