Les bases més importants de la llengua contemporània, les va assentar Pompeu Fabra durant la primera meitat del segle XX. El procés de codificació i estandardització de la llengua, però, no es pot reduir a la història lineal de conquestes públiques d'una sola obra: la llengua estàndard actual s'ha construït a partir de múltiples equilibris personals i institucionals. El llibre Una revisió de Fabra, una crítica a la norma presenta el conjunt de l'obra lingüística d'aquest personatge, i analitza en el seu context el discurs calverià, que furga en les bases de la llengua estàndard actual, en els orígens de la nostra modernitat.