Antecedents

El 12 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya creava la Universitat de Girona. En aquells moments els estudiants estaven representats per la Coordinadora d’Estudiants a l’Estudi General de Girona, centre que depenia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i per la Delegació d’Estudiants a l’Escola Politècnica Superior, que depenia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Durant la segona part del curs 91/92 s’inicien els contactes entre els estudiants dels dos centres per tal de fer un projecte en comú en el camp de la representació dels estudiants de la Universitat de Girona. El 23 de febrer de 1993 es celebren les primeres eleccions al Claustre (Claustre provisional) de la UdG. Els estudiants que surten elegits funden, el 14 d’abril de 1993, el Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona, en una sessió fundacional que tingué lloc al teatre del Seminari. El 17 de desembre de 1993 es celebren les segones eleccions al claustre (Claustre constituent). Els nous estudiants claustrals -alguns dels quals ja varen participar en el primer claustre- decideixen continuar tirant endavant el Consell d’Estudiants. D’alguna manera es torna a començar gairebé de zero, ja que hi ha hagut molta renovació i el Consell encara no és gaire sòlid.

Durant la resta del curs, una de les principals preocupacions dels membres del Consell d’Estudiants va ser aconseguir el reconeixement oficial com a màxim òrgan de representació dels estudiants davant els òrgans de govern de la Universitat. Aquesta fita s’aconseguí, finalment, mitjançant la inclusió del Consell d’Estudiants en el projecte d’Estatuts de la UdG (final del curs 93/94 i començament del 94/95) i posterior aprovació (12 de juliol de 1995) i publicació. A més, durant el curs 94/95 es disposa d’un pressupost propi autònom i des del març del 95 d’uns nous locals a l’edifici de les Butinyanes, seu del Consell d’Estudiants. Els primers locals dels que es va disposar foren els de la Coordinadora d’Estudiants, desapareguda en el moment de la fundació del Consell d’Estudiants. Eren uns locals foscos i humits, sense llum natural, en uns soterranis de l’edifici de les Josefines. La Coordinadora d’Estudiants era consultada regularment per la Comissió Gestora de la Universitat sobre alguns dels principals temes que afectaven els estudiants (normes de permanència, calendari acadèmic, etc.). Es pot afirmar que la Coordinadora obrí el camí de la representació dels estudiants a la UdG.

Per altre banda, sempre hem disposat d’un coordinador i el primer en posar-se al capdavant de del Consell d'Estudiants fou Albert Cortada; el van seguir Ricard Font, David Martí (que redactà l’última memòria existent de l’any 1995/97), Laia Tarragona, Oriol Pellicer, Josep Maria Aguirre, Josep Ribas i Coll, Pau Garcia Campderrós, Jordi Gasulla i Flavià i Àdam Bertran i Martínez, que va assumir el càrrec en funcions durant uns mesos fins a les eleccions, el 18 de març de 2010. Després d'aquest procés

electoral, Àdam Bertran va tornar a ser escollit per unanimitat com a nou coordinador del Consell d'Estudiants.

Fites aconseguides durant els anys fundacionals del Cd’E

El 4 de maig el ple del Consell aprova el reglament del Cd’E i s’inicien els contactes amb el Rectorat per tal d’aconseguir un local digne i un pressupost propi; el Consell començava a tirar endavant:

