L’ONU premia el caràcter innovador del projecte LIFE Pletera

El Global Forum on Human Settelments, organisme vinculat a l’ONU, ha concedit el guardó de la categoria Global Low-Carbon Ecological Scenic per aquest projecte desenvolupat entre els anys 2014 i 2018 a la Costa Brava i que ha comptat amb la participació de la UdG.

El projecte de desurbanització i restauració de la maresma de la Pletera de Torroella de Montgrí ha rebut un reconeixement als prestigiosos premis internacionals Sustainable Cities And Human Settlements Awards, convocats pel Global Forum on Human Settelments (GFHS), un organisme vinculat a l'ONU. Els premis s’han lliurat en el marc del 14th Global Forum on Human Settlements, que ha tingut lloc els dies 5 i 6 de setembre a Addis Abeba (Etiòpia).

El comitè avaluador ha concedit el guardó de la categoria Global Low-Carbon Ecological Scenic Spot pel caràcter innovador del projecte Life Pletera, desenvolupat entre els anys 2014 i 2018, amb la participació de la Universitat de Girona (UdG). El jurat ha tingut en compte la posada en valor del territori, no només en la millora de la qualitat de vida de la població sinó també per la seva capacitat de dinamització turística.

Els experts han valorat molt positivament el fet que el projecte que hagi estat un exemple de bones pràctiques per mitigar i adaptar les zones litorals als efectes del canvi climàtic. A més a més, també han reconegut de manera global el model de desenvolupament sostenible de l’Ajuntament de Torroella de Mongrí i la integració de l'ecoturisme en la seva planificació.

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, ha recollit el premi i ha assegurat que “aquest nou reconeixement internacional ens encoratja a seguir apostant fort per aquest canvi de model de desenvolupament territorial i de promoció turística, i reconeix l’esforç del municipi durant les darreres dècades”. L’alcalde ha participat en una taula rodona on ha presentat el cas de Torroella de Montgrí i l’Estartit, com experiència de regeneració sostenible d’un destí litoral a la Costa Brava. Segons Colomí, “aquesta regeneració ha estat possible gràcies a una bona planificació urbanística, una aposta decidida per la protecció i valorització del territori, inversions en accions específiques en que l’aposta per la sostenibilitat ha estat el factor clau i una promoció de la qualitat i l’excel·lència de la destinació”.

L'investigador de l'Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona i director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, Xavier Quintana, ha estat el responsable de la direcció científica del projecte i del disseny de les llacunes i de la nova maresma restaurada.
"En la restauració hem aplicat una sèrie de criteris buscant la recuperació de la funcionalitat ecològica del sistema costaner, de tal manera que, un cop feta la restauració, l’espai funcioni per si sol, intentant minimitzar la intervenció humana. També hem buscat recuperar els serveis ecosistèmics vinculats a la protecció de la costa per evitar la intrusió marina durant els temporals i evitar la mobilització de sorres que s’erosionen de la platja i enterren la maresma. Aquests serveis que s’havien perdut un cop la zona va quedar alterada per la urbanització parcial de l’espai", ha explicat.

Notícies relacionades