Departament de Filosofia

Docència

Contacte

Departament de Filosofia
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
Campus Barri Vell mapa de situació
17071 GIRONA

Tel.  00.34.972.41.82.15

Fax. 00.34.972.41.89.78

* dir.depfilosofia@udg.edu

Centres docents on el departament imparteix docència

Font de les dades: Pla docent

Assignatures impartides pels professors del departament

ESTÈTICA I TEORIA DE LES ARTS

Codi Títol assignatura
Descriptor
3102G03036 Estètica I
 1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
3102G03037 Estètica II
 1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
3501MO1834 Metodologia de la investigació en humanitats i ciències socials
 


FILOSOFIA

Codi Títol assignatura
Descriptor
3102G00010 Antropologia filosòfica
 Estudi filosòfic de l'home i de les seves creacions culturals
3501MO2427 Art, cultura i institucions en l'edat mitjana
 En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (episcopals, canonicals i abacials) i laics (regis, aristocràtics i burgesos) van percebre la necessitat de recolzar les seves accions i manifestacions socials mitjançant promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies de legitimació i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris) l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d'aquest punt de vista multidisciplinar (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics de grans projectes artístics, literaris, filosòfics que des de les catedrals, els palaus i les clausures es van desplegar per servir com a instruments de promoció política, social i institucional.
3501MO2380 Bioètica i legislació
 Introducció a les principals temàtiques bioètiques
3102G03039 Comentaris de textos filosòfics II
 Lectura de la Crítica de la raó pura de Kant
3102G03040 Comentaris de textos filosòfics III
 Lectura i comentari de les Investigacions filosòfiques de Wittgenstein
3102G03024 Corrents actuals de la filosofia
 Anàlisi d'algunes de les principals tendències actuals en l'àmbit de la filosofia. 1. Controvèrsies vigents de la filosofia el segle XX. 2. Tendències de la filosofia el segle XXI.
3501MO2424 Cultura a l'antiguitat: de la Bíblia a Ciceró
 El curs tractarà, de manera independent, de dos grans temes de l’Antiguitat, tot dos relacionats amb les arrels de la nostra cultura. D’una banda, la Bíblia, analitzada des de la perspectiva històrica, literària i arqueològica. De l’altra, l’estudi de Marc Tul·li Ciceró (Arpinium, 106 aC - Formia, 43 aC) polític, filòsof, escriptor i orador de l’antiga Roma, com a exemple del pensament romà. Es presentaran recerques en curs relacionades amb aquestes temàtiques.
3102G03045 Curs monogràfic II
 Aprofundir en els conceptes filosòfics bàsics que intervenen en el desenvolupament del pensament. Presentar un currículum filosoficoeducatiu sistemàtic i complet que reforça les habilitats de pensament i que permet el seu progrés a través de la discussió de temes filosòfics.
3501MO2185 Didàctica de la filosofia
 DIDÀCTICA DE LA FILOSOFIA. L’objectiu d’un curs de Didàctica de la filosofia entesa com a disciplina filosòfica no ha de ser l’exposició o explicació del mètode per ensenyar filosofia, simplement perquè no hi ha un únic mètode. L’objectiu no és tampoc només l’exposició o explicació dels diferents recursos i estratègies per ensenyar filosofia, perquè no hi ha una única manera d’entendre’ls i aplicar-los. En realitat, la didàctica de la filosofia depèn dels nostres pressupòsits sobre l’educació i la filosofia. Així doncs, el nostre objetiu serà més aviat l’anàlisi filosòfica d’alguns procediments, recursos i estratègies que s’utilitzen en l’ensenyament de la filosofia.
3501MO2183 Drets humans: història i teoria
 
