Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

Aula de Filosofia Pràctica

Contacte

Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani
Facultat de Lletres
Pl. Ferrater Mora, 1
17071 Girona mapa
Tel. 972 41 80 19
Fax 972 41 89 78

Aula de Filosofia Pràctica

El 30 de gener de 2004, precisament en el 13è aniversari de la mort de Josep Ferrater Mora, la Càtedra va crear l'Aula de Filosofia Pràctica, amb la intenció d'aglutinar les activitats i recerques que alguns dels seus membres fan en el camp de l'anàlisi social i polític, i en les diverses àrees de l'ètica aplicada. L'Aula pretén també impulsar la professionalització dels estudiants de filosofia en els camps de la docència, la gestió i la crítica cultural.

Des de la seva creació, l'Aula ja ha organitzat dues activitats: el curs Entendre la Societat del Risc, que va tenir lloc del 13 al 16 de abril de 2004 i les Jornades sobre Didàctica de la Filosofia, els dies 7 i 8 de maig del 2004.
 
 
 
 

 

 

EL JUDAISME I LA PREMSA A EUROPA: FÍLIES I FÒBIES

 

Cicle de conferències al Call de Girona

Febrer a juny de 2010

Organitza: Institut d’Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona i Càtedra Ferrater Mora de la UdG

 

El Patronat Call de Girona, juntament amb la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG, presenta un nou cicle de cinc conferències sota el tema genèric de "El judaisme i la premsa a Europa: fílies i fòbies". S’hi examinarà de quina manera, des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX, la premsa i la intel·lectualitat europees van tractar, valorar, criticar i difondre la cultura jueva.

 EmileZola

Les conferències tindran lloc a l'Institut d'Estudis Nahmànides, al Call de Girona, els penúltims dijous de cada mes, a 2/4 de 8 del vespre. L’assistència a les conferències és lliure i gratuïta. Per a més informació us podeu adreçar al telèfon 972 216761 (Institut d'Estudis Nahmànides).  

 

L’accés a la sala de conferencies es farà pel carreró de sant Llorenç, s/n.

 

  

 

PROGRAMA

 

18 de febrer:

Antisemitisme: un sentiment creixent a Europa entre el vuit-cents i el nou-cents

A càrrec d’Anna Maria Garcia, UdG

En aquesta primera conferènciaAnna Maria Garcia va parlar del conjunt de transformacions polítiques, socials, econòmiques, ideològiques i científiques, que coneixem amb el nom de “modernitat”, i que van provocar l’emancipació dels jueus a bona part d’Europa i, alhora, una nova forma d’antisemitisme estretament lligat a les contradiccions que generaven aquests canvis. Aquest nou antisemitisme, que va anar creixent al tombant del segle, és a la base de les teories que, des del poder, van provocar la destrucció dels jueus d’Europa durant la II Guerra Mundial. Si ho desitgeu, aquí podeu veure o escoltar la conferència d'Anna Maria Garcia.

 

18 de març

La campaña pro-sefardí de Angel Pulido: respuesta en la prensa de inicios del s.XX.

A càrrec de Paloma Díaz-Mas, CSIC, Madrid

En aquesta segona conferència, Paloma Díaz-Mas parlarà sobre el metge i senador Ángel Pulido Fernández (1852-1932), que va iniciar, a finals del segle XX, una campanya política i propagandística a favor de l'enfortiment de les relacions entre Espanya i els sefardites dispersos pel món. Analitzarà el paper que va jugar la premsa periòdica en un triple vessant: l'ús que Pulido va fer de la premsa per a transmetre les seves idees, la repercussió mediàtica de la seva campanya a Espanya,i les reaccions que va generar en els diaris sefardites de Turquia i els Balcans. Si ho desitgeu, aquí podeu veure o escoltar la conferència de Paloma Díaz-Mas.

 

22 d’abril

L’Affaire Dreyfus i Émile Zola: la premsa, l’intel·lectual i la qüestió jueva

A càrrec d’Angel Duarte, UdG

Al llarg de més d'una dècada, en els anys que se situen a cavall dels segles XIX i XX, l'afer Dreyfus va commocionar la vida política francesa i, al capdavall, la d'Europa i Occident en el seu conjunt. El posicionament dels intel·lectuals, en una arena pública en la qual els debats es canalitzaven,en bona mesura, mitjançant una premsa en expansió, ajuda a la modernització de les cultures polítiques en conflicte. La renovació del republicanisme i del liberalisme van esser compensats per l'expansió del nacionalisme i l'antisemitisme. Algunes de les passions que defineixen el segle XX europeu es posen, doncs, en joc amb motiu de l'afer Dreyfus. Aquí podreu escoltar o veure la conferència d'Àngel Duarte.

 

20 de maig

La propaganda nazi: antisemitisme a l’Alemanya (1920-1940)

A càrrec de Jörg Zimmer, UdG

La conferència tractarà sobre la propaganda antisemita a través de caricatures en els òrgans de premsa del nacionalsocialisme, sobretot el "Stürmer" i el "Völkische Beobachter". Es reconstrueix els orígens del antisemitisme en el segle XIX i es sosté la tesi que el nacionalsocialisme no inventa, sinó radicalitza aquest antisemitisme. Es veurà l'evolució dels topics fonamentals de la propaganda antisemita nacionalsocialista des dels inicis en els anys vint fins a la seva perfecció en els anys trenta després d'arribar al poder. Podeu veure i escoltar la conferència del Prof. Zimmer clicant aquí.

 

 

17 de juny

Reaccions locals: la premsa a Girona i la qüestió jueva (1931-1942)

A càrrec de Narcís-Jordi Aragó, periodista i escriptor, Girona.

 

La conferència tractarà de descobrir el ressò que van tenir a la premsa gironina les filies i les fòbies suscitades pel judaisme a Europa durant el segle XX. L’examen dels quatre diaris editats  a la ciutat entre 1931 –proclamació de la República– i 1942 –començament de l’Holocaust– permet reviure les diverses fases d’aquest procés segons les ideologies dels mitjans i les circumstàncies generals del país. Les opinions publicades en aquest període són un reflex fidel, a escala local, de l’evolució –en aquest cas, involució- de la situació política general. Si abans de la Guerra Civil l’antisemitisme només es manifesta en àmbits molt reduïts, la dictadura franquista desferma una ofensiva periodística, orquestrada des de Madrid, segurament, molt allunyada dels veritables sentiments dels gironins. Cliqueu aquí per veure i escoltar la conferència.

 

Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 1932) és llicenciat en Dret i diplomat en Periodisme. Entre 1967 i 1980 va dirigir el setmanari Presència, i entre 1985 i 2009 la Revista de Girona. Des de 2007 és president del Consell Editorial d’El Punt i el president d’honor de la Fundació Rafael Masó. Ha publicat una vintena de llibres, majoritàriament dedicats a la ciutat de Girona. Les seves obres més recents són La Girona dels poetes (2005) i Rafael Masó i els noucentistes (2008). L’any 1991, juntament amb Ramon Alberch, va publicar Els jueus a les terres gironines, posteriorment traduïda a l’anglès.