Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Promoure canvis en l'estil de vida permet reduir la persistència de la síndrome metabòlica

Investigadors de la UdG han realitzat un estudi per avaluar el comportament dinàmic de la síndrome metabòlica. Apunten a l'alteració de la glucosa i la hipertensió arterial com a biomarcadors que permeten predir l'aparició d’aquest trastorn. Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista PlosOne

Promoure canvis en l'estil de vida permetria reduir la persistència de la síndrome metabòlica. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi desenvolupat per investigadors del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) a la Universitat de Girona, liderats per Marc Sáez, en què es va avaluar el comportament dinàmic de la síndrome metabòlica. El treball acaba de publicar-se a la revista PlosOne.

L'augment significatiu de la prevalença de l'obesitat coincideix amb un considerable augment de la prevalença de la síndrome metabòlica (SM). La síndrome metabòlica es defineix com la combinació de diversos factors de risc cardiovascular en una persona. En particular, es considera que un subjecte té SM si presenta, almenys, tres dels següents cinc factors: obesitat abdominal; alteració de la glucosa o diagnòstic de diabetis mellitus tipus 2; pressió arterial alta o diagnòstic d'hipertensió; baixos nivells de colesterol HDL; i hipertigliceridemia.

No obstant això, ni la síndrome metabòlica ni els seus components són estàtics i poden canviar com a conseqüència del seu control durant el període de seguiment d'un pacient, fins i tot en més d'una ocasió. Així, l'estudi de la dinàmica de la síndrome metabòlica i dels seus components, com l'ordre d'aparició (per exemple, si l'alteració a la glucosa es produeix abans o després de la pressió arterial alta), o el temps d'exposició als mateixos (per exemple, si el SM és persistent i contínua un cop definit o si l'individu pot entrar i sortir de les condicions definitòries del SM durant el seguiment), era desconeguda fins al moment, i podria ser clínicament rellevant.

L'objectiu del treball s’ha centrat en estudiar aquest comportament de la síndrome metabòlica a partir d’una àmplia mostra de base poblacional durant 7 anys, entre l'1 de gener de 2005 i el 31 de desembre de 2012. En aquest temps s’ha fet el seguiment de 13.000 persones de la població general residents a la demarcació de Girona.

 

Biomarcadors per predir la síndrome metabòlica

Durant el període de seguiment, més d'un terç dels participants en l'estudi, un 39%, va presentar algun episodi de síndrome metabòlica. D'ells, la majoria va presentar-ne només un i va ser de caràcter no persistent (44,6%). Es va trobar que els triglicèrids, colesterol HDL baix i l'obesitat van ser els components més associats en els primers episodis de SM.

Tot i això, en tenir en compte el seu comportament dinàmic, els components relacionats amb la pressió sanguínia i el metabolisme de la glucosa –pressió arterial alta-normal, diabetis mellitus tipus 2, hipertensió i alteració de la glucosa en dejú– van ser, per aquest ordre, els que quan apareixien primer determinaven tenir un primer episodi de SM.

Així, els resultats d'aquest estudi suggereixen que els components relacionats amb el metabolisme de la glucosa i la pressió arterial alta, quan apareixen aviat, actuen com a biomarcadors per predir la síndrome metabòlica, mentre que els components relacionats amb l'obesitat i la dislipidèmia, tot i que essencials per al desenvolupament de la SM, apareixen després.

"Els components relacionats amb la pressió arterial i el metabolisme de la glucosa són predictors primerencs del risc de desenvolupar el primer episodi de síndrome metabòlica, però la seva posterior associació amb els components de la dislipidèmia és crucial", conclouen els investigadors.

 

Mal control de dislipèmia, glucosa i hipertensió

Pel que fa a les variables que es van relacionar amb la persistència de la síndrome metabòlica, l'estudi va trobar que es corresponen amb condicions clíniques que no tenen criteris de tractament farmacològic ben establerts (dislipèmia, alteració de la glucosa i pressió arterial alta).

En aquest sentit, els autors de l'estudi recomanen fer tots els esforços per identificar els individus que presentin la combinació hiperglucèmia i pressió arterial alta, en risc molt alt de desenvolupar un episodi de síndrome metabòlica, als quals s'ha de proporcionar un tractament adequat en les primeres etapes de la malaltia.

A més, indiquen que els metges de capçalera han de prioritzar els canvis d'estil de vida que cada component de la SM requereix, sobretot el control de pes i l'exercici físic, que podrien prevenir l'aparició de la síndrome metabòlica. "Promoure canvis en l'estil de vida reduiria també les condicions associades amb la persistència de la síndrome metabòlica", sostenen els autors.

 

Article de referència

Barceló MA, Rodríguez-Poncelas A, Saez M, Coll-de-Tuero G. The dynamic behaviour of Metabolic syndrome and its components in an eight-year population-based cohort from the mediterranean. PlosOne 2017; 12 (5): e0176665.

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.