| Codi |
Títol assignatura
Descriptor
|
| 3102G00010 |
Antropologia filosòfica
Estudi filosòfic de l'home i de les seves creacions culturals
|
| 3501MO0717 |
Bioètica i legislació
Introducció a les principals temàtiques bioètiques
|
| 3102FL0018 |
Comentari de textos filosòfics
Comentari crític de textos rellevants en la filosofia occidental
|
| 3102G03040 |
Comentaris de textos filosòfics III
Lectura de la Crítica de la raó pura de Kant
|
| 3102G03024 |
Corrents actuals de la filosofia
Anàlisi d'algunes de les principals tendències actuals en l'àmbit de la filosofia. 1. Controvèrsies vigents de la filosofia el segle XX. 2. Tendències de la filosofia el segle XXI.
|
| 3501MO1339 |
Crítics neoconservadors del liberalisme
|
| 3501MO1971 |
Cultura a l'Antiguitat: de la Bíblia a Ciceró
|
| 3102G03046 |
Curs monogràfic III
DIDÀCTICA DE LA FILOSOFIA. L’objectiu d’un curs de Didàctica de la filosofia entesa com a disciplina filosòfica no ha de ser l’exposició o explicació del mètode per ensenyar filosofia, simplement perquè no hi ha un únic mètode. L’objectiu no és tampoc només l’exposició o explicació dels diferents recursos i estratègies per ensenyar filosofia, perquè no hi ha una única manera d’entendre’ls i aplicar-los. En realitat, la didàctica de la filosofia depèn dels nostres pressupòsits sobre l’educació i la filosofia. Així doncs, el nostre objetiu serà més aviat l’anàlisi filosòfica d’alguns procediments, recursos i estratègies que s’utilitzen en l’ensenyament de la filosofia.
|
| 3501MO1341 |
Didàctica de la filosofia
Anàlisi i valoració dels principals recursos didàctics i estratègies metodològiques per a l'ensenyament de la filosofia
|
| 3501MO2137 |
El bé
|
| 3501MO0816 |
El pensament polític a l'Europa del barroc
Anàlisi interdisciplinar del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i de les seves fonts.
|
| 3102G03036 |
Estètica I
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
|
| 3501MO0829 |
Estratègies de legitimació en la cultura medieval
|
| 3102G00011 |
Ètica
Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral i sobre les condicions de la moral (incloses les condicions biològiques). Tanmateix, també vol ser una introducció a l’ètica centrada en la perspectiva i els problemes morals de caràcter públic, problemes que més o menys ens afecten a tots en tant que ciutadans.
|
| 3501MO1195 |
Ètica aplicada a l'activitat científica i professional
L'assignatura presentarà els reduments bàsics d'ètica aplicada en el camp de la tecnologia, el medi ambient i les professions.
|
| 3108GP003 |
Ètica i comunicació persuasiva
Aquesta matèria es proposa com a objectiu la introducció dels estudiants en els rudiments elementals del pensament crític (Critical Thinking) i l’ètica. Amb una metodologia basada en les dinàmiques de grup, les exposicions orals i el treball en equip, ens endinsarem en l’anàlisi del llenguatge públic, en els seus raonaments implícits, la seva estructura i els seus valors normatius. Així doncs, les categories teòriques del temari s’aplicaran a algunes de les diverses formes de discurs que tenen lloc socialment: els articles de premsa, els missatges publicitaris, la propaganda política o els girs i tòpics que abunden en el llenguatge natural. Totes aquestes formes de discurs s’analitzaran des de la perspectiva de la filosofia de la moral. Un dels objectius essencials de l’assignatura, doncs, serà reflexionar, mitjançant casos pràctics, sobre l’ètica o les ètiques que comporta l’ús públic de la paraula. Impulsarem un debat sobre les tècniques de persuasió i els mecanismes de producció social d’interpretacions de la realitat, la qual cosa mai no es pot dissociar dels principis i valors que aquestes tècniques i interpretacions posen en joc.
