Si el contenido no está traducido, puede usar la herramienta de traducción automática

Cátedra Internacional UNESCO Desarrollo Humano Sostenible

Gestió de notícies

Cerca de notícies


  

Archivo de noticias

07/11/2011
La política pública de cooperación al desarrollo de la Generalitat de Catalunya en peligro de extinción
ACCD retalla

Manifiesto de los trabajadoras y trabajadores de la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo (ACCD)que reúne los motivos de preocupación y debate.

BILINGÜE CATALÀ / CASTELLANO


Document* “DESMUNTEM ELS TÒPICS CONTRA LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT”. Argumentari i dades arran del desmantellament de la política pública de cooperació de la Generalitat de Catalunya

 

Manifest*

 

“La solidaritat no es retalla” és el títol del vídeo que us convidem a veure i a compartir per tal de denunciar el desmantellament de la política pública de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. http://youtu.be/L57nEu0tRYE

Participen Arcadi Oliveras, Helga Flamtermesky, Mawa Ndiaye i Sara Garrido.

Ja es pot adherir a títol individual o col·lectiu al manifest. L’adhesió està oberta a persones a títol individual i també a entitats i institucions. Per adherir-vos al manifest ho podeu fer per dues vies:

- Si teniu perfil al Facebook ho podeu fer a través del perfil La Solidaritat No Es Retalla, marcant que hi assistireu

- Twitter: CoopIntern_Cat.

- Si no, podeu fer a través de: E-mail a: acciod2011@gmail.com

 

Per treballadors/es de l’Agència Catalana de Cooperació en lluita

Fets

• El passat 31 de maig el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar una retallada d’aproximadament el 50% del pressupost de Cooperació al Desenvolupament que gestiona l’Agència Catalana de Cooperació (ACCD) respecte el 2010, que passaria de 49 milions d’euros a 22 milions pel 2011.

• Mentre la mitjana de les retallades presentades pel Govern de la Generalitat no supera el 10%, la Cooperació al Desenvolupament pateix una reducció del 50%.

• Malgrat que la retallada es presenta com puntual i temporal, imposada per les circumstàncies de la crisi i sense conseqüències estructurals a llarg termini, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i de l’ACCD ha anunciat la voluntat d’executar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que pot suposar l’acomiadament d’una part important de les empleades i els empleats públics de l’ACCD. Es tractaria del primer ERO en una agència pública de la Generalitat de Catalunya.

• Si sumem el que altres departaments de la Generalitat estimativament dedicaran enguany a Cooperació, la quantitat total seria de 32 milions d’euros. Aquesta quantitat només representa el 0,015% del PIB de Catalunya, molt lluny del 0,077% del PIB de Catalunya (com a part del 0,7% del PIB espanyol) que s’ha fixat la UE, pel 2015, com a despesa en Cooperació de tots els estats que la integren. A més, Nacions Unides estableix des de 1972 que els països desenvolupats aportaran aquest percentatge del seu PIB en AOD (Ajut oficial al Desenvolupament) per als països en vies de desenvolupament).

• La despesa planificada de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya en Cooperació per al Desenvolupament dels darrers anys ja va ser molt inferior al previst: En concret per al 2010 es van aprovar 65 milions respecte als 130 milions previstos inicialment al Pla director 2007-2010. Per tant per al 2011 es requeria un esforç suplementari i no una retallada tant dràstica. Així, amb aquests pressupostos s’està tornant a nivells dels anys 2004-2005, és a dir a pressupostos de 7 anys enrere.

Impacte

El pressupost de Cooperació d’enguany representa només un 0,08% del total del pressupost consolidat del sector públic de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, tot i que la contribució d’aquest pressupost a la despesa pública global és marginal, la seva dràstica reducció té conseqüències molt greus:

1. En primer lloc perquè aquests recursos van adreçats a països empobrits les poblacions dels quals són les que més pateixen les conseqüències de la crisi global. La reducció dràstica de les subvencions a actuacions de Cooperació al Desenvolupament, Acció humanitària i Educació per al Desenvolupament afectarà a milers de persones dels països del Sud en situacions extremes, agreujades encara més per la crisi global. Alhora també afectarà a iniciatives que promouen la conscienciació ciutadana sobre les greus desigualtats socials, de gènere, ambientals, polítiques i econòmiques arreu del món així com a iniciatives de defensa de la pau i els drets humans.

