Investigadors de la UdG editen un llibre sobre la construcció pública de les llengües

Els autors del volum afirmen que hi ha tres aspectes fonamentals en la dinàmica històrica de construcció de les llengües: les normes, els mites i les emocions.

Els investigadors del grup de recerca en Història de la Llengua i Llengua Normativa de la Universitat de Girona (UdG) Francesc Feliu i Josep Maria Nadal han editat el llibre Constructing languages: Norms, myths and emotions sobre la construcció de les llengües públiques.
El llibre ha estat publicat per la John Benjamins Publishing Company (Amsterdam / Philadelphia) i compta amb la participació de més de vint investigadors d’institucions com la Universidad de Oviedo, la Università Ca’ Foscari Venezia, la University of Naples Federico II, la Università di Palermo, la Universitat de València i, també, de la Universitat de Girona. Els capítols es reparteixen al llarg de més de 400 pàgines i estan escrits en diversos idiomes com l’anglès, l’italià, el català o el castellà.
“Sempre hem cregut que el nostre tema d’estudi no eren pas les llengües naturals o idiolectes que tots els parlants posseeixen i desenvolupen de forma individual (...) sinó que tenim com a objectiu les construccions socials de referència, compartides per tots els parlants (...) i que són producte, essencialment, d’una determinada planificació, arbitrària i artificial”, expliquen els responsables de l’edició.

Per això, en aquest llibre, els historiadors de la llengua han estudiat com es construeix una ‘llengua pública’ per a què pugui ser percebuda com la llengua de tots i, també, com aquesta llengua s’imposa fins a substituir la realitat primària dels idiolectes.


Normes, mites i emocions

Hi ha tres aspectes que, segons els autors del volum, són fonamentals en la dinàmica històrica de construcció de totes les llengües: les normes, els mites i les emocions. Aquests tres factors van ser presentats i discutits en el marc del IXè Col·loqui Internacional «Problemes i mètodes d’Història de la llengua» que va tenir lloc a Girona l’estiu de 2013 i que ara representen els pilars d’aquest nou llibre.

En aquest sentit, els editors del llibre expliquen que “l'escriptura representa un punt d'inflexió crucial en la construcció de les llengües perquè fa possible que es materialitzi una abstracció que, fins aleshores, només algunes elits cultes podien intuir i, a més, permet que aquesta llengua artificial entri en competència amb els idiomes individuals”. Els investigadors observen que “en els segles moderns, la provisió de gramàtiques, diccionaris i altres instruments d’aprenentatge i de sistematització reforçaran la idea, pel seu caràcter normatiu, que les llengües es poden aprendre a través de l’estudi”.

Els historiadors conclouen que “diversos mites relacionaran des de llavors la norma lingüística amb el prestigi i el progrés social, i asseguraran així la difusió de la llengua construïda i la vinculació emocional dels parlants amb la seva llengua” i així ho recullen en aquest ampli volum que ja es pot adquirir a la xarxa.

Notícies relacionades