• Durant les eleccions al Claustre provisional -febrer del 1993- els candidats estudiants proposen demanar, entre d’altres qüestions, la creació d’un síndic dels Estudiants. Un any més tard, i durant la presentació del programa electoral de Josep Maria Nadal com a candidat a rector, s’exposa la voluntat de crear la figura del síndic dels Estudiants.
• Des de l’1 de març de 1993 es disposa d’una Delegació d’Estudiants atesa per becaris a tots els centres.
• De la Delegació d’Estudiants de la Politècnica es recull la tradició d’organitzar cada any una setmana cultural; l’any 1991 s’havia organitzat conjuntament amb la Coordinadora d’Estudiants.
• Davant el fet que a partir del curs 1993/94 no es podria aparcar a la plaça de Sant Domènec, el Cd’E demana a l’Ajuntament que estudiï solucions pel tema de l’aparcament al campus del barri vell.
• S’inicià la participació en les sessions del Claustre provisional, com també en l’elaboració del reglament dels Claustre constituent i la normativa d’eleccions a aquest claustre i les eleccions a rector.
• S’elegeixen els representants dels estudiants al Consell Econòmic i Social de la UdG.
• S’iniciaren les col·laboracions amb el Servei de Publicacions en l’edició de l’apartat referent als estudiants de la Guia de l’estudiant.
• El Cd’E exposa les primeres queixes sobre els nous plans d’estudis i la problemàtica de l’edifici de Dret. Al novembre del 94 els representants dels estudiants de Dret organitzaven la campanya “totxo” amb la finalitat de reclamar el nou edifici d’aquests estudis i la seva ubicació, fina que s’aconseguí l’any 1999 l’actual edifici de la facultat de Dret a la zona Montilivi.
• El 20 de maig de 1993 té lloc, a la plaça Sant Domènec, la primera Farra a la Universitat (Unifarra) que organitza el Cd’E. Fins llavors, les farres universitàries eren organitzades per la Coordinadora d’Estudiants.
• A finals del curs anterior al 1993/94 comencen a córrer rumors que la Generalitat vol augmentar, per tercer any consecutiu, un 10% els preus de matriculació de les universitats catalanes. Els representats dels estudiants al Consell Interuniversitari de Catalunya –entre ells el representat de la UdG- inicien els contractes per tal de realitzar una acció de conjunt principalment en contra de l’increment de preus, els recàrrecs per segones i terceres matriculacions i la manca d’un sistema just de beques. Després d’un estiu ple de reunions, es convocà per al dia 27 d’octubre de 1993, conjuntament amb totes les universitats del país, una jornada de vaga amb manifestació inclosa.

El Cd’E aconsegueix treure al carrer prop d’un miler d’estudiants. En aquells moments la UdG en tenia 6.000. S’aconsegueix que al curs següent els preus de les universitats tinguin un increment igual a l’IPC i que els recàrrecs per segones i terceres matriculacions passin respectivament del 30%, 40% i 60% al 10%, 30% i 50%.

Explicar la història del Consell no és una empresa fàcil. Malgrat comptar amb 17 anys d'existència, són moltes les coses que ha fet i, per desgràcia, algunes han quedat en l'oblit. El que ningú pot negar és que en aquests 15 anys llargs d'història el Consell ha ajudat a construir la Universitat que tenim, i en aquests moments treballa dia rere dia perquè en el futur puguem tenir la Universitat que desitgem.

Totes aquestes fiten mencionades anteriorment, entre d’altres esdevingudes en el decurs dels pròxims anys, seran els primers passos de l’actual Cd’E. Durant aquest període fundacional s’inicia l’elaboració dels butlletins informatius del Cd’E, alhora que apareixen els primers dubtes sobre si la informació que es genera arriba als estudiants, problema persistent dins el Consell. Amb el pas del temps i situant-nos en l’actualitat, el Consell d’Estudiants sovint ha estat objecte de recels i s’ha mirat des d’un punt de vista marginal des de certs col·lectius de la nostra universitat. Aquesta percepció, que ens agradaria pensar que no és generalitzada, pensem que s’ha d’atribuir a la desinformació i, potser, al fet que som estudiants els que, des del Consell, assumim responsabilitats de gestió.

Tot i això no ens desanimem, al contrari. Fent una valoració del que, amb esforç i insistència, varen aconseguí els nostres companys durant la dècada dels 90, ens fa pensar que amb les millores aconseguides dins el Consell i els recursos dels que disposem, les coses se’ns han posat fàcils. Volem fer saber i que preneu consciència de que el Consell d’Estudiants és el nostre òrgan de representació, de tots els estudiants de la UdG, i això implica molta responsabilitat. Cal que prenem consciència d’això i saber que sense el compliment d’aquesta premissa, l’evolució positiva del Cd’E no serà possible i tot el que s’ha aconseguit fins ara podria ser que no servís per a res. El Consell d’Estudiants o és l’òrgan de representació de tots o no ho és de ningú.

Per això, tot seguit us exposem un llistat d’activitats portades a terme durant el curs 2009/10 i les que estan en marxa des de aquest present curs 2010/11, per tal que els estudiants estigueu al corrent del que s’està fent des del vostre Consell d’Estudiants; per altre banda, cal que sapigueu que qualsevol proposta per millorar el nostre òrgan estudiantil serà escoltada i rebuda amb molt d’entusiasme.

