Serveis Tècnics de Recerca

Seguretat al laboratori

Al laboratori fes servir els elements de protecció personal adients en cada cas, com són la bata, les ulleres de protecció, els guants, les mascaretes, calçat tancat,...

No mengis ni beguis ni fumis al laboratori.

No juguis ni corris al laboratori.

Segueix al peu de la lletra les recomanacions dels responsables de seguretat i mai no duguis a terme un experiment no autoritzat. Davant d'un dubte, consulta amb el tècnic responsable de la tècnica a realitzar.

No oloris, inhalis o tastis cap producte químic. No es poden pipetejar líquids amb la boca. S'ha d'utilitzar sempre els dispositius de succió adients.

No aboquis productes químics a la pica. Cal llençar els residus de laboratori de manera selectiva.

En cas d'accident, incendi o vessament d'un producte perillós, comunica-ho al responsable de seguretat i segueix al peu de la lletra les seves directrius.

En acabar un experiment, neteja el material i deixa el laboratori net i endreçat.

Renta't les mans abans de sortir del laboratori.

Les teves imprudències poden posar en perill la vida de les persones que hi ha a prop teu.

Cal seguir tots els processos suggerits per al benefici de totes les persones que treballen o visiten el laboratori, inclòs el personal de secretaria, bidells, personal de neteja o estudiantat.

Fumar, menjar i beure està totalment prohibit en el laboratori.

Tots els productes utilitzats en el laboratori són potencialment verinosos per inhalació, ingestió o contacte. En cas de desconeixement de la toxicitat d’un producte cal que es traci com si fos verinós.

És perillosa la inhalació d’aldehids i de tetraòxid d’osmi. També cal tenir cura amb les substàncies tòxiques subministrades en forma de pols fina quan les pesem.

Hem d’evitar el contacte amb les substàncies tòxiques que poden ser absorbides per la pell, cal rentar-se les mans freqüentment i protegir els ulls adequadament. Al laboratori és obligatori l’ús de bata.

En cas de vessament cal utilitzar els productes que estan a la vostra disposició al laboratori i demanar ajuda als tècnics del Servei.

En cas de vessament d’un fixador, aldehid o tetraòxid d’osmi, cal cobrir amb llet en pols. Redueix l’evaporació i la inactiva.


Fixadors volàtils

El perill d'aquests fixadors depèn de la seva volatilitat i del TLV (Threshold limit value). El TLV fa referència a la concentració de la substància en l’aire. Indica les condicions a què es considera que quasi tots els treballadors poden estar exposats diàriament sense que hi hagi efectes nocius. Per als fixadors, el TLV ha de ser considerat com la concentració atmosfèrica màxima permesa per a un treball segur. Per tenir una orientació, si percebem lleugerament l’olor de fixador, el TLV és pròxim i si la olor és clarament perceptible, probablement el TLV ha estat sobrepassat.

Les solucions de formaldehid i glutaraldehid han de ser preparades en una campana de gasos. També podem fer-ho en un laboratori ben ventilat per evitar excedir el TLV. Les solucions d’acroleïna i tetròxid d’osmi tenen una pressió de vapor més elevada i només poden ser manipulats sota una campana de gasos eficient.


Fixadors no volàtils

1. El mercuri, el cadmi, el plom i l’urani són verins amb efectes acumulatius. Poden produir enverinaments crònics si el laboratori o la higiene personal són inadequats.

2. L'àcid cròmic i els cromats poden produir cremades i úlceres, i poden iniciar tumoracions a la pell.

3. L'àcid pícric i els metalls picrats poden explosionar si són secs.

4. El tampó cacodilat conté arsènic i aquest pot ser absorbit per la pell o inhalat si es
polvoritza. Si reacciona amb agents reductors es poden produir compostos volàtils d'arsènic.


Manipulacions quotidianes

1. Les solucions de fixadors s'han de barrejar i dispensar sobre una safata plana i amb material absorbent a sota.

2. Cal fer servir contenidors reforçats i amb tap roscat.

3. Es fixadors s'han de manipular com els altres productes químics nocius.

4. Cal utilitzar una safata fonda o un receptacle hermètic per transportar ampolles de fixadors pel laboratori.

5. S'han d'utilitzar guants sempre que hi hagi risc que el fixador pugui entrar en contacte amb les mans.

6. Cal rentar-se sovint les mans només amb sabó i aigua freda.

7. Cal posar-se ulleres si es poden produir esquitxos.

8. S'han d'utilitzar sempre ulleres o mascareta de protecció en fer servir acroleïna o fixadors que continguin osmi. Les ulleres normals de seguretat donen una protecció insuficient.


