Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

6è Col·loqui internacional Walter Benjamin 2020

Des d’avui i fins al 21 de novembre té lloc el 6è Col·loqui internacional Walter Benjamin 2020 "Memòries controvertides i patrimoni. Usos i abusos del passat immediat" organitzat per la Càtedra Walter Benjamin, el Memorial Democràtic i el MUME.

En aquest col·loqui es pretén abordar, d’una banda, la tensió entre la transmissió rigorosa del coneixement històric i les tendències patrimonialitzadores que se situen a vegades a prop de la mercantilització del passat. De l’altra, a mode de taller de discussió, es vol plantejar una reflexió a l’entorn de les polèmiques que suscita el que a grans trets anomenaríem la “monumentalística totalitària”.

Consulteu el detall del programa.

El passat se’ns apareix com omnipresent i està contingut en el present de tal manera que ha esdevingut, en algunes ocasions, un recurs aplicable en una diversitat considerable d’usos. És tal aquesta multiplicitat d’usos que, amb freqüència, la generació d’un coneixement rigorós dels temps que ens han precedit és una excepció i, deixat en un segon pla, s’imposa la comercialització, la superficialitat i la banalització. Abunden arreu, i especialment en l’àmbit de la gestió del patrimoni, recreacions que volen atènyer la impossibilitat de reproduir el passat tal com va ser. També, creacions literàries, propostes cinematogràfiques i sèries televisives tenen en el temps pretèrit una gran font d’inspiració. Alhora, també, proliferen jocs de vídeo, atraccions de parcs temàtics o activitats lúdiques com jocs d'escapada en viu (escape room) que

fonamenten els seus guions en fets o personatges històrics. Aquesta industrialització del tractament del passat comporta distorsions i carències de rigor. Tot empitjora quan el passat que es vol restituir o que es vol explotar turísticament està relacionat amb fets heretats de caire traumàtic. És a dir, quan es tracta d’episodis que continuen persistint com a no resolts en la memòria col·lectiva. Pensem en conflictes bèl·lics relativament recents, genocidis, dictadures i guerres brutes, i violències polítiques.

Una eina per tractar aquests passats és la patrimonialització. Una de les preguntes que ens podríem formular és si aquestes opcions de preservació han de tenir límits ètics. ¿Quins són els mecanismes lícits de patrimonialització quan el material sobre el qual es treballa es tracta d’episodis traumàtics relativament recents? Amb freqüència s’ha parlat d’indústria de la memòria per criticar negativament el que es considera una aproximació irrespectuosa al passat.

Banalització, maniqueisme i simplificació són alguns dels atributs que s’empren quan les visions del passat que s’acaben imposant socialment s’allunyen de la precisió historiogràfica suposadament científica i de l’honestedat intel·lectual.

Però, una altra pregunta a fer-se és qui ha de garantir aquesta transmissió I divulgació acurades de les lectures del passat. Les polítiques públiques de memòria, sens dubte, hi poden tenir un paper fonamental. Podrien ser la base per edificar el que en àmbits anglosaxons es coneix com una “història pública”. És a dir, fer possible que els continguts generats des del camp de la Historiografia especialitzada arribin al conjunt de la ciutadania. És obvi, doncs, que en aquest accés hi han de tenir un paper rellevant el foment i la divulgació en forma d’adaptació d’aquests continguts a les tècniques de patrimonialització i als circuits del turisme cultural.

Es podria afirmar, doncs, que a l’entorn de la memòria, sobretot si és recent, la controvèrsia gairebé hi és implícita. En aquest sentit, posicionaments polítics confrontats, visions contraposades pel que fa a la patrimonialització o, fins i tot, expectatives comercials i turístiques comporten sempre debats enconats. La complicació pot veure’s incrementada quan, a l’espai públic, hi romanen vestigis de règims polítics anteriors no democràtics. Escultures relacionades amb l’esclavisme i el colonialisme, simbologia i complexos monumentals nazis, feixistes –o franquistes– o la imatgeria estalinista serien alguns dels exemples més coneguts. Com actuar enfront d’aquestes herències és una de les qüestions més rellevants que pretén plantejar aquest col·loqui; eradicació, resignificació, banalització, indiferència, abandonament i oblit són termes utilitzats habitualment.

En definitiva, en aquest col·loqui es pretén abordar, d’una banda, la tensió entre la transmissió rigorosa del coneixement històric i les tendències patrimonialitzadores que se situen a vegades a prop de la mercantilització del passat. De l’altra, a mode de taller de discussió, es vol plantejar una reflexió a l’entorn de les polèmiques que suscita el que a grans trets anomenaríem la “monumentalística totalitària”.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.