Anar al contingut (clic a Intro)
Tancar
Menú
Identificació

La cohesió social en temps de la Covid-19

L’epidèmia de la Covid-19 està tenint conseqüències duríssimes en la nostra societat. Des del Campus Cohesió i Compromis Social de la Universitat de Girona juntament amb ECAS Girona, s'ha organitzat el cicle de converses “La cohesió social en temps de la Covid-19” per generar uns espais de diàleg entre acadèmics i professionals de diferents àmbits.

L’epidèmia de la Covid-19 està tenint conseqüències duríssimes en la nostra societat, afectant als sistemes educatiu, de salut, de protecció social i, també, a l’estructura econòmica. L’emergència d’aquestes darreres setmanes ens està posant a tots a prova.

Des del Campus Cohesió i Compromis Social de la Universitat de Girona conjuntament amb ECAS Girona (Entitats catalanes d’Acció Social), s'inicia el cicle de converses “La cohesió social en temps de la Covid-19” per generar uns espais de diàleg entre acadèmics i professionals de diferents àmbits. Des de l'organització es considera necessari propiciar un intercanvi d’idees sobre quins són els reptes que ha posat sobre la taula aquesta situació excepcional, com s’estan abordant i com es farà en un futur proper.

En el marc del cicle “La cohesió social en temps de la Covid-19”, al llarg de diverses setmanes es difonen converses sobre com s’han vist afectats alguns àmbits concrets de la societat: la realitat de les persones sense llar o amb algun tipus de discapacitat, la situació de les treballadores en l’àmbit de les cures, el tracte a les persones més vulnerables o la segregació educativa.

En la novena conversa es troben dues persones que coneixen molt bé els mecanismes que s’activen en els barris en moments de crisi social, econòmica i, també en el cas que ens ocupa, sanitària.

La Francina Planas, de l’equip directiu de l’associació VINCLE, ens aporta la mirada sobre el terreny d’aquella realitat viscuda en diferents comunitats on Vincle desenvolupa iniciatives i projectes. Per la seva banda, l’Ismael Blanco des de l’IGOP (Institut de Govern Polítiques Públiques de l’UAB) ens ofereix la perspectiva de la recerca en aquest àmbit, aportant informació d’estudis realitzats arrel de la “crisi de 2008” sobre els mecanismes i estratègies dels barris per a fer front a problemes socials de caire estructural.

Van ser els mateixos aquests mecanismes a tots els barris? De què depèn que les iniciatives siguin unes o unes altres? Perduren totes en el temps?

En la vuitena conversa del cicle, anomenada "La gestió del sensellarisme en moments d'excepcionalitat", hem volgut donar veu a les persones que coneixen la realitat de l’exclusió residencial, ja sigui des de la recerca com des de la gestió d’un equipament, en aquest cas el Centre d'Acollida i Serveis Socials de Girona, “La Sopa”.

Hi participen Rosa Angelats, directora de “La Sopa” i Fran Calvo, investigador del departament de Pedagogia i de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona.

Durant la conversa coneixerem les mesures posades en marxa pel centre d’acolliment “La Sopa” així com a d’altres ciutats europees. Els convidats ens parlaran de les diferents circumstàncies que condicionen les situacions d’exclusió residencial així com el punt en què es troba la implementació de les solucions integrals per aquesta problemàtica al nostre territori.

Aquesta setena conversa, centrada en com està afectant el confinament i la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 als joves i infants que viuen en centres residencials, hi participen Carme Montserrat, professora de la Universitat de Girona i membre del grup de recerca Liberi i Laia Planagumà, de la Cooperativa SUARA.

Durant la conversa es posen de manifest les diferents estratègies desenvolupades pels centres per adaptar-se a la nova realitat, amb un paper molt important d’educadors i educadores que han hagut de reorganitzar horaris, torns i activitats al mateix temps que complien amb estrictes normatives d’higiene personal i dels espais.

Al llarg del diàleg també es posa en valor l’esforç de joves i infants per a desenvolupar actituds resilients i empàtiques davant d’aquesta situació excepcional que ha alterat totalment la seva rutina pel que fa als horaris d’estudi, les visites de familiars, les activitats de lleure, etc.

En la sisena conversa, "Govern, democràcia i col·laboració” hi participen Quim Brugué, professor de la Universitat de Girona i Daniel Tarragó, sociòleg i soci-director de Neòpolis, una consultoria estratègica d'innovació social.

Quin impacte està tenint la crisi de la Covid-19 a les dinàmiques de governança actuals?

Durant l’evolució de la pandèmia s’han pres decisions crucials que afecten a tot el conjunt de la ciutadania. Com s’han pres? Qui hi ha participat? Qui ha estat legitimat per a fer-ho?

En aquest diàleg reflexionem sobre l’oportunitat que pot o no significar aquest moment per a un enfortiment democràtic, establint dinàmiques col·laboratives entre diferents agents que representin la diversitat de sabers i experiències.

En la cinquena conversa, "La dignitat de les cures, l’assignatura pendent” hi participen Jessenia Lagos, presidenta de l’associació Dones Endavant de Girona i Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona.

Una vegada més es reivindica l’activitat de cures, tan domèstiques com personals, que sosté, ara més que mai, la vida.

El treball de cures no només està invisibilitzat i ofereix condicions laborals precàries a qui el realitza sinó que sovint és sinònim d’explotació laboral i vulneració de drets, sobretot si el desenvolupen persones que no tenen la seva situació administrativa regularitzada.

En la conversa, s’exposa la situació de les treballadores de la llar i les cures a l’àrea de Girona i es posa en valor el treball d’ajuda mútua que s’impulsa des de l’associació Dones Endavant.

En la quarta conversa, "Reptes i oportunitats dels serveis socials davant la Covid-19", hi participen Teia Fàbrega, directora del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa i Xevi Casademont, del grup de recerca CISA de la Universitat de Girona.

En aquest espai de diàleg ambdós reflexionen sobre els debats, alguns vells, que giren entorn l’organització dels serveis socials, sobre el seu abast i la seva relació amb altres serveis com l’educatiu o el sanitari. Valoren també el paper que tenen les cures de llarga durada, tant crucials aquests dies, tant en l’actualitat com en el model de societat que volem per l’escenari post Covid-19.

En la tercera conversa, "Valor y trato a las persones mayores", hi participen Patrícia Cendrós Ramírez, que porta la direcció a la Residència La Ginesta de la Fundació Privada Sant Andreu de Castellcir; la Dra. Pilar Monreal Bosch, cap del Grup de Recerca ECiS, del departament de Psicología de la Universitat de Girona; i Lourdes Bermejo, Dra. CC. de l’Educació i consultora independent. És també vicepresidenta de gerontologia de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG).

Durant el seu diàleg reflexionen sobre els drets de les persones grans i sobre quins han estat prioritaris en la gestió de la pandèmia. El dret a la protecció ha estat primordial. Però, i el dret a la informació? I el dret a ser escoltades? Durant la conversa, les protagonistes parlen de l’ètica de les actuacions i dels valors que s’atribueixen avui en dia a les persones grans.

"Discapacitat i salut mental: impacte i reptes", és la segona conversa del cicle, i compta amb Maria Pallisera del Grup de Recerca en Diversitat i Montse Cardona, de l'equip directiu de la Fundació TRESC.

A continuació presentem la primera conversa, “Educació, virtualitat i famílies”, amb la participació de Lidón Gasull, directora de la FaPaC, i Juan González, professor del Departament de Pedagogia i membre grup de recerca UdiGitalEdu de la UdG.

Notícies relacionades