La UdG organitza el primer congrés de botànica a Girona

El congrés vol donar continuïtat als estudis de botànica en les serralades cantàbrica i pirinenca i pretén consolidar el Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaica-Cantàbrica, que compleix la dotzena edició d’ençà de la primera trobada a la Cabanassa (Conflent) l’any 1986.

Del 3 al 5 de juliol, la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat el XII Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaica-Cantàbrica, que ha tingut lloc a la Casa de Cultura i ha aplegat especialistes en l’estudi de les plantes i el paisatge vegetal d’ambdues serralades provinent d’Espanya, Catalunya, Andorra i França.

Organitzat pel grup de recerca de Flora i Vegetació de l’Institut de Medi Ambient (IMA) de la UdG, és la primera vegada que a Girona es fa un congrés de Botànica, per la qual cosa ha representat una bona ocasió per donar a conèixer, no només la ciutat sinó també les comarques gironines.

Dues de les sessions s’han dedicat a la presentació de treballs de recerca i dels resultats dels projectes transfronterers, mentre que un dels dies s’ha fet una excursió a l’Alt Empordà i l’Alt Vallespir per observar la vegetació d’aquesta part dels Pirineus orientals.

En aquesta edició destaquen les comunicacions basades en projectes transfronterers que s’estan duent a terme a ambdós costats dels Pirineus (els projectes FLORAPYR, GLORIA i l’Atles de la Flora dels Pirineus en línia). Com en les darreres edicions del Col·loqui, també s’han presentat estudis sobre els efectes del canvi global a les àrees muntanyenques. En aquesta línia, la conferència inaugural del congrés ha anat a càrrec de l’investigador de la UAB Albert Pèlachs i ha versat sobre la utilitat de la geografia històrica ambiental coneguda en la conservació del paisatge de l’alta muntanya.

Entre l’activitat del congrés destaca també la presentació del mapa de vegetació dels Pirineus catalans (vessant meridional) pel seu elevat interès geobotànic. Aquest nou document cartogràfic s’ha obtingut a partir de la fusió de diversos fulls independents a escala 1:50.000 del mapa de Catalunya, i representa un recurs molt valuós per als futurs estudis botànics a la serralada pirinenca ja que inclou una llegenda de la fisiognomia de la vegetació, mapes d'interès per a la gestió i la conservació del medi natural i mapes dels atributs intrínsecs de la vegetació.

Finalment, també s’han presentat comunicacions didàctiques sobre ciència ciutadana, de gran interès en la divulgació de la botànica, com ara els projectes Ameztu Jaizkibel i Phénoclim, que volen posar a l’abast d’institucions i del conjunt de la ciutadania informació sobre la gestió ambiental d’algunes àrees de les serralades cantàbrica i pirinenca.

El congrés vol donar continuïtat als estudis de botànica en aquestes serralades i pretén consolidar el Col·loqui Internacional de Botànica Pirenaica-Cantàbrica, que compleix la dotzena edició d’ençà de la primera trobada a la Cabanassa (Conflent) l’any 1986.

Notícies relacionades