El catàleg “L’art de l’època moderna a Andorra. Segles XVI-XVIII” és el resultats dels convenis signats entre la Universitat de Girona, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i el Ministeri titular de la Cultura d’Andorra els anys 2008 i 2013.
Detall d'una obra de la parròquia de Canillo inclosa al catàleg
“L’art de l’època moderna a Andorra. Segles XVI-XVIII” és una mirada actual sobre la producció artística dels segles XVI al XVIII que s’ha conservat al Principat i que aspira a situar-la en la cartografia complexa i variada de l’art europeu. El catàleg, obra dels investigadors de la UdG Joan Bosch i Francesc Miralpeix, és una demostració que episodis artístics aparentment modestos i perifèrics respecte dels centres de l’avantguarda del moment també poden contenir relats ben rics i molt interessants, i que la tasca de l’historiador és revelar-los.
És un llibre ple de bones històries, explicades de manera divulgativa, que tant serviran al lector novell que per primera vegada s’acosti a comprendre aquests temes com al lector més expert que hi busqui el rigor d’un gran treball de recerca. Hi destaca molt la història de Miquel Ramells i Guiu Borgonyó, el moment més rutilant de l’art a Andorra que comença en descobrir-se que eren ells els pintors que durant dècades tota la historiografia havia anomenat el Mestre de Canillo i culmina quan se’n pot explicar un llenguatge pictòric que ha de considerar-se entre els més atractius del segon terç del segle XVI.
També resulta fascinant la narració que acredita que l’art de les parròquies andorranes es beneficiava de la circulació de la cultura gràfica renaixentista i barroca europea. O la que proposa ordenar en una seqüencia estilística el vast conjunt andorrà d’obres d’art, acompanyat d’estudis individuals de les obres i de biografies dels autors més rellevants que s’hi han identificat. També són molt intenses les narracions que il·luminen les personalitats i les trajectòries d’Antoni Tremulles, Isidre Clusa, Joan Casanoves o la que explica l’arribada a Sant Julià de Lòria de dues pintures de l’entorn d’Antoni Viladomat, el gran pintor barceloní de la primera meitat del segle XVIII. I no només això: hi ha també un profund esforç de raonament dedicat a entendre les maneres plàstiques tan elementals d’alguns artesans que semblen treballar fora de qualsevol codi estilístic o a l’anàlisi de la densa trajectòria de l’enigmàtic “Mestre d’Ansaloga”, que malgrat tot no s’ha aconseguit deslliurar-lo de l’anonimat.
Detall d'una obra de la parròquia de Canillo inclosa al catàleg
“L’art de l’època moderna a Andorra. Segles XVI-XVIII” és un gran llibre de més de quatre-centes pàgines ricament il·lustrat amb magnífiques fotografies de les obres on els investigadors Joan Bosch i Francesc Miralpeix s’han conjurat per entendre la realitat històrica d’aquella producció d’abast parroquial plena d’encant. La publicació és fruit de deu anys d’investigació i, alhora, de complicitats dels seus autors amb l’equip de conservadors i restauradors del Departament de Patrimoni Cultural que simultàniament havien engegat una operació patrimonial de gran valor, restaurant una part substancial de les obres que ells estudiaven, confiant que podrien contribuir a la reconciliació del públic actual amb el tresor patrimonial de l’època renaixentista i barroca fins fa ben poc tan desconegut.
Notícies relacionades