|
| 3501MO1348 |
Ètica i política, de Maquiavel a Rousseau
Una assignatura com aquesta, amb un marc cronològic i un contingut teòric tan amplis, no pot abordar-se sinó a partir d’algun fil conductor que en seleccioni algun aspecte, de manera que pugui ser tractada de manera raonablement satisfactòria amb el temps de què es disposa. Per això, he decidit d’organitzar-la en tres moments (al primer i al darrer dels quals es dedicarà l’atenció principal): (1) Anàlisi de la irrupció maquiavèlica, que representa la ruptura més significativa de la continuïtat teòrica entre ètica i política que havia caracteritzat el gruix del pensament clàssic. (2) Esbós de les posteritats del maquiavelisme, que ha de fer lloc, pel cap baix, a les tradicions següents: (a) el maquiavelisme simplificat del seus adversaris; (b) les diverses versions de la doctrina de la raó d’estat; (c) els hereus d’un maquiavelisme no banal. (3) Estudi de tres figures filosòfiques significatives d’aquest maquiavelisme no banal (Naudé, Hobbes, Spinoza), que proposo d’abordar a partir d’un tema privilegiat (que permet de mostrar in concreto la tensió entre l’ètica i la política): el problema teològico-polític. Caracteritza la tradició maquiavèlica la supressió de la legitimitat en política de les categories de caràcter ètic. En conseqüència, la religió deixa de ser abordable des de la perspectiva moral dels suposats imperatius de la consciència per a ser tractada en una perspectiva estríctament política o relativa als seus efectes pràctics, de maneres diferents en cada un dels tres filòsofs escollits. Serà això el que s’analitzarà
|
| 3102G03033 |
Filosofia moral
JUSTIFICACIÓ DEL CURS:
El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
|
| 3102G03035 |
Filosofia política II
Anàlisi d'algunes de les problemàtiques més actuals de la filosofia política.
|
| 3102G03018 |
Història de la filosofia antiga I
Introducció històrica als principals autors de les primeres etapes de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquestes etapes. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
| 3102G03019 |
Història de la filosofia antiga II
Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
| 3102G03023 |
Història de la filosofia contemporània
Introducció històrica als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats contemporanis relacionats amb ells.1. Estudi històric dels principals autors i doctrines de la filosofia contemporània. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del període. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
| 3102G03020 |
Història de la filosofia medieval
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
| 3102G03021 |
Història de la filosofia moderna I
Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
|
| 3102G03022 |
Història de la filosofia moderna II
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
| 3501MO2136 |
La justícia
|
| 3102G03026 |
Metafísica II
EL PROBLEMA DEL MÓN EXTERN EN L'EMPIRISME CLÀSSIC: Anàlisi del problema del món extern en l'empirisme clàssic (Hobbes, Locke, Berkeley i Hume), i la seva relació amb l'epistemologia, la teoria de la ment, la filosofia del llenguatge i la teologia defensades pels representants d'aquest corrent filosòfic.
|
| 3501MO1133 |
Mètodes de la recerca en humanitats i ciències socials I
Assignatura transversal i obligatòria del POP en Ciències humanes i de la cultura. Consisteix en la presentació i discussió de diferents eines metodològiques de la recerca en ciències humanes i socials, a partir d'algunes conferències i de l'exemple de projectes de recerca actuallment en curs a la UdG i d'altres projectes de recerca especialment rellevants.
|
| 3501MO2131 |
Política
|
| 3501MO1349 |
Polítiques de la il·lustració i la modernitat
|
| 3102G03043 |
Qüestions disputades III
Qüestions de biopolítica.
