Eugenia Fosalba (ILCC) fa l’edició crítica d’“El Abencerraje”, joia literària del segle XVI

La Biblioteca Clásica de la Real Academia Española publica “El Abencerraje”, exemple de convivència entre musulmans i cristians, en edició de la investigadora de la UdG Eugenia Fosalba

Des de la seva publicació al segle XVI, la “Historia de Abindarráez y la hermosa Jarifa” va tenir un gran impacte i projecció internacional. Aviat van circular noves versions, una de les quals es va traduir a diferents idiomes i es va incloure en una obra que va ser best-seller a l’època: “Diana”, de Jorge de Montemayor. Amb aquesta publicació va començar la idealització literària de la Granada nassarita que donà lloc a la fantasia orientalista a Europa.

La frontera andalusa entre cristians i musulmans és l’escenari d’aquest relat que protagonitza Abindarráez, supervivent d’un noble llinatge granadí que, segons la llegenda, fou decapitat a la font del Pati dels Lleons de l’Alhambra. Una tràgica escena que tingué enorme fortuna iconogràfica, com el quadre a l’oli de Marià Fortuny que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Ara, la Biblioteca Clàssica de la Reial Acadèmia Espanyola ofereix, per primer cop, l’edició crítica i anotada del text original a càrrec de la investigadora de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona, Eugenia Fonsalba. La publicació també comprèn l’edició de les altres dues versions i una selecció de les “Guerras civiles de Granada”, de Ginés Pérez de Hita, una novel·la de llarga composició, inspirada en “El Abencerraje”, escrita a finals del segle XVI.

L’estudi inclou un detallat recorregut per les autories de les tres versions, les fonts literàries i històriques del relat, el seu immens impacte a Europa, així com un detingut anàlisi de les relacions genealògiques entre les tres versions, que resol finalment l’anomenat “enigma textual” de la “Historia de Abindarráez y la hermosa Jarifa”.


La investigadora

Eugenia Fosalba és professora de Literatura Espanyola del Segle d’Or a la Universitat de Girona. En els últims anys, ha centrat la seva recerca en Garcilaso de la Vega, en diferents articles que han tingut un fort impacte en la crítica hispanista i en tesis doctorals internacionals. És fundadora d’una revista d’alta investigació filològica, Studia Aurea (www.studiaaurea.com), pionera a Espanya en el format digital i double peer review, que dirigeix des de la seva creació, l’any 2007, així com la col·lecció de volums d’investigació, annex a la revista Studia Aurea Monográfica.

Actualment, Eugenia Fosalba dirigeix dues tesis doctorals vinculades al projecte del qual és investigadora principal: "Garcilaso de la Vega en Italia. Estancia en Nápoles (2016- 2019)": “Panorama literario de la Nápoles de los años treinta. Influencia en Garcilaso”, del doctorand Gáldrick de la Torre, i “Revisión y actualización de la vida y obra de Francisco de Aldana”, del doctorand Adalid Nievas.

Més informació 

Notícies relacionades