En les darreres dècades l’aplicació de membranes al tractament de aigua en processos de sanejament, dessalinització o descontaminació, no ha parat de créixer. Les membranes ofereixen una alta selectivitat per a filtrar determinats compostos, no necessiten una gran superfície i tenen un cost raonable comparat amb altres tecnologies similars. No obstant això, encara cal realitzar un treball de recerca important per controlar els fenòmens de fouling (embrutiment) i clogging (obturació); incrementar l’eficiència energètica; definir noves configuracions; implementar sistemes de control i automatització; o desenvolupar processos emergents com l’osmosi directa.

El workshop “Membranes for water treatment and reuse” organitzat a Girona el 15 de juny va tractar aquests temes des d’una perspectiva multidisciplinària i multisectorial. Així, a més de presentar diversos projectes de R+D i casos pràctics, també va tenir lloc un debat fructífer i intens sobre les motivacions i barreres principals per implementar sistemes de tractament d’aigua per membranes. L’esdeveniment, organitzat pel grup de recerca LEQUIA de la UdG, va aplegar més de 70 participants de sectors empresarials, acadèmics i de l’administració pública d’Espanya i França.

Aigua potable, aigua residual i reutilització
El vicerector de recerca de la UdG, Jordi Freixenet, i els professors Joaquim Comas i Ignasi Rodriguez-Roda, van obrir el workshop donant la benvinguda als assistents ressaltant la importància de la transferència tecnològica per la universitat.  

Seguidament, es van iniciar les  presentacions tècniques, agrupades en tres sessions: tractament d’aigua potable, tractament d’aigua residual i reutilització d’aigua. Entre els ponents hi trobem investigadors d’universitats i instituts d’investigació (H. Monclús, G. Blandin i N. Atanasova, LEQUIA-UdG; R. García Pacheco, IMDEA Agua; i F. Zaviska, Université de Montpellier); proveïdors de tecnologies (J. Gabarró, TELWESA); fabricants de membranes (I. Duchemin i O. Lorain, Polymem); i usuaris (P. Emiliano i F. Valero, ATLL).

Una sessió final de presentacions tipus “elevator” (5 minuts) en les quals fabricants de membranes i usuaris varen tenir l’ocasió de presentar nous desenvolupament i casos pràctics d’una manera dinàmica i interactiva, va tancar la jornada.

SSAMBRA i OMBReuse
El workshop va constituir una excel·lent oportunitat per difondre els resultats dels projectes SSAMBRA i OMBReuse finançats a través del programa TECNIOSPRING d’ACCIÓ. El projecte SSAMBRA vol ampliar  les aplicacions del sistema automàtic de control del flux d’aeració Smart Air MBR® per a bioreactors de membrana, i s’ha desenvolupat a la Universitat de Girona i a les instal·lacions del fabricant de membranes Polymem a Toulouse (França).

El projecte OMBReus té com a principal objectiu optimitzar un bioreactor de membranes osmòtic (OMBR) en un esquema de reutilització que compleixi els actuals paràmetres de qualitat de l’aigua potable i s’ha desenvolupat íntegrament al grup de recerca LEQUIA de la UdG.

Una vegada més, Girona ha esdevingut un referent com a punt de trobada entre els diversos actors implicats en el tractament i la gestió de l’aigua.