|
| 3501MO1981 |
Seminari de filosofia contemporània
Temes de pensament contemporani
|
| 3102G03049 |
Temes d'història de la filosofia III
WITTGENSTEIN I EL PROBLEMA DELS ORÍGENS DEL LLENGUATGE
|
| 3102G01026 |
Teoria de la comunicació I
-Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs -Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs (pragmàtica, icònica, ideològica, crítica cultural).-Descripció i anàlisi dels sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics. -Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. -Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
| 3102G03027 |
Teoria del coneixement
Què és l’epistemologia o teoria del coneixement? És la branca de la filosofia que s’ocupa del coneixement i la creença justificada. No obstant, això és dir ben poc ja que el coneixement i la creença justificada també constitueixen l'objecte d'estudi d'altres disciplines con la psicologia o la ciència cognitiva. Per entendre allò que distingeix un tipus de teorització d’una altra és útil plantejar-nos qui tipus de problemes distintius afronta la investigació filosòfica sobre el coneixement i la creença justificada. Com estudi del coneixement l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quines són les condicions necessàries i suficients pel coneixement? Quines són les fonts de coneixement? Quins són els seus límits? És possible el coneixement? Són legítimes les posicions escèptiques que defensen que no podem tenir coneixement sobre el món extern? Com estudi de la creença justificada l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quan una creença està justificada? Què és el que fa que una creença estigui justificada? És la justificació quelcom intern o extern a les nostres ments? Quina és l'estructura de la justificació perceptiva?
En aquest curs introductori proporcionarem una visió general dels problemes que sorgeixen d'aquestes qüestions i d'algunes de les teories més importants que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.
|
| Codi |
Títol assignatura
Descriptor
|
| 3102G03028 |
Filosofia de la ciència
1. Causalitat 2. Lleis naturals. 3. Explicació científica.
|
| 3102G03031 |
Filosofia del llenguatge I
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
|
| 3102G03032 |
Filosofia del llenguatge II
1.Quine i la indeterminació de la traducció
1.1. Naturalisme i empirisme
1.2. Els dos dogmes de l’empirisme
1.3. Elements bàsics del conductisme quineà
1.4. Traducció radical
1.5. Inescrutabilitat de la referència i indeterminació de la traducció
2.La concepció griceana del significat
2.1. La teoria de l’acció racional de Davidson
2.2. Austin
2.2.1. Emissions realitzatives i constatatives
2.2.2. Teoria dels actes de parla
2.2.3. Searle. Anàlisi d’un tipus d’acte parla: promeses
2.3. Grice
2.3.1. Significat natural i significat no natural
2.3.2. Significat ocasional del parlant
2.3.3. Significat lingüístic
2.4. Lewis i Schiffer: convencions i significat lingüístic
2.5. Implicatures
|
| 3102G03022 |
Història de la filosofia moderna II
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
| 3102G03029 |
Lògica I
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
|
| 3102G03030 |
Lògica II
1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
|
| 3102G03025 |
Metafísica I
Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
|
| 3102G03041 |
Qüestions disputades I
Es pretén introduir a l'alumne en una de les discusions centrals de la filosofia del llenguatge dels darrers trenta anys sobre dos modes de designació presents en el llenguatge: referència i descripció. Així mateix, es posarà de manifest l'impacte que tenen en l'àmbit de la metafísica les diverses posicions sobre els modes de designació, molt especialment en el domini de la filosofia de la modalitat (essencialisme, individualització, etc.)
|
| 3501MO0352 |
Rationality and action
|
| 3102G03027 |
Teoria del coneixement
Què és l’epistemologia o teoria del coneixement? És la branca de la filosofia que s’ocupa del coneixement i la creença justificada. No obstant, això és dir ben poc ja que el coneixement i la creença justificada també constitueixen l'objecte d'estudi d'altres disciplines con la psicologia o la ciència cognitiva. Per entendre allò que distingeix un tipus de teorització d’una altra és útil plantejar-nos qui tipus de problemes distintius afronta la investigació filosòfica sobre el coneixement i la creença justificada. Com estudi del coneixement l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quines són les condicions necessàries i suficients pel coneixement? Quines són les fonts de coneixement? Quins són els seus límits? És possible el coneixement? Són legítimes les posicions escèptiques que defensen que no podem tenir coneixement sobre el món extern? Com estudi de la creença justificada l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quan una creença està justificada? Què és el que fa que una creença estigui justificada? És la justificació quelcom intern o extern a les nostres ments? Quina és l'estructura de la justificació perceptiva?
En aquest curs introductori proporcionarem una visió general dels problemes que sorgeixen d'aquestes qüestions i d'algunes de les teories més importants que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.
|
| 3501MO1695 |
Topics in philosophy of mind
|