2. En segon lloc perquè suposa un greu incompliment de la Llei vigent de Cooperació al Desenvolupament aprovada al 2001 per unanimitat pel Parlament de Catalunya amb l’impuls del govern de Jordi Pujol que diu textualment: “L’Administració de la Generalitat ha d’augmentar gradualment les aportacions destinades a la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional fins a assolir l’aportació del 0,7% dels seus ingressos corrents incondicionats, en els pressupostos per a l’any 2010, com a màxim”. En concret el pressupost de Cooperació d’enguany representa un 0,18 % d’aquests ingressos, molt lluny del 0,7 % que estableix la mateixa Llei de Cooperació catalana.

3. En tercer lloc perquè suposarà una reducció dràstica de les subvencions a projectes i programes de cooperació al desenvolupament, Acció humanitària i Educació per al Desenvolupament a entitats catalanes i dels països del sud. Això també pot suposar un debilitament del teixit associatiu implicat.

4. En quart lloc perquè suposa la pràctica extinció d’una política pública en procés de creixent consolidació, amb un destacable valor afegit que reforçava la imatge de la projecció de Catalunya a l’exterior. Una política pública, forjada des de fa molts anys amb l’impuls i col•laboració de la societat civil organitzada – entre d’altres actors rellevants- que varen reclamar i encara reclamen aquest 0,7% . Amb l’esforç de les entitats, la Direcció General de Cooperació i l’ACCD, Catalunya havia esdevingut un model de cooperació descentralitzada en l’àmbit estatal i en l’àmbit internacional que en aquest escenari pot perdre el seu lideratge i el seu paper destacat.

5. En cinquè lloc perquè l’ERO anunciat que ,per primera vegada afectaria a una agència pública, suposa el desmantellament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la majoria de l’estructura de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, i podria constituir un precedent per altres empreses públiques catalanes que podrien també retallar-se dràsticament.

6. Finalment perquè Catalunya, d’aquest manera, se situa a la cua de la Unió Europea pel que fa a retallades de Cooperació al Desenvolupament, mentre que al 2010 el conjunt dels països membres del CAD de la Unió Europea van augmentar en un 6,7% els seus pressupostos dedicats a Cooperació al Desenvolupament (Dades del CAD ). Tan sols un terç dels països de la UE han retallat l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (ja en plena crisi), i en cap cas amb un percentatge tant dràstic com ho ha fet el Govern català. En concret , el cas més extrem és Grècia, amb un 16’2% de tisorada, molt per darrera de la retallada del 50% anunciada a Catalunya. També han reduït l’AOD Eslovènia (-7,4%), Suècia (-7,1%, tot i que destina aprox. un 1% del PIB), Espanya (-5,9%) i, per sota del 5%, Irlanda, Polònia, Hongria, Itàlia i Luxemburg. Països com Gran Bretanya amb un govern conservador ja han anunciat -a través de mateix Primer Ministre David Cameron- que el 0,7% destinat a Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària serà l’única política pública que no retallaran, per qüestions morals, estratègiques i per interès propi, entenent que és millor prevenir les causes de la pobresa i les desigualtats ja que les conseqüències poden tenir un cost molt més elevat tant humà, com econòmic i material.

Demandes

Catalunya sempre ha estat en la primera línia de totes les lluites per la justícia, l’equitat, la pau i els drets humans arreu del món. Ens reconeixen i ens reconeixem com a país compromès i solidari. El nostre Estatut d’autonomia explicita al seu Preàmbul el ferm compromís de Catalunya amb tots els pobles “per construir un ordre mundial pacífic i just”.

En aquests moments de crisi globalitzada és quan hauríem de demostrar a la pràctica i amb més força, que la solució d’aquesta passa per continuar promovent a nivell mundial un desenvolupament humà, sostenible i equitatiu a través de lligams de solidaritat i d’ajuda mútua entre pobles i cultures.

Per tot això les treballadores i treballadors de l’ACCD demanem:

• Que no es redueixi més un pressupost que ja ha patit severes reduccions els darrers anys. El 2010 ha estat de 49 milions d’euros , i ara es pretén reduir a 22 milions, extingint pràcticament una política pública forjada de forma col•lectiva des de fa molts anys.

• Que per responsabilitat política, consciència ètica i social, es mantinguin els compromisos establerts per consens entre els diferents actors de la Cooperació al Desenvolupament i partits polítics representats al Parlament, i que no es desmantelli la Política de Cooperació al Desenvolupament que afectarà a milers de persones dels països del sud amb situacions extremes, agreujades encara més per la crisi.

• Que la reducció no condueixi a l’execució d’un ERO que afectaria la capacitat estructural, la capacitat humana i en conseqüència l’eficàcia i l’eficiència de la política pública de Cooperació al Desenvolupament i que alhora suposaria un precedent per a endegar altres ERO a altres empreses públiques de la Generalitat de Catalunya.

