Activitats del curs acadèmic

Activitats 2011-2012

14/02/2011
Els caçadors mesolítics van frenar als agricultors neolítics al nord d’Europa
L'expansió

Un innovador estudi elaborat pels físics de la UdG Neus Isern i Joaquim Fort constata que els pobladors dels territoris que avui en dia ocupen Dinamarca, Bèlgica i part d’Alemanya van contenir el procés de canvi d’una economia basada en la caça i la recol·lecció a una economia fonamentada en l’agricultura.

Un innovador estudi elaborat pels físics de la UdG Neus Isern i Joaquim Fort constata que els pobladors dels territoris que avui en dia ocupen Dinamarca, Bèlgica i part d’Alemanya van contenir el procés de canvi d’una economia basada en la caça i la recol·lecció a una economia fonamentada en l’agricultura.

Durant l’evolució humana, el pas del Mesolític (economia basada en la caça i la recol·lecció) al Neolític (economia fonamentada en l’agricultura) va comportar una revolució socioeconòmica transcendental. Aquest canvi es va iniciar en el Pròxim Orient i des d’allà, fa uns 10.000 anys, els agricultors van fer el salt a Europa, arribant-hi per la Península Balcànica. Poc a poc van anar avançant per la resta del territori i quan van provar d’accedir al nord del vell continent la velocitat d’expansió va disminuir. En els darrers temps, els historiadors han plantejat diverses teories sobre els motius pels quals es va produir aquest fenomen, però fins ara no s’havien pogut verificar.

 

Confirmació

Dos físics del Grup de Recerca en Sistemes Complexes de la Universitat de Girona, Neus Isern com a autora principal i Joaquim Fort com a coautor, han presentat un model innovador d’estudi que revela que l’empenta neolítica va anar frenant la seva embranzida a mida que es dirigia cap al nord d’Europa, confirmant d’aquesta manera les hipòtesis que s’havien formulat fins aleshores. L’article ('Anisotropic dispersion, space competition and the slowdown of the Neolithic transition') s’ha publicat a la prestigiosa revista ‘New Journal Of Physics’ i en els darrers 30 dies ha estat la segona notícia més consultada. A més, gairebé 500 internautes s’han descarregat el document del web d’aquesta publicació.

Emprant un model matemàtic del tipus ‘reacció-difusió’, els investigadors han pogut donar una possible explicació al fet que fa entre 8.000 i 9.000 anys els primers agricultors provinents del Pròxim Orient ja ocupaven les terres de la Grècia actual, mentre que en els territoris on es situen avui en dia Dinamarca, Bèlgica i el nord d’Alemanya no s’hi van assentar fins uns 3.000 anys més tard a una velocitat unes deu vegades més lenta.

 

Model d’estudi

El model d’estudi permet entendre les dades arqueològiques basant-se en dos aspectes clau: la dispersió dels nouvinguts va quedar frenada perquè hi havia altres comunitats en els llocs d’arribada que ocupaven el seu espai, i l’augment de la població d’agricultors es va veure limitat per l’elevada densitat dels caçadors-recol·lectors que eren ja a bona part del nord d’Europa. Així doncs, la desacceleració de la transició del Neolític al nord d’Europa s’explica per la gran densitat de caçadors-recol·lectors que hi habitaven en comparació amb el sud. El mateix model d’estudi es pot aplicar a molts altres exemples de fronts d’invasió en els que la població indígena i la invasora competeixen per un espai, tant en hàbitats naturals com en assajos microbiològics.

 

Projecte europeu

Aquest estudi, que s’ha dut a terme durant aproximadament un any, forma part d’un projecte europeu anomenat FEPRE (The Formation of Europe: Prehistoric Population Dynamics and the Roots of Sociocultural Diversity). El coordinador ha estat la Universitat de Newcastle (Anglaterra), que ha tingut com a socis el Centre Nacional de la Recerca Científica (França), la Universitat de Leicester (Anglaterra), la Universitat de Manchester (Anglaterra), la Universitat de Jagellònica (Polònia), l'Institut per a la Història de la Cultura Material de l’Acadèmia de Ciències (Rússia) i la Universitat de Girona. Diversos investigadors de diferents àmbits (físics, matemàtics i arqueològics) han treballat plegats per dur a terme aquest projecte de recerca històrica.