La jugada genial de Dante, que fa que el seu tractat lingüístic no es pugui comparar amb cap Poetria llatina medieval ni amb cap poètica vulgar de l’estil de les Razos de trobar, va ser inserir la seva poètica del vulgar il.lustre en el marc totalitzant de teoria i història del llenguatge que explica, per aquest ordre: què és el llenguatge, per què és exclusiu del gènere humà, quina llengua parlava Adam, què va passar al peu de la torre de Babel, en quines famílies lingüístiques es va dividir aleshores la humanitat, què és el llatí (i el grec) en oposició a les llengües vulgars, quines són les relacions entre els vulgars d’oc, d’oïl i de sí: quants i quins són els vulgaria municipalia de la península italiana; abans de passar a exposar pròpiament quines són les característiques del vulgar il.lustre, i per tant a donar les normes lingüístiques, retòriques, mètriques per al seu millor ús.