 

CASTELLANO

 

“La solidaridad no se recorta” es el título del vídeo que os invitamos a ver y a compartir para denunciar el desmantelamiento de la política pública de cooperación al desarrollo de la Generalitat de Cataluña.  http://youtu.be/L57nEu0tRYE

Participen Arcadi Oliveras, Helga Flamtermesky, Mawa Ndiaye y Sara Garrido.
Ya se puede adherir a título individual o colectivo al manifiesto. La adhesión está abierta a personas a título individual y también a entidades e instituciones. Para adheriros al manifiesto lo podéis hacer por dos vías:
- Si tenéis perfil al Facebook lo podéis hacer a través del perfil
La Solidaritat No Es Retalla, marcando que asistiréis 
- Twitter: CoopIntern_Cat. 
- Si no, podéis hacer a través de: E-mail a:

acciod2011@gmail.com

 

Por trabajadores/se de la Agencia Catalana de Cooperación en lucha

Hechos


• El pasado 31 de mayo el Gobierno de la Generalitat de Cataluny
a aprobó un recorte de aproximadamente el 50% del presupuesto de Cooperación al Desarrollo que gestiona la Agencia Catalana de Cooperación (ACCD) respecto al año 2010, que pasaría de 49 millones de euros a 22 millones para el 2011.

• Mientras la media de los recortes presentados por el Gobierno de la Generalitat no supera el 10%, la Cooperación al Desarrollo sufre una reducción del 50%.

• A pesar de que el recorte se presenta como puntual y temporal, impuesta por las circunstancias de la crisis y sin consecuencias estructurales a largo plazo, la Dirección general de Cooperación al Desarrollo y del ACCD ha anunciado la voluntad de ejecutar un Expediente de Regulación de Ocupación (ERO) que puede suponer el despido de una parte importante de las empleadas y los empleados públicos del ACCD. Se trataría del primero ERO en una agencia pública de la Generalitat de Cataluña.

• Si sumamos el que otros departamentos de la Generalitat estimativamente dedicarán este año a Cooperación, la cantidad total sería de 32 millones de euros. Esta cantidad sólo representa el 0,015% del PIB de Catalunya, muy lejos del 0,077% del PIB de Catalunya(como parte del 0,7% del PIB español) que se ha fijado la UE, por el 2015, como gasto en Cooperación de todos los estados que la integran. Además, Naciones Unidas establece desde 1972 que los países desarrollados aportarán este porcentaje de su PIB en AOD (Ayuda oficial al Desarrollo para los países en vías de desarrollo).

• El gasto planificado de todos los departamentos de la Generalitat de Catalunya en Cooperación para el Desarrollo de los últimos años ya fue muy inferior al previsto: En concreto para el 2010 se aprobaron 65 millones respecto a los 130 millones previstos inicialmente al Plan director 2007-2010. Por lo tanto para el 2011 se requería un esfuerzo suplementario y no un recorte tan drástico. Así, con estos presupuestos se están volviendo a niveles de los años 2004-2005, es decir a presupuestos de 7 años atrás.

Impacto

El presupuesto de Cooperación de este año representa sólo un 0,08% del total del presupuesto consolidado del sector público de la Generalitat de Catalunya. De este modo, a pesar de que la contribución de este presupuesto al gasto público global es marginal, su drástica reducción tiene consecuencias muy graves:

1. En primer lugar porque estos recursos van dirigidos  a países empobrecidos donde las poblaciones son las que más sufren las consecuencias de la crisis global. La reducción drástica de las subvenciones a actuaciones de Cooperación al Desarrollo, Acción humanitaria y Educación para el Desarrollo afectará a miles de personas de los países del Sur en situaciones extremas, agravadas todavía más por la crisis global. A la vez también afectará a iniciativas que promueven la concienciación ciudadana sobre las graves desigualdades sociales, de género, ambientales, políticas y económicas en todo el mundo así como a iniciativas de defensa de la paz y los derechos humanos.

2. En segundo lugar porque supone un grave incumplimiento de la Ley vigente de Cooperación al Desarrollo aprobada al 2001 por unanimidad por el Parlamento de Catalunya con el impulso del gobierno de Jordi Pujol que dice textualmente: “La Administración de la Generalitat tiene que aumentar gradualmente las aportaciones destinadas a la cooperación al desarrollo y la solidaridad internacional hasta lograr la aportación del 0,7% de sus ingresos corrientes incondicionados, en los presupuestos para el año 2010, como máximo”. En concreto el presupuesto de Cooperación de este año representa un 0,18 % de estos ingresos, muy lejos del 0,7 % que establece la misma Ley de Cooperación catalana.