Activitats portades a terme en el decurs dels cursos 2009 a 2012

El Consell d’Estudiants en el ple del consell desenvolupat el dia 24 de febrer de 2010 va proposar l’adhesió de l’òrgan a la campanya promoguda per la Plataforma per la Llengua i diversos sindicats i entitats del país. Estudiada la proposta, i tenint presents els deu punts que es demanen amb la present campanya, el Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona s’adhereix a la campanya en tots els seus punts.

Tot i que des del Consell d’Estudiants es considera que la problemàtica que s’exposa no és una situació especialment significativa ni present a les aules de la Universitat de Girona, es vol deixar pal·lès el suport que des d’aquest òrgan es vol fer per tal de garantir que totes les universitats del territori compleixin amb la política lingüística adequada.

Així doncs, el Consell d’Estudiants acorda donar suport a totes les accions de la campanya que es desenvolupin en el marc de la Universitat de Girona, posant a disposició per a la seva realització la seva infraestructura i recursos per a l’assoliment dels objectius d’aquesta.

Els punts són els següents:

1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.

2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.

3. Que tot el professorat que s'incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.

4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.

5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.

6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.

7. Disposar de bibliografia específica en català.

8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català.

9. Que totes les universitats elaborin un reglament d’usos lingüístics i el compleixin.

10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.

El passat 28 de febrer de 2011 es va constituïr el CEUCAT i s’elegeix Jordi Codony com a president. El representant del Cd'E de la UdG al CEUCAT és el seu Coordinador General, Àdam Bertran.

El Secretari General del CIC i el Rector de la UPC presideixen l'acte de constitució del Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), en què s'ha elegit Jordi Codony com a President.

Les principals línies de treball actuals del CEUCAT són coordinar els representants de l’estudiantat de les universitats, vetllar perquè l’estudiantat pugui

participar activament al debat ja obert sobre el model de governança del sistema universitari, treballar amb el govern la proposta de sistema de finançament i els preus de matrícula i aconseguir millores en la participació i la representació de l’estudiantat a les universitats.

Els dies 25 i 26 de febrer s'ha celebrat una trobada de representants d'estudiants de les universitats catalanes, que ha tingut lloc al Rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Després de visitar el Barcelona Supercomputing Center fins a dos representants de cada universitat han participat en diverses xerrades sobre el CIC, el Grup de Treball sobre participació, el funcionament dels Consell de l'Estudiantat i les Assemblees i han debatut sobre les claus de l'èxit d'aquest tipus d'organismes.

Durant les jornades han tingut lloc debats sobre estratègies de futur del propi CEUCAT, la governança del sistema universitari, la futura LUC, el model de finançament, el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado i sobre el recén aprovat Reial Decret Estatuto del Estudiante.

Entre els acords, destaquen elevar al CIC perquè l'aprovi un document de mesures per millorar la participació de l'estudiantat al govern de la universitat (mantenir reunions i entrevistes amb el govern, rectors, consell socials...) per tractar temes com la governança i el finançament de les universitats públiques i la clara voluntat de cooperar entre universitats per ser més eficients i per aconseguir elevar d'una forma ferma la veu de l'estudiantat. Una de les primeres decisions que ha pres el CEUCAT és treballar decididament perquè el debat sobre el model de governança i la reforma de la LUC sigui obert i hi participin tots els estaments implicats.

A les jornades hi han participat la Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramón Llull , Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Vic i la Universitat Abat Oliba.

Diverses reunions tindran lloc durant els mesos de març i abril per continuar treballant en el desenvolupament d'aquest Consell. A més, el president del CEUCAT es reunirà properament a Madrid amb el Ministre d'Educació, juntament amb la resta de membres del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (que inclou tant els presidents dels consells de l'estudiantat de les diferents universitats espanyoles com als presidents dels consells autonòmics, entre d'altres).

