Implicació del professorat i confiança dels universitaris en les seves capacitats, claus de l’èxit

Un equip multidisciplinari de recerca de la UdG ha conclòs que els estudiants obtenen notes més altes quan creuen que el professorat és accessible i està disponible per oferir recursos, i quan se senten capaços d’organitzar-se per adquirir coneixements. L'article científic “Teachers’ involvement and students’ self-efficacy: Keys to achievement in higher education” s'ha publicat a la revista internacional PLOS ONE.

El professorat és una peça clau en la motivació dels estudiants, i així ho defensa una teoria anomenada need-supportive teaching (NST). Una recerca de la Universitat de Girona (UdG) ha investigat la relació entre aquesta teoria i l’autoeficàcia dels estudiants, és a dir, la confiança dels universitaris en la seva capacitat per tenir èxit en les tasques acadèmiques.

Ho ha analitzat un equip científic multidisciplinari format per Sara Ayllón (Departament d’Economia), Ángel Alsina (Departament de Didàctiques Específiques) i Jordi Colomer (Departament de Física) que, alhora, són membres de la Xarxa d’Innovació Docent d’Aprenentatge Reflexiu (XID-AR) de l'ICE Josep Pallach de la UdG.

Les dades utilitzades per a l’anàlisi empírica provenen de les avaluacions del professorat per part d’estudiants de la UdG durant tres anys consecutius, entre 2014 i 2016. S’han obtingut 86.038 registres, que proporcionen informació sobre 2.204 assignatures diferents durant el període d'anàlisi. En total, s’han avaluat 1.832 professors.

El qüestionari d'avaluació ha constat de sis preguntes centrades en: la quantitat i la claredat de la informació que el professorat proporciona als estudiants; el suport a l’autonomia, ja que els estudiants es troben més compromesos amb el procés d’aprenentatge quan el professorat promou el valor de les tasques, lliçons, materials i activitats; la implicació i compromís del professorat amb l’aprenentatge de l’alumnat i la seva disponibilitat per atendre’l; i l’autoeficàcia dels estudiants, és a dir, la seva sensació de competència en relació amb la seva capacitat personal d'aprendre.

Conclusions
L’estudi evidencia que la implicació dels professors i l’autoeficàcia dels estudiants són els dos elements més relacionats amb la consecució de bons resultats. Els estudiants obtenen notes més altes quan creuen que els seus professors són accessibles i estan disponibles per oferir recursos, i quan se senten capaços d’organitzar i implementar les accions necessàries per adquirir coneixements.

Els resultats sobre el rendiment acadèmic mostren que els estudiants tenen necessitats diferents segons les àrees de coneixement (humanitats, ciències socials, ciències, ciències de la vida, ciències mèdiques i arquitectura/enginyeria). Ho expliquen diversos factors com les habilitats individuals, la intel·ligència, l’aptitud personal, els interessos, els antecedents o els valors que conformen el seu sistema de creences i la seva personalitat. Per exemple, entre els estudiants d’humanitats, l’assoliment es correlaciona amb el suport i la implicació de l’autonomia; entre els d’arquitectura i enginyeria, la correlació és amb la informació proporcionada pel professorat i la seva i implicació; entre els de ciències socials i mèdiques, és amb implicació; i entre els estudiants de ciències de la vida i ciències no hi ha cap correlació amb cap de les dimensions de la teoria NST.

L'equip científic que ha realitzat aquesta recerca ha publicat els seus resultats a la revista internacional PLOS ONE amb l'article “Teachers’ involvement and students’ self-efficacy: Keys to achievement in higher education”.

Notícies relacionades