3501MO2137 El bé
 
3501MO2429 El pensament polític a l'Europa del Barroc
 Anàlisi interdisciplinar (històrica, literària i filosòfica) del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i de les seves fonts. L'assignatura gira a l'entorn de dos eixos principals: (1) La irrupció maquiavèlica. El realisme polític de Maquiavel es converteix, des de la seva aparició, en el paradigma polític de referència. Se n'estudien l'impacte, les varietats, els adversaris. (2) La problemàtica teològico-política, i els seus vincles amb la configuració de les indentitats col.lectives (a partir, especialment, de l'anàlisi del vocabulari de les fonts documentals).
3501MO2615 El problema teològic-polític en la filosofia moderna
 El curs consistirà en un estudi del problema conceptual del teològico-polític
3105G12016 Estètica
 Les grans polaritats de l'estètica: expressió-representació, mimesi-abstracció, autonomia-heterònim. Conceptes fonamentals de l'arquitectura com a funció, construcció, material, estructura, forma, proporció, ornament, símbol i ciutat.
3102G00011 Ètica
 Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral i sobre les condicions conceptuals que la fan possible. Es posarà un especial ènfasi en el vocabulari específic de la materia. Hi haurà també una presentación dels clàssics més significatius de la teoría moral de caire clàssic (Aristòtil, Epicur, Kant Bentham-Mill) i una mínima presentació de les ètiques aplicades.
3501DC0006 Ètica aplicada a l'activitat científica i professional
 
3108GP003 Ètica i comunicació persuasiva
 Aquesta matèria es proposa com a objectiu la introducció dels estudiants en els rudiments elementals del pensament crític (Critical Thinking) i l’ètica. Amb una metodologia basada en les dinàmiques de grup, les exposicions orals i el treball en equip, ens endinsarem en l’anàlisi del llenguatge públic, en els seus raonaments implícits, la seva estructura i els seus valors normatius. Així doncs, les categories teòriques del temari s’aplicaran a algunes de les diverses formes de discurs que tenen lloc socialment: els articles de premsa, els missatges publicitaris, la propaganda política o els girs i tòpics que abunden en el llenguatge natural. Totes aquestes formes de discurs s’analitzaran des de la perspectiva de la filosofia de la moral. Un dels objectius essencials de l’assignatura, doncs, serà reflexionar, mitjançant casos pràctics, sobre l’ètica o les ètiques que comporta l’ús públic de la paraula. Impulsarem un debat sobre les tècniques de persuasió i els mecanismes de producció social d’interpretacions de la realitat, la qual cosa mai no es pot dissociar dels principis i valors que aquestes tècniques i interpretacions posen en joc.
3102G03033 Filosofia moral
 JUSTIFICACIÓ DEL CURS: El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
3102G00015 Història de la ciència i la cultura
 Introducció a la història cultural i científica occidental. Se n'assenyalaran les etapes i se n'estudiaran les fites fonamentals. Es prestarà particular atenció a les convergències i divergències majors entre els àmbits científic, tecnològic, literari, artístic i filosòfic.
3102G03018 Història de la filosofia antiga I
 Introducció històrica als principals autors de les primeres etapes de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquestes etapes. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
3102G03019 Història de la filosofia antiga II
 Introducció històrica als principals autors del següent període de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.
3102G03023 Història de la filosofia contemporània
 Introducció als principals corrents de la filosofia del segle XIX i als principals debats contemporanis relacionats amb ells.
3102G03020 Història de la filosofia medieval
 Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
3102G03021 Història de la filosofia moderna I
 Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
3102G03022 Història de la filosofia moderna II
 Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
3501MO2724 La crítica neoconservadora del liberalisme
 
3501MO2136 La justícia
 
3102G03029 Lògica I
 1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
3102G03026 Metafísica II
 IDENTITAT I AUTENTICITAT: Anàlisi del conceptes d'identitat i autenticitat en la filosofia del segle XX.
3501MO2133 Metodologia de la recerca
 
3501MO1834 Metodologia de la investigació en humanitats i ciències socials
 
3501MO2131 Política
 
3501MO2437 Problemes actuals de la filosofia
 En aquesta assignatura es tractaran alguns problemes filosòfics d’interès contemporani i lligats a les recerques en curs dels professors que l’impartiran. El seu objectiu és l'adquisició per part dels alumnes, a través de l’exemple del tractament crític d’aquests problemes, de les competències útils per a portar a terme una recerca filosòfica rigorosa.
3109G01012 Programa d'habilitats 5. Bioètica. Valoració crítica
 El mòdul consta de dues parts: la Bioètica i la medicina legal i forense. Dins la bioètica es comença per els fonaments i la metodologia de la presa de decisions, es descriu el marc legal principal i es revisen les situacions clíniques en les que es generen qüestions o conflictes ètics i legals. També inclou tot el referent a la deontologia mèdica i els diferents comitès que funciones al sistema sanitari relacionats amb la bioètica. En relació a la Medicina Legal i Forense es revisen els aspectes legals de la mort, de la responsabilitat mèdica, els documents legals i aspectes generals de criminologia i genètica forense. La Bioètica es treballarà a partir de tres casos d'ABP, tres seminaris i un taller de role-playing. La Medicina Legal i Forense es treballarà en format de seminaris. Estan programades pràctiques voluntàries de Medicina Legal i Forense a l'Institut de Medicina Legal de Girona
3501MO2138 Racionalitat
 