Implantació del Pla Bolonya

Com a fet destacable durant el curs 2009/10 cal destacar la implantació del sistema de graus, més conegut com el pla Bolonya. El procés de Bolonya és el nom amb el que es coneix a tot un conjunt de mesures per tal de configurar el que s’anomena com Espai Europeu d'Ensenyament Superior o EEES. El procés pretén crear un Espai Europeu d'Educació Superior en el que les titulacions puguin ser reconegudes

a qualsevol país i es millori la mobilitat. Per aconseguir-ho, es pren com a exemple a seguir el model anglo-saxó, on les carreres s’estructuren en tres cicles: graus, màster i doctorat.

Algunes dels canvis més evidents són:

• Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS - European Credit Transfer System en anglès). Amb aquest es pretén millorar la comparació i transferència dels cursos impartits arreu d'Europa. Per a mesurar-ho s’emfatitza el temps d’estudi que ha de dedicar l’alumne més que no el nombre d’hores lectives.
• Suplement Europeu al Títol. És un document que s'annexa al títol i que descriu els estudis cursats per tal de fer possible una homologació i comparació a nivell europeu.
• Sistema de titulacions de 2 cicles. Prenent com a model el sistema anglosaxó, les titulacions consistiran en un primer cicle genèric de 3-4 anys que dóna lloc al títol de Grau (bachelor en anglès) i un segon cicle de 1-2 anys al de Màster. La diferenciació entre diplomatures i llicenciatures, per exemple, s'esvaneix.

Des dels seus començaments, el procés ha patit les crítiques d'un gran nombre de sectors estudiantils a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i a la resta d'Europa en considerar que les reformes s’emmarquen en una progressiva política de privatització de l’ensenyament superior i precarització del món laboral. Es lamenta especialment que les propostes no garanteixen un finançament adequat ni dels estudiants ni de les universitats públiques, portant a una conseqüent major dependència amb certs sectors empresarials, que condicionarien per altra banda el panorama acadèmic. Els estudiants es queixen que aquest espai comporta també una mercantilització de les universitats, ja que expliquen que es promou, per exemple, que les empreses puguin finançar algunes titulacions en funció del seu interès, que s'eliminin les carreres que no tenen sortides laborals concretes, que s’hagin de pagar màsters per tenir nivell de llicenciatura o que es doni preeminència a les beques-crèdit en comptes de les beques sense contrapartida. El 22 de novembre de 2008, després de manifestar-se en contra del Pla Bolonya, els estudiants iniciaren una tancada indefinida al rectorat de la Universitat de Barcelona. L’anomenaren Tancada a la Central, i estigueren ocupant els espais del rectorat de l'Edifici Històric quasi bé quatre mesos. El 18 de març de 2009, el rector Dídac Ramírez n’ordena el desallotjament als mossos d’esquadra, que aquests executaren de forma especialment violenta. Durant les manifestacions que tingueren lloc es realitzaren diverses detencions i més de dues-centes persones resultaren ferides per l’actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, que comportà la destitució del director general dels Mossos, Rafael Olmos, setmanes més tard.

Altres activitats de rellevància

El consell d’Estudiants també durant aquest període ha donat suport a la guia de l’estudiant, a participat en la barraca de la festa major de Girona i en l’organització de la Festa Major de la UdG, ha donat suport a les consultes sobre la independència de Girona, en el debat electoral sobre les eleccions al parlament, entre d’altres activitats no tant concretes com resoldre els dubtes dels estudiants o participar en les comissions de redacció dels nous estatuts per intentar millorar la governança de la universitat.

Naixement de Plataforma UdG

El naixement d’aquesta Plataforma estudiantil respon a les desavinences dels estudiants amb el nou pla d’estudis (Pla Bolonya) implantat al 2008. Aquesta va néixer després de l’aturada d’un Consell de Govern al 2011 on el rectorat de la UdG, amb la rectora Anna Maria Geli al cap davant, es proposava a aprovar tot un seguit de mesures que afectaven a l’educació pública universitària a la qual els estudiants s’hi van oposar entrant al Consell i boicotejant-lo amb el suport d’alguns professors.

Actualment, i després de un seguit de manifestacions i accions en contra de les retallades durant aquest curs 2012 i el passat curs 2011, estudiants, PAS i PDI treballen plegats en contra del rectorat de la UdG que vol fer més precari el sistema educatiu i el moment en que els joves catalans es troben actualment.

Descarrega't més informació : Què fa?  Qui el forma?  Com funciona?   
(Més informació a Organigrama)