Reproducció i salut dels peixos marins d’aigües fredes en un context de canvi ambiental

A les regions temperades i subtropicals les espècies de peixos marins amb afinitat per a les aigües fredes i comercialment explotades poden estar patint estrès a causa de la pesca i el canvi climàtic. La resposta dels peixos a aquests factors d'estrès no només ve determinada per la mateixa naturalesa de la pressió i el context ambiental, sinó que també està condicionada pels atributs específics de cada espècie. L'estat de salut (estat nutricional, absència de malalties, etc.) dels individus determina l'èxit en el desenvolupament dels seus cicles vitals i les probabilitats de supervivència. Per altra banda, la renovació de les poblacions depèn de l'èxit de la reproducció i del posterior reclutament. En situacions ambientals desfavorables, els peixos poden respondre amb balanços energètics afavorint certs processos vitals en detriment d'altres (ex: reproducció vs. creixement). Això no obstant, la manca d'informació actualitzada sobre les característiques biològiques i ecològiques de moltes espècies marines, i sobre els factors que en controlen la seva variació, dificulta la tasca d'avaluar la sensibilitat de les espècies, predir el risc d'impactes i pronosticar canvis en la productivitat dels estocs.
Aquesta tesi ha estat ideada per tal de generar coneixement crític sobre les principals característiques reproductives i l'estat de salut de les espècies explotades amb preferència per aigües fredes, que viuen a l'hemisferi nord properes al límit sud de la seva àrea de distribució. L'estudi se centra en tres "espècies d'aigua freda": el moixó (Argentina sphyraena), la maire (Micromesistius poutassou) i el lluç (Merluccius merluccius). Per tal de completar el coneixement sobre les seves característiques reproductives i avaluar el seu estat de salut, es van examinar diferents trets biològics que comprenen des dels factors que regulen les etapes més inicials de l'ovogènesi fins a diverses característiques reproductives, així com l'estat de condició, el parasitisme i els balanços en la distribució de l'energia interna.
Pel que fa al moixó, els resultats mostren diferències en la capacitat reproductiva (qualitat i quantitat d'ous) i la condició, suggerint que per a aquesta espècie són més favorables les aigües del Golf de Lleó (més fredes i productives) que les de les Balears. Referent a la maire del nord-oest del Mediterrani, es van analitzar les relacions entre el parasitisme per nematodes i la reproducció i condició: aparentment, els individus més parasitats presenten millors capacitats d'alimentació (ja sigui individus en millor condició o bé de talles grans), menor fecunditat i major activitat immunològica (mida relativa de la melsa). I finalment en el lluç, es van descriure les dinàmiques temporals de la producció d'ovòcits des dels estadis més inicials. Els resultats a més de mostrar relacions entre la producció d'ovòcits, la talla del peix i les condicions ambientals (temperatura, fotoperíode i les surgències oceàniques d'aigües profundes), qüestionen les definicions actuals de conceptes fonamentals directament relacionats amb els mètodes d'estimació de la producció d'ous que s'utilitzen per assessorar la gestió pesquera.
Així doncs, aquesta tesi dóna suport a la idea que les característiques biològiques especifiques de cada espècie i la seva plasticitat influeixen en la sensibilitat de les poblacions i determinen la seva resposta a pressions externes tals com el canvi climàtic i la pesca. D'aquesta manera proporciona una base científica que creiem que pot ser rellevant no només per a científics sinó també per a la gestió de la pesca i per a la seguretat alimentaria, ja que dels resultats n'emergeix el suggeriment de dotar d'una perspectiva més amplia les avaluacions dels estocs, tot considerant l'estat de salut de les poblacions de peixos, al mateix temps que aporta contribucions per a la millora dels mètodes d'estimació de la producció d'ous i per a la comprensió de mecanismes biològics fonamentals i la seva variabilitat.

Lectura de la tesi: 10/04/2019, Aula Magna de la Facultat de Ciències