Alicia Casitas es va graduar en Química a la Universitat de Girona (UdG) l’any 2007. Va desenvolupar el seu doctorat a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) sota la supervisió de Miquel Costas i Xavi Ribas, on va estar treballant en el camp dels complexos organometàl·lics de coure. Després es va incorporar al laboratori d’Alois Fürstner, a Alemanya, i tres anys després accedir al grup de Julio Lloret-Fillol, a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) com a investigadora postdoctoral Juan de la Cierva. Ara, acaba de rebre la beca Junior Leader “La Caixa”, que li permetrà tornar a la UdG per començar la seva carrera independent.

La beca Junior Leader li permet començar la seva carrera independent a la universitat que vostè esculli. Per què ha triat tornar a la UdG i incorporar-se a l’IQCC?
L’Institut de Química Computacional i Catàlisi m’oferirà les millors infraestructures i les millors instal·lacions de recerca per complir amb èxit els objectius del projecte de recerca SUSCHEMEARTH, en què treballo actualment. Obtenir el suport de la institució, a vegades, es dona per fet, però jo considero que és essencial per esdevenir un líder de grup junior independent. En aquest aspecte, he rebut un gran suport de la institució i del director Marcel Swart. També estic molt agraïda a Xavi Ribas i Miquel Costas, que m’han ofert el seu suport i espai físic en els seus laboratoris. Això és sempre un tema complicat! (riu). També tindré accés a tota la instrumentació que necessito per desenvolupar el meu projecte de recerca. Per tant, és una gran oportunitat per mi i estic molt motivada i entusiasmada per encarar aquesta nova etapa a la meva carrera!

De què tracta la seva recerca?
La meva recerca consisteix en aplicar un enfocament ascendent cap al disseny de catalitzadors amb l’objectiu d’introduir conceptes innovadors en catàlisi homogènia basada en metalls, tot aconseguint que els catalitzadors d’última generació puguin resoldre transformacions orgàniques considerades un repte des de fa bastants anys. En altres paraules, a partir de la síntesi i la caracterització de noves estructures organometàl·liques i el descobriment de la seva reactivitat, el meu objectiu principal és obtenir metodologies sostenibles per la síntesi de molècules orgàniques. Sempre m’ha fascinat ser capaç de sintetitzar complexos organometàl·lics que la comunitat científica ha considerat espècies elusives, i també descobrir reactivitats inusuals que xoquen amb el coneixement actual del camp. Particularment, la meva recerca estarà basada en complexos de ferro i manganès, que són el primer i el tercer element més abundants a l’escorça terrestre. Malgrat que la seva exploració en catàlisi està encara en un estadi inicial en comparació amb metalls nobles (per exemple, Pd, Rh, Ir), considero que la seva química rica, millorada amb el disseny creatiu de lligands, ofereix una oportunitat excepcional per descobrir mètodes catalítics innovadors.

Creu que trobarà un IQCC gaire diferent a quan va marxar?
Quan vaig finalitzar els meus estudis doctorals al Departament de Química de la Universitat de Girona al 2012, l’Institut de Química Computacional (IQC) s’acabava d’unir amb els grups de recerca experimentals del departament per fundar l’institut actual (IQCC). Per tant, com a “estrangera” durant els últims cinc anys, he observat com l’IQCC s’ha situat a l’avantguarda dels centres de recerca europeus de química computacional i catàlisi i que les seves publicacions són reconegudes arreu del món. En efecte, considero l’IQCC com un clar exemple que demostra com les col·laboracions i sinergies entre diferents grups de recerca reforça la capacitat de resposta i lideratge per complir els objectius de recerca comuns.

Quina creu que és la seva millor qualitat per liderar un grup?
Des del meu punt de vista, liderar un grup de recerca implica desenvolupar un rol inspirador i motivador per a estudiants i companys, mentre que, al mateix temps, els transfereixes coneixement i promous la curiositat i la passió per la ciència, en el nostre cas, la química. Jo he tingut la gran sort de tenir mentors excel·lents al llarg de la meva carrera, persones que realment compleixen tots aquests requeriments. A més, un líder de grup ha de tenir un fort compromís en promoure recerca d’alta qualitat mentre compleix els estàndards ètics. No podem oblidar que el líder del grup és el responsable d’entrenar a una nova generació d’investigadors amb les eines i el coneixement necessari per abordar els reptes socials i econòmics actuals i del futur.

Com es veu d’aquí cinc anys?
És molt difícil predir el futur quan una està construint una carrera acadèmica. El futur depèn en gran manera de les oportunitats de finançament que obtens. Suposo que ser una persona treballadora, determinada i optimista, i també tenir una mica de sort permetrà consolidar la meva posició com un líder de grup a l’IQCC, Per suposat, m’encantaria veure que les idees escrites en un tros de paper pel projecte SUSCHEMEARTH es compleixen gràcies als estudiants talentosos i altament motivats del meu grup!

I per acabar, com aprofita el seu temps quan no està treballant?
En el meu temps lliure, sempre estic molt activa. He d’admetre que una sola tassa de cafè al matí és suficient per donar-me tota l’energia que necessito per un dia sencer. Per tant, quan no estic treballant, sempre practico alguns esports com natació o córrer i m’agrada també passar temps amb la meva família i amics. Quan necessito relaxar-me o desconnectar, m’agrada llegir novel·les i mirar pel·lícules de cinema independent a casa o al cinema. Finalment, com que sóc una persona molt curiosa, m’encanta viatjar a altres països i aprendre d’altres cultures. Així que gaudeixo molt anant de vacances a l’estranger a llocs on mai he estat abans i, simplement, descobrir-los.

Entrevista realitzada per Laia Vicens