La proposta de Ionela Miu, Francesc Montero, Irina Puigblanqué, Noemí Torralba i Ariadna Trabal és una aplicació didàctica de la correspondència epistolar que l’escriptor gironí Carles Rahola va mantenir amb personatges il·lustres de la cultura catalana que, segons ell, mereixien tenir una entrada en una enciclopèdia en la qual treballava: el Diccionari Enciclopèdic Salvat, que es troba a la Biblioteca de Barri Vell de la Universitat de Girona. A través de les cartes de Rahola, els alumnes aprenen a identificar les fonts primàries de la Història i, al mateix temps, poden constatar la seva conversió en fonts secundàries a partir de les entrades que l’historiador va fer a l’enciclopèdia.

La correspondència és fàcilment comprensible per als nens i nenes de cicle superior de Primària. Els autors de l’aplicació han seleccionat cinc cartes de personatges amb diferents oficis i en fa una explotació didàctica. Aquestes cartes són documents localitzats i a l’abast del públic procedents de l’Arxiu Històric Municipal de Girona.

El treball ha estat elaborat en el marc de l’assignatura “Ciències Socials 2”, impartida per la professora Rosa M. Medir, en el 4t curs del Grau Mestre/a de Primària. El treball és una de les pràctiques de l’assignatura que pretén conèixer i valorar els arxius històrics i ser capaç de dissenyar una aplicació didàctica amb les fonts primàries de la història, tot simulant la feina de l’historiador. La didàctica de les fonts d’arxiu, tot i ser reconeguda per als millors científics socials de la didàctica de la història com a necessària per educar en la competència social i ciutadana i donar les habilitats pròpies de l’historiador, és poc habitual a les aules, on se sol treballar sempre amb fonts secundàries.