La principal conclusió de Jonatan Valenzuela és que és necessari tenir una “teoria del rescat” que vinculi els deures de solidaritat entre les persones i el dret, en particular, el dret penal. Per a això, és necessari també concloure que les diverses agendes o tradicions de justícia política no són del tot concloents. D’aquesta manera, segons l’investigador, la resposta és vincular els mandats d’actuació en favor de tercers amb certes idees republicanes: la democràcia deliberativa, l’autogovern, les virtuts públiques, etcètera.

Jonatan Valenzuela sosté que existeixen certs mals compartits, mals que serien identificats com a tals pels integrants d’una comunitat, per exemple, una violació o un homicidi. Segon ell, a partir de la idea de “compartir el mal” podem justificar l’existència d’un delicte per a qui no ajuda a qui pateix aquest mal. Això és així sempre que es donin els requisits de la teoria del rescat proposada per l’investigador. És a dir, que existeixin interessos a protegir com, per exemple, la vida; que existeixin accions disponibles per al rescat; i, finalment, que existeixi una obligació política a nivell macro que ofereixi una bona base per a generar el deure de l’actuació.

La tesi de Jonatan Valenzuela porta per títol “Compartir el mal. Sobre la justificación política del mandato penal de impedir determinados delitos en el derecho penal espanyol.” i ha estat dirigida pels doctors Daniel Varona i Jordi Ferrer.