Llengua i nacionalisme en el discurs mediatitzat català i espanyol

Tesi doctoral d'Anna Pi Vilà: "Llengua i nacionalisme en el discurs mediatitzat català i espanyol produït arran de l'elaboració de l'Estatut de Catalunya del 2006". Direcció: Dr. Narcí Iglesias Franch i el Dr. Francesc-Xavier Lamuela Garcia. Departament de Filologia i Comunicació

A Catalunya es pot observar un independentisme creixent, com a desencadenant del qual sovint s'ha considerat la Sentència del Tribunal Constitucional (31/2010) del 28 de juny de 2010, que reinterpretà molts dels articles del nou Estatut que ja havia estat aprovat i referendat. L'Estatut de Catalunya de 2006 introduïa l'obligació de conèixer la llengua catalana, tal com fa la Constitució espanyola de 1978 amb el castellà. En aquest context, la política lingüística catalana generà un intens debat en els mitjans, tant catalans com espanyols. És per això que aquesta tesi parteix de la hipòtesi que ja durant el procés de redacció de l'Estatut, podem trobar representacions nacionalistes que s'estableixen des de dos àmbits de referència confrontats, i que la llengua té un paper central en els debats de caràcter nacionalista que configuren l'opinió pública espanyola. Per poder comprovar les hipòtesis plantejades, hem analitzat un corpus de 46 articles d'opinió escrits en el context del procés de redacció de l'Estatut de Catalunya de 2006 que tracten la qüestió lingüística i que provenen de quatre diaris diferents —dos amb seu a Madrid i dos a Barcelona. Abans, hem establert un marc que recull la discussió entorn del concepte de nació i explica, d'aquesta manera, alguns dels conflictes resultants, entre els quals el catalanoespanyol. Així mateix, hem definit el caràcter del nacionalisme com una ideologia i l'hem pogut posar en relació amb l'Anàlisi Crítica del discurs. És a partir de la teorització de Van Leeuwen (2009) que hem desenvolupat una metodologia d'anàlisi que es focalitza en tres aspectes: els elements que intervenen en el discurs, els recursos de persuasió i els principis a què remeten els autors. L'anàlisi ens ha permès recontextualitzar el tractament del català en el procés de redacció de l'Estatut i, per tant, observar com es representa aquesta pràctica social. D'una banda, ens ha permès avaluar el pes del nacionalisme dins del debat objecte d'estudi i, de l'altra, hem pogut definir dos àmbits de referència, català i espanyol, a partir d'una sèrie de principis que regeixen la producció dels discursos enfrontats.

Lectura de tesis: 11/06/2019 , Capella del Roser de la Facultat de Lletres

Notícies relacionades