Departament de Filosofia

Docència

Contacte

Departament de Filosofia
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
Campus Barri Vell mapa de situació
17071 GIRONA

Tel.  00.34.972.41.82.15

Fax. 00.34.972.41.89.78

* dir.depfilosofia@udg.edu

Centres docents on el departament imparteix docència

Font de les dades: Pla docent

Assignatures impartides pels professors del departament

ESTÈTICA I TEORIA DE LES ARTS

Codi Títol assignatura
Descriptor
3102G03036 Estètica I
 1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.


FILOSOFIA

Codi Títol assignatura
Descriptor
3102G00010 Antropologia filosòfica
 Estudi filosòfic de l'home i de les seves creacions culturals
3501MO2558 Art i Filosofia en el món contemporani: problemes i tendències
 Anàlisi conceptual o filosòfic de la goblalització, el neoliberalisme i les realitats nacionals. El pensament estètic de Maria Zambrano.
3501MO0717 Bioètica i legislació
 Introducció a les principals temàtiques bioètiques
3102G03038 Comentaris de textos filosòfics I
 Lectura de l'Ètica de Spinoza
3102G03024 Corrents actuals de la filosofia
 Anàlisi d'algunes de les principals tendències actuals en l'àmbit de la filosofia. 1. Controvèrsies vigents de la filosofia el segle XX. 2. Tendències de la filosofia el segle XXI.
3501MO1339 Crítics neoconservadors del liberalisme
 
3501MO1971 Cultura a l'Antiguitat: de la Bíblia a Ciceró
 El curs tracta de dos grans temes: la Bíblia des de la perspectiva històrica, literària i arqueològica i l'estudi de Marc Tul·li Ciceró (Arpinium, 106 aC - Formia, 43 aC) polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.
3102G03044 Curs monogràfic I
 LECTURA I ANÀLISI DEL TRACTATUS DE WITTGENSTEIN
3501MO1341 Didàctica de la filosofia
 Anàlisi i valoració dels principals recursos didàctics i estratègies metodològiques per a l'ensenyament de la filosofia
3501MO2137 El bé
 
3501MO0816 El pensament polític a l'Europa del barroc
 Anàlisi interdisciplinar del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i de les seves fonts.
3102G03036 Estètica I
 1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
3102G03037 Estètica II
 1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
3501MO0829 Estratègies de legitimació en la cultura medieval
 A les societats medievals, com a totes les èpoques, els poders eclesiàstics i civils sentien la necessitat d'acompanyar les seves accions amb estratègies de legitimació i de justificació ideològica. En aquesta assignatura s'estudiarà a través d'exemples concrets la manera com l'art, la literatura, la filosofia, la teologia i la historiografia medievals van ser usades al servei de la propaganda política.
3102G00011 Ètica
 Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral i sobre les condicions conceptuals que la fan possible. Es posarà un especial ènfasi en el vocabulari específic de la materia. Hi haurà també una presentación dels clàssics més significatius de la teoría moral de caire clàssic (Aristòtil, Epicur, Kant Bentham-Mill) i una mínima presentació de les ètiques aplicades.
3501DC0006 Ètica aplicada a l'activitat científica i professional
 