Emmagatzematge de fixadors

1. No s'han d'emmagatzemar grans quantitats de fixadors, només se n’ha de tenir la quantitat necessària per al treball habitual. A més, cal tenir en compte que el glutaraldehid polimeritza amb el temps i passa de ser un monòmer a ser un polímer, amb la qual cosa disminueix el seu poder d’actuar com a fixador.

2. És aconsellable utilitzar ampolles petites i fortes de fins a un litre; no s'han de fer servir mai contenidors domèstics.

3. Totes les ampolles han d'estar clarament retolades amb un llistat detallat del contingut i dels perills que comporten (si els coneixem).

4. L’exterior de tots els contenidors s'ha de mantenir net.


Precaucions a l’hora de neutralitzar tetraòxid d’osmi

La millor forma de neutralitzar el tetraòxid d’osmi és amb oli vegetal. Els vessaments cal recollir-los amb llet amb pols ja que en ser en pols té molta capacitat d’absorció però té l’inconvenient que no es pot emmagatzemar durant molt de temps, ja que és podreix i fa mala olor, cosa que no passa amb l’oli vegetal. Té l'avantatge que l’oli sura damunt l’aigua que conté l’osmi i, per tant, reté millor els vapors.

Per neutralitzar una solució tetraòxid d’osmi al 2% cal utilitzar el doble de volum d’oli vegetal que el de la solució que vulguem neutralitzar. Així, si hem de neutralitzar 10 ml de tetraòxid d’osmi necessitem 20 ml d’oli vegetal. Si augmenta la concentració o el volum hem d'augmentar proporcionalment el volum d’oli.

Un cop afegiu l’oli cal esperar que aquest oli es torni negre.

Per tal de confirmar que tenim tot el tetraòxid d’osmi reduït i hem afegit el volum d’oli vegetal adequat, podem tapar el pot amb un portaobjectes o un paper de filtre sucat amb oli. Si ennegreix vol dir que encara no està del tot neutralitzat i necessita més oli.

Un cop fet això cal guardar el recipient fins que el reculli l’empresa encarregada d'eliminar-lo. Com a producte especial que és pertany al grup 7.


Eliminació de residus

La Universitat de Girona té un programa de recollida selectiva de residus mitjançant l’empresa Tecnologia Química y Medio Ambiente, S.A. Aquesta empresa gestiona la recollida i posterior eliminació o reciclatge dels residus.

Cal seleccionar els residus d’acord amb els grups relacionats a continuació:
Grup 1: clorats

Grup 2: no clorats

Grup 3: solucions aquoses

Grup 4: àcids

Grup 5: olis

Grup 6: sòlids

Grup 7: residus especials

Els grups 1, 2, 3, 4 i 5 només es fan servir per a residus líquids.

El grup 6 només es fa servir per a residus sòlids.

El grup 7 es pot fer servir tant per a residus líquids com sòlids.

L’empresa subministra els envasos necessaris per dur a terme la recollida selectiva de residus, però sempre que es pugui cal fer servir el recipient i l’embalatge original d’un producte per al seu emmagatzematge en espera de la recollida posterior.

En qualsevol cas, els recipients han de ser retolats amb etiquetes de la Universitat de Girona, que han d'indicar el següent:

- Grup genèric a què pertany el residu

- Component majoritari

- Identificació del producte

- Recomanacions sobre el risc que comporta i mesures de seguretat que cal tenir en compte

- Data en què es va començar a utilitzar el recipient i data en què es va acabar d’emplenar

- Nom del centre de la UdG que genera el residu

 Un cop ple el contenidor cal comunicar-ho als tècnics del Servei per tal d'encetar-ne un altre i emmagatzemar el contenidor ple a l’espera que el recullin.

Telèfons

Bombers
085
Policia Municipal
092
Protecció civil
972 182 400
Creu Roja
972 222 222
Hospital Dr. Josep Trueta
972 940 200
Hospital Santa Caterina
972 201 450
Clínica Girona
972 204 500 - 972 204 500
Hospital Clínic Provincial de Barcelona
934 577 000
Institut Nacional de Toxicologia
915 620 420 -  fax 915 636 924
Servei de Prevenció de la UdG
972 419 803
Mossos d'Esquadra
088
Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball
972 208 216

Altres telèfons d'utilitat

Tecnol. Química y Medio Ambiente
934 411 423
Servei de recollida de residus
934 410 971  - fax 934 411 971
Abelló -  Linde
934 767 400 - 972 492 319
Aigües de Girona
972 201 737
Gas Girona
900 750 750
ENHER
900 330 033
Hidroelèctrica de Catalunya
972 402 121
Ajuntament de Girona
972 419 000
RENFE
972 207 093 - 934 900 202
Estació d'autobusos Girona
972 212 319
Aeroport de Girona
972 186 600
aeroport de Barcelona
933 792 762
Taxis
972 203 377