3102G03048 Temes d'història de la filosofia II
 Anàlisi de l'obra de M. Foucault i d'alguns estudis actuals sobre biopolítica
3102G03027 Teoria del coneixement
 Què és l’epistemologia o teoria del coneixement? És la branca de la filosofia que s’ocupa del coneixement i la creença justificada. No obstant, això és dir ben poc ja que el coneixement i la creença justificada també constitueixen l'objecte d'estudi d'altres disciplines con la psicologia o la ciència cognitiva. Per entendre allò que distingeix un tipus de teorització d’una altra és útil plantejar-nos qui tipus de problemes distintius afronta la investigació filosòfica sobre el coneixement i la creença justificada. Com estudi del coneixement l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quines són les condicions necessàries i suficients pel coneixement? Quines són les fonts de coneixement? Quins són els seus límits? És possible el coneixement? Són legítimes les posicions escèptiques que defensen que no podem tenir coneixement sobre el món extern? Com estudi de la creença justificada l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quan una creença està justificada? Què és el que fa que una creença estigui justificada? És la justificació quelcom intern o extern a les nostres ments? Quina és l'estructura de la justificació perceptiva? En aquest curs introductori proporcionarem una visió general dels problemes que sorgeixen d'aquestes qüestions i d'algunes de les teories més importants que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.


FILOSOFIA MORAL

Codi Títol assignatura
Descriptor
3102G03034 Filosofia política I
 En aquest curs farem una introducció a la filosofia política a partir de la lectura d'algunes de les obres més importants del pensament polític occidental.
3102G03035 Filosofia política II
 En aquest curs ens proposem veure i examinar algunes de les controvèrsies més importants de la filosofia política actual. La majoria d’aquestes controvèrsies arrenquen de la discussió d’alguns aspectes de l’obra de John Rawls que, en aquest sentit, es converteix en l’autor central del pensament polític contemporani.
3501MO2136 La justícia
 
3501MO2738 Political liberalism and its problems
 


LÒGICA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA

Codi Títol assignatura
Descriptor
3102G03028 Filosofia de la ciència
 1. El mètode de contrastació d'hipòtesis 2. El problema de la inducció. 3. Estructura i naturalesa de les teories científiques.
3102G03031 Filosofia del llenguatge I
 1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
3102G03032 Filosofia del llenguatge II
  1.Quine i la indeterminació de la traducció 1.1. Naturalisme i empirisme 1.2. Els dos dogmes de l’empirisme 1.3. Elements bàsics del conductisme quineà 1.4. Traducció radical 1.5. Inescrutabilitat de la referència i indeterminació de la traducció 2.La concepció griceana del significat 2.1. La teoria de l’acció racional de Davidson 2.2. Austin 2.2.1. Emissions realitzatives i constatatives 2.2.2. Teoria dels actes de parla 2.2.3. Searle. Anàlisi d’un tipus d’acte parla: promeses 2.3. Grice 2.3.1. Significat natural i significat no natural 2.3.2. Significat ocasional del parlant 2.3.3. Significat lingüístic 2.4. Lewis i Schiffer: convencions i significat lingüístic 2.5. Implicatures
3501MO2756 Lògica Filosòfica
 
3102G03030 Lògica II
 1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
3102G03025 Metafísica I
 Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
3501MO1834 Metodologia de la investigació en humanitats i ciències socials
 
3102G03043 Qüestions disputades III
 Es pretén introduir a l'alumne en una de les discusions centrals de la filosofia del llenguatge dels darrers trenta anys sobre dos modes de designació presents en el llenguatge: referència i descripció. Així mateix, es posarà de manifest l'impacte que tenen en l'àmbit de la metafísica les diverses posicions sobre els modes de designació, molt especialment en el domini de la filosofia de la modalitat (essencialisme, individualització, etc.)
3501MO2757 Temes de Filosofia de la Ment