La Sala de Graus de l’edifici Sant Domènec ha acollit la defensa de les tesis doctorals de Jordi Gendra i Manel Frau. Els investigadors, català i mallorquí respectivament, han treballat la vida i l’obra dels rabins Isaac el Pietós, dit el Cec, i de Simon ben Semah Duran, jueu instal·lat en terres algerianes després d’haver de fugir de Mallorca. Les tesis a més, contenen la traducció al català de l’obra més representativa de cadascun d’aquests rabins medievals.
El professor d’estudis hebreus i arameus de la UdG, Joan Ferrer, ha dirigit la redacció d’ambdues tesis. Explica que els treballs aporten coneixement en un àmbit que s’ha mantingut tradicionalment allunyat de l’Acadèmia. Les tesis aborden la qüestió des d’una metodologia multidisciplinària, que abasta la lingüística, la literatura, la filosofia, la teologia o la història. L’aplicació del mètode científic en l’estudi de la mística jueva, però, no revela “un secret que hi serà sempre”. Ferrer aclareix que la recerca de Gendra i Frau ha perseguit la construcció “d’un sistema d’il·luminació de les regions exteriors d’un forat negre”, en referència a l’obscuritat amb què es desplega la literatura cabalística.
Altrament, ambdues recerques confirmen l’existència, a l'edat mitjana, d’una unitat cultural a les terres d’ambdós costats dels Pirineus, una regió de difícil definició en un triangle que té puntes a Montpeller, Posquiéres i Girona.
Isaac el Pietós, dit el Cec
Jordi Gendra és rabí al temple Beth Shalom de Mechanicsburg i professor adjunt d’arameu al Dickinson College de Carlisle, a Pennsylvania. Fa uns mesos manifestava en una entrevista que, potser, era el primer rabí espanyol des de què els Reis Catòlics van expulsar els jueus el 1492. Ha estudiat i traduït el comentari al Sefer yesirah (Llibre de la Creació) escrit pel rabí Isaac el Pietós, també dit el Cec (1160-1235). Gendra n’ha fet una aproximació a la visió teològica, cosmològica i antropològica de l’autor, la qual cosa constitueix el gruix de la tesi doctoral que ha defensat a la Universitat de Girona i en paraules del seu director, “representa una primícia mundial”. Rostres en rostres, el títol del treball, és una referència al coneixement que conté el Llibre de la Creació, que el defineix com “l’escultura que és continguda en el bloc de pedra”.
En el detall, l’estudi previ que acompanya la traducció introdueix el context històric en què va viure l’autor, així com al seva biografia i les relacions que l’autor va tenir amb els corrents intel·lectuals que provenien d’Al-Andalus. La tesi analitza els referents culturals del món cristià en l’obra del rabí Isaac, especialment les escoles de Troyes i París, així com la influència del neoplatonisme.
Gendra defensa que el pensament del rabí Isaac és innovador en el seu temps, perquè trenca amb concepcions precedents pel que fa a la divinitat, el cosmos, l’ésser humà i la relació que té amb la natura. A la vegada, és tracta d’una construcció que estableix les bases per al desenvolupament de la mística de la Càbala medieval, que sorgeix a partir del moment en què el Sefer yesirah, que ve d’orient, arriba a la Provença al segle XI. De manera col·lateral, la tesi demostra l’existència d’una comunitat lingüística a ambdós costats del Pirineu, confirmada pels vincles tan culturals com de sang, que mantenien els rabins jueus, que no parlaven altra cosa que la mateixa llengua que els seus conciutadans cristians.
Ximon Duran, mallorquí polifacètic
La tesi de Manel Frau aborda la trajectòria vital del rabí, metge, filòsof i poeta, Simon ben Semah Duran (1361-1444), que va haver de fugir de Mallorca després dels avalots del 1391, per refugiar-se a Algèria. Caminant a les fosques , el títol que du la tesi, ofereix una nova edició hebrea, traducció catalana anotada i estudi introductori del Qéixet u magén, l’obra més transcendent de Duran en què compara la teologia jueva, cristiana i musulmana. Està escrita, per tant, en el context de la literatura de polèmica, “reflex d’un fenomen social extens i complicat i que és tan antiga com la pròpia religió cristiana”. La recerca ha posat de relleu que el Qéixet pot ser un dels primers escrits polèmics en què es comparen les tres religions. Frau (filòleg i músic, cantor al temple de Beth Shalom) identifica les fonts i referències directes i indirectes del text, i aclareix els passatges més obscurs i fragmentaris. A la vegada, refuta el prejudici acadèmic tan estès que presenta el tractat de Duran com una mera còpia d’obres anteriors i ho fa, sobretot, perquè revela el gran domini de la llengua i la filosofia àrabs contingut en el text. La tesi en demostra l’originalitat, a la vegada que fa visibles les influències del rabí mallorquí i les seqüeles filosòfiques que va produir.
Manel Frau defensa que la contribució de Duran és transcendental en la sistematització de la teologia dogmàtica jueva, per la reducció a tres dels deu principis que definien l’ésser jueu i que havia desenvolupat Maimònides (Deu, Torà i retribució). L’expert considera que, molt probablement, el tractat és va concebre com una eina educativa per a les comunitats jueves, empobrides i faltes d’educació en la Torà, tan diferents a les Mallorquines, que Duran va trobar a Algèria.