3. En tercer lugar porque supondrá una reducción drástica de las subvenciones a proyectos y programas de cooperación al desarrollo, Acción humanitaria y Educación para el Desarrollo a entidades catalanas y de los países del sur.
Esto también puede suponer un debilitamiento del tejido asociativo implicado.

4. En cuarto lugar porque supone la extinción de una política pública en proceso de creciente consolidación, con un destacable valor añadido que reforzaba la imagen de la proyección de Catalunya al exterior. Una política pública, forjada desde hace muchos años con el impulso y colaboración  de la sociedad civil organizada – entre otros actores relevantes- que reclamaron y todavía reclaman este 0,7% . Con el esfuerzo de las entidades, la Dirección general de Cooperación y la ACCD, Catalunya había acontecido un modelo de cooperación descentralizada en el ámbito estatal y en el ámbito internacional que en este escenario puede perder su liderazgo y su papel destacado.

5. En quinto lugar porque el ERO anunciado que ,por primera vez afectaría a una agencia pública, supone el desmantelamiento de la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo y la mayoría de la estructura de la Dirección general de Cooperación al Desarrollo, y podría constituir un precedente por otras empresas públicas catalanas que podrían también recortarse drásticamente.

6. Finalmente porque Catalunya, de este manera, se sitúa a la cola de la Unión Europea en cuanto a recortes de Cooperación al Desarrollo, mientras que al 2010 el conjunto de los países miembros del CAD de la Unión Europea aumentaron en un 6,7% sus presupuestos dedicados a Cooperación al Desarrollo (Datos del CAD ). Tan sólo un tercio de los países de la UE han recortado la Ayuda Oficial al Desarrollo (ya en plena crisis), y en ningún caso con un porcentaje tanto drástico como lo ha hecho el Gobierno catalán. En concreto, el caso más extremo es Grecia, con un 16’2%, muy por detrás del recorte del 50% anunciada en Catalunya. También han reducido el AOD Eslovenia (-7,4%), Suecia (-7,1%, a pesar de que destina aprox. un 1% del PIB), España (-5,9%) y, por debajo del 5%, Irlanda, Polonia, Hungría, Italia y Luxemburgo. Países como Gran Bretaña con un gobierno conservador ya han anunciado -a través de mismo Primer Ministro David Cameron- que el 0,7% destinado a Cooperación al Desarrollo y Acción Humanitaria será la única política pública que no recortarán, por cuestiones morales, estratégicas y por interés propio, entendiendo que es mejor prevenir las causas de la pobreza y las desigualdades puesto que las consecuencias pueden tener un coste mucho más elevado tanto humano, como económico y material.

Demandas

Catalunya siempre ha estado en la primera línea de todas las luchas por la justicia, la equidad, la paz y los derechos humanos en todo el mundo. Nos reconocen y nos reconocemos como país comprometido y solidario. Nuestro Estatuto de autonomía explicita en su Preámbulo el firme compromiso de Catalunya con todos los pueblos “para construir un orden mundial pacífico y justo”.

En estos momentos de crisis globalizada es cuando tendríamos que demostrar en la práctica y con más fuerza, que la solución de esta pasa por continuar promoviendo a nivel mundial un desarrollo humano, sostenible y equitativo a través de vínculos de solidaridad y de ayuda mutua entre pueblos y culturas.

Por todo esto las trabajadoras y trabajadores del ACCD pedimos:

• Que no se reduzca más un presupuesto que ya ha sufrido severas reducciones los últimos años. El 2010 ha estado de 49 millones de euros , y ahora se pretende reducir a 22 millones, extinguiendo prácticamente una política pública forjada de forma colectiva desde hace muchos años.

• Que por responsabilidad política, conciencia ética y social, se mantengan los compromisos establecidos por consenso entre los diferentes actores de la Cooperación al Desarrollo y partidos políticos representados en el Parlamento, y que no se desmantele la Política de Cooperación al Desarrollo que afectará a miles de personas de los países del sur con situaciones extremas, agravadas todavía más por la crisis.

• Que la reducción no conduzca a la ejecución de un ERO que afectaría la capacidad estructural, la capacidad humana y en consecuencia la eficacia y la eficiencia de la política pública de Cooperación al Desarrollo y que a la vez supondría un precedente para emprender otros ERO a otras empresas públicas de la Generalitat de Catalunya.