3108GP003 Ètica i comunicació persuasiva
 Aquesta matèria es proposa com a objectiu la introducció dels estudiants en els rudiments elementals del pensament crític (Critical Thinking) i l’ètica. Amb una metodologia basada en les dinàmiques de grup, les exposicions orals i el treball en equip, ens endinsarem en l’anàlisi del llenguatge públic, en els seus raonaments implícits, la seva estructura i els seus valors normatius. Així doncs, les categories teòriques del temari s’aplicaran a algunes de les diverses formes de discurs que tenen lloc socialment: els articles de premsa, els missatges publicitaris, la propaganda política o els girs i tòpics que abunden en el llenguatge natural. Totes aquestes formes de discurs s’analitzaran des de la perspectiva de la filosofia de la moral. Un dels objectius essencials de l’assignatura, doncs, serà reflexionar, mitjançant casos pràctics, sobre l’ètica o les ètiques que comporta l’ús públic de la paraula. Impulsarem un debat sobre les tècniques de persuasió i els mecanismes de producció social d’interpretacions de la realitat, la qual cosa mai no es pot dissociar dels principis i valors que aquestes tècniques i interpretacions posen en joc.
3501MO1348 Ètica i política, de Maquiavel a Rousseau
 El curs consistirà en un estudi del problema conceptual del teològico-polític, d'acord amb el títol definitiu de l'assignatura, a saber, "El problema teològico-polític a la filosofia moderna", que substitueix el que, per dificultats tècniques a l'hora de modificar-lo, consta a la capçalera
3102G03033 Filosofia moral
 JUSTIFICACIÓ DEL CURS: El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
3102G00015 Història de la ciència i la cultura
 'Introducció a la història cultural i científica occidental basada en un punt de vista interdisciplinària que enllaçant mètodes i enfocaments propis de les diverses disciplines humanístiques. L'assignatura té un caràcter fonamentalment pràctic. L'alumnat estudiarà aspectes rellevants i fonamentals per a la construcció de la cultura i la ciència europea i occidental a través del contacte amb una sèrie d'idees, debats, autors, obres, artefactes, texts i descobriments. '
3102G03018 Història de la filosofia antiga I
 Introducció històrica als principals autors de les primeres etapes de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquestes etapes. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
3102G03019 Història de la filosofia antiga II
 Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
3102G03023 Història de la filosofia contemporània
 Introducció històrica als principals corrents de la filosofia contemporània del segle XX i als principals debats contemporanis relacionats amb ells.1. Estudi històric dels principals autors i doctrines de la filosofia contemporània. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del període. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
3102G03020 Història de la filosofia medieval
 Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
3102G03021 Història de la filosofia moderna I
 Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
3102G03022 Història de la filosofia moderna II
 Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
3501MO2136 La justícia
 
3102G03025 Metafísica I
 Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
3102G03026 Metafísica II
 IDENTITAT I AUTENTICITAT: Anàlisi del conceptes d'identitat i autenticitat en la filosofia del segle XX.
3501MO1133 Mètodes de la recerca en humanitats i ciències socials I
 Assignatura transversal i obligatòria del POP en Ciències humanes i de la cultura. Consisteix en la presentació i discussió de diferents eines metodològiques de la recerca en ciències humanes i socials, a partir d'algunes conferències i de l'exemple de projectes de recerca actuallment en curs a la UdG i d'altres projectes de recerca especialment rellevants.
3501MO2133 Metodologia de la recerca
 
