Orientació professional

"No hi ha res més emocionant, excitant ni inspirador que aconseguir el teu repte"

Després de 7 anys de projecte propi, tinc el ple convenciment que no es pot ensenyar a ser emprenedor. L’intent de crear emprenedors no té cap sentit, és més, ho veig una irresponsabilitat. Estic segura que aquesta idea, sovint escoltada, no surt de cap emprenedor que hagi experimentat què vol dir estar al mercat.

Un emprenedor és algú que decideix dedicar una gran part de la seva vida a crear un projecte propi. No hi ha horaris ni d'entrada ni sortida, no hi ha desconnexió mental perquè és el teu estil de vida. El teu cap mai deixa de pensar perquè tens una flama dins teu que et fa saber que tu ets feliç així. No importa el que guanyis, ni si un mes o quatre no pots cobrar puntual o no cobrar directament, l'únic que t'importa és aconseguir el teu objectiu, aconseguir que el teu projecte es mantingui viu en el mercat. No hi ha res més emocionant, excitant ni inspirador que aconseguir el teu repte. Per tant, aquesta dedicació i aquesta perseverança juntament amb la il·lusió en perseguir el projecte és impossible aconseguir-la si no la tens molt dins teu. O tens la flama dins teu o no la tens. I encara que la tinguis has d'estar molt segur de fer-ho perquè la teva vida canvia de la nit al dia i és molt dur. Hi ha moments molt bonics però la major part són molt durs. Sovint et sentiràs que ets un bomber que va apagant focs contínuament. Seran moltíssimes hores de sacrifici, hauràs de tenir alguns grans encerts i pocs errors importants, perquè el mercat no et permetrà més. Com sempre dic jo, per emprendre s'ha d'estar una mica boig, perquè una persona normal i assenyada no ho faria.

Haver estudiat ADE o empresarials ens va ajudar a nivell de conceptes: el balanç, els costos, els preus, els marges ... Si tens aquests conceptes al cap és més fàcil de comprendre i planificar. Però al final el nostre projecte és molt més d'empatia amb el client, empatia amb els proveïdors, empatia amb el franquiciat. Els diners es fan al carrer, no es fa en el despatx ni a l'oficina. Amb l'ordinador només organitzaràs, analitzaràs i podràs preparar material per les reunions, però a menys que juguis a borsa, no faràs diners. Els diners els guanyes quan mires als ulls del client i li vens la teva idea, i entens el ritme de la reunió, la psicologia, i el més important, captes el que vol de tu i llavors li dónes si pots. En el dia a dia nostre no es posen en pràctica coneixements però sobretot aptituds. Aquestes, que sens dubte ha de tenir un emprenedor són: ha de ser molt resolutiu, molt obert, molt lluitador, molt perseverant i tenir molta il·lusió en el seu projecte. Totes aquestes coses no s'aprenen a la universitat. Això és el caràcter de la persona. Estudiant qualsevol altra cosa potser hauríem portat el projecte d'una manera diferent però crec que els resultats igual haguessin estat força semblants. Els nostres pares, que han tingut tota la vida empreses i no tenien estudis, també ho van aconseguir. El tema és tenir il·lusió, passió i perseverança i sentir dins teu que ho donaràs tot per aconseguir els teus objectius. Emprendre no s'aprèn de cap manera. És massa dur perquè una persona estigui disposada a passar per això. Només estàs disposat a passar per una cosa així si estàs boig per aconseguir el teu propòsit. És una energia que tens dins teu i que no pots ignorar perquè tu ets això.

Emprendre exigeix ​​moltíssim. Les parelles i tot l'entorn familiar sacrifiquen molt estant amb gent emprenedora. Com emprenedora sents que el que li dediques a un no l'hi dediques a l'altre, i al revés. Perquè això no va de tenir horari fixe, és el teu estil de vida, el que et fa feliç. I a més quan acabes la pressió de treball fa moltes vegades que no hagis desconnectat; et parlen i el teu cap encara està en un problema de treball que no has solucionat. Per a un emprenedor aquesta és l'eterna assignatura pendent. Com aconseguir que la teva vida personal i professional visquin en igualtat i harmonia. Que ambdues parts estiguin sanes. En la meva experiència dir que per portar-ho el millor possible has de sacrificar per ambdues parts. Has de prioritzar el que és urgent del treball, però si el que estàs fent de la feina no és tan urgent o important, saber tancar l'ordinador i estar per la teva parella, família, amics. Ara sent mare d'una nena de 2 anys i un nen de 7 mesos, el tema arriba a un grau màxim de complexitat. En el meu cas he optat per prioritzar més temps amb els meus fills que són molt petits i em necessiten. Estan vivint els seus 2-3 anys més important de desenvolupament, el més influent en la seva vida, segons els psicòlegs, en el que formen la personalitat i es fan persones segures d'elles mateixes. Amb el que intento dividir-me en parts iguals. Començo molt aviat i intento fer el més eficients i efectives les hores de treball. Hores de treball d'alt rendiment que dic jo. I evidentment per ordre d'importància. La palla va fora. No és el moment. Ara el mòbil, trucades i urgències hi convius 24 hores.

També voldria parlar d'una cosa clau que encara no he mencionat: l'equip de treball. Sense un bon equip no arribes enlloc. Quan es creix i ja no tens una sola botiga, com és el nostre cas concret, el teu equip és l'ambaixador de la teva marca. Ells són tu en el tracte al client. A les seves mans els deixes els clients, el més valuós que tens. És per això que s'ha de treballar i ficar hores i il·lusió en crear una plantilla forta, de gran qualitat humana i conservar-la. És un tema crucial, que necessita molt de tu. Tractes amb persones, de manera que és una de les àrees de l'empresa més absorbent però també de les més boniques i gratificants quan tot va bé. Veure i sentir que el teu equip creu tant com tu en el projecte és un sentiment molt especial. T'arriba molt endins. I per acabar, dir que si un dia el mercat ens fa fora i desapareixem, no tindré cap vergonya sinó al revés, orgull pel temps que ens hem mantingut de peu, lluitant pel projecte. I després? Després en farem un altre ;)

Glòria Salomó
Co-fundadora Llagurt
www.llagurt.com