3501MO2131 Política
 
3501MO1349 Polítiques de la il·lustració i la modernitat
 
3109G01012 Programa d'habilitats 5. Bioètica. Valoració crítica
 El mòdul consta de dues parts: la Bioètica i la medicina legal i forense. Dins la bioètica es comença per els fonaments i la metodologia de la presa de decisions, es descriu el marc legal principal i es revisen les situacions clíniques en les que es generen qüestions o conflictes ètics i legals. També inclou tot el referent a la deontologia mèdica i els diferents comitès que funciones al sistema sanitari relacionats amb la bioètica. En relació a la Medicina Legal i Forense es revisen els aspectes legals de la mort, de la responsabilitat mèdica, els documents legals i aspectes generals de criminologia i genètica forense. La Bioètica es treballarà a partir de quatre sessions de ABP, dos seminaris i un taller de rol playing. La Medicina Legal i Forense es treballarà en format de seminaris. Estan programades pràctiques voluntàries de Medicina Legal i Forense a l'Institut de Medicina Legal de Girona
3102G03042 Qüestions disputades II
  TEMES DE BIOÈTICA. L'objectiu d'aquesta assignatura és reflexionar sobre alguns dels problemes bioètics que es generen en la nostra societat. Es tracta de posar de manifest quin és el paradigma predominant en l'actual gestió mèdica de la vida i la mort, de la salut i la malaltia, sense oblidar el rerefons biopolític en què aquest s'ha gestat.
3501MO2138 Racionalitat
 RACIONALIDAD I LLENGUATGE
3102G01026 Teoria de la comunicació I
 -Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs -Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs (pragmàtica, icònica, ideològica, crítica cultural).-Descripció i anàlisi dels sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics. -Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. -Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
3102G03027 Teoria del coneixement
 Què és l’epistemologia o teoria del coneixement? És la branca de la filosofia que s’ocupa del coneixement i la creença justificada. No obstant, això és dir ben poc ja que el coneixement i la creença justificada també constitueixen l'objecte d'estudi d'altres disciplines con la psicologia o la ciència cognitiva. Per entendre allò que distingeix un tipus de teorització d’una altra és útil plantejar-nos qui tipus de problemes distintius afronta la investigació filosòfica sobre el coneixement i la creença justificada. Com estudi del coneixement l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quines són les condicions necessàries i suficients pel coneixement? Quines són les fonts de coneixement? Quins són els seus límits? És possible el coneixement? Són legítimes les posicions escèptiques que defensen que no podem tenir coneixement sobre el món extern? Com estudi de la creença justificada l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quan una creença està justificada? Què és el que fa que una creença estigui justificada? És la justificació quelcom intern o extern a les nostres ments? Quina és l'estructura de la justificació perceptiva? En aquest curs introductori proporcionarem una visió general dels problemes que sorgeixen d'aquestes qüestions i d'algunes de les teories més importants que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.


FILOSOFIA MORAL

Codi Títol assignatura
Descriptor
3501MO1340 Els problemes del liberalisme polític
 
3102G03034 Filosofia política I
 En aquest curs ens centrarem en dues grans qüestions de la filosofia política contemporània: la democràcia i la justícia. Veurem en quin sentit l’una reclama l’altra i, en quin sentit, també, l’una està en tensió amb l’altra.
3102G03035 Filosofia política II
 En aquest curs ens proposem veure i examinar algunes de les controvèrsies més importants de la filosofia política actual. La majoria d’aquestes controvèrsies arrenquen de la discussió d’alguns aspectes de l’obra de John Rawls que, en aquest sentit, es converteix en l’autor central del pensament polític contemporani.
3501MO2136 La justícia
 


LÒGICA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

Codi Títol assignatura
Descriptor
3102G03028 Filosofia de la ciència
 1. El mètode de contrastació d'hipòtesis 2. El problema de la inducció. 3. Estructura i naturalesa de les teories científiques.
3102G03031 Filosofia del llenguatge I
 1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
3102G03032 Filosofia del llenguatge II
  1.Quine i la indeterminació de la traducció 1.1. Naturalisme i empirisme 1.2. Els dos dogmes de l’empirisme 1.3. Elements bàsics del conductisme quineà 1.4. Traducció radical 1.5. Inescrutabilitat de la referència i indeterminació de la traducció 2.La concepció griceana del significat 2.1. La teoria de l’acció racional de Davidson 2.2. Austin 2.2.1. Emissions realitzatives i constatatives 2.2.2. Teoria dels actes de parla 2.2.3. Searle. Anàlisi d’un tipus d’acte parla: promeses 2.3. Grice 2.3.1. Significat natural i significat no natural 2.3.2. Significat ocasional del parlant 2.3.3. Significat lingüístic 2.4. Lewis i Schiffer: convencions i significat lingüístic 2.5. Implicatures
3102G03022 Història de la filosofia moderna II
 Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
3102G03029 Lògica I
 1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
3102G03030 Lògica II
 1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
3102G03025 Metafísica I
 Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
3102G03047 Temes d'història de la filosofia I
 LA LLIBERTAT I EL "JO". El curs serà una exposició crítica del problema tradicional de la llibertat de la voluntat. Aquest problema no pot ser entès sense mostrar les seves connexions amb les condicions d'existència de subjectes que són unitats d'acció i experiència.
3501MO1695 Topics in philosophy of mind
 
3501MO0643 Topics on ontology