Hàbitats marins costaners rocosos de la costa catalana

Tesi doctoral de Maria Cefalì: "Distribución geográfica, predicción espacial y estudio de biodiversidad de los hábitats litorales de la costa catalana". Direcció: Dra. Emma Cebrian Pujol i Dr. Enric Ballesteros Sagarra. Departament de Ciències Ambientals i CEAB (CSIC)

Segons la Directiva Hàbitats (92/43/ECC) un hàbitat es defineix com "una àrea aquàtica o terrestre, tant natural com seminatural, diferenciada per les seves característiques geogràfiques, biòtiques i abiòtiques, on les espècies hi viuen en qualsevol etapa del seu cicle de vida". A Catalunya es va realitzar una cartografia exhaustiva dels hàbitats litorals, caracteritzant-los i identificant-los segons els sistemes de classificació CORINE Biotopes, EUNIS (European Nature Information System) i LPRE (Lista Patrón de los Hábitats Españoles), tant si es presentaven sobre roca, sorra, graves, còdols o fangs. La zona litoral pot ser dividida en tres estatges: supralitoral (rarament submergit i afectat regularment pels esquitxos), mediolitoral (emergit i constantment remullat per les onades), i infralitoral (habitualment submergit). Les dades provinents de la caracterització, identificació i cartografia acurada dels hàbitats marins costaners rocosos al llarg de la costa catalana, han permès la realització d'aquesta tesi doctoral, la qual es divideix en tres capítols principals, dos dels quals ja han estat publicats en revistes científiques. El primer objectiu de la tesi (Capítol 2.1) és esbrinar si un hàbitat es pot diferenciar per la seva composició i la seva riquesa específica independentment de la seva situació geogràfica, és a dir, al llarg del gradient latitudinal de la costa catalana. Els resultats mostren que la variació horitzontal que determina l'estructura i la composició específica depèn de cada comunitat i que no hi ha cap patró a escala regional. Els hàbitats amb una distribució geogràfica més àmplia mostren sovint una certa variabilitat que es relaciona amb canvis en els factors ambientals associats al gradient geogràfic. En el capítol 2.2 s'explora la importància relativa de factors ambientals tals com les característiques geomorfològiques del litoral, l'exposició a les onades, la temperatura de l'aigua i l'orientació de la costa en determinar la presència dels hàbitats litorals al llarg de la costa catalana, mitjançant la utilització de (SIG) (GLM). Les diferències regionals en la distribució dels hàbitats mediolitorals semblen explicar-se per la temperatura de l'aigua i pel tipus de substrat. En canvi, els hàbitats infralitorals no mostren cap patró de distribució regional i els factors ambientals seleccionats només juguen un paper moderat en explicar la seva distribució a nivell local. En el capítol 2.3 s'utilitzen models de distribució d'espècies per predir les distribucions potencials dels hàbitats i modelar els efectes dels canvis ambientals. Utilitzant una gran base de dades constituïda per 16.098 punts distribuïts al llarg de 563 km de costa es van estimar i validar diferents estratègies de mostreig mitjançant models de predicció logístics. Una estratègia basada en el mostreig discontinu del 20% de la línia de costa maximitza el compromís entre cost de mostreig, esforç i precisió en la predicció. Tot i així, la robustesa del model és fortament dependent de les característiques dels hàbitats.

Lectura de tesi: 07/03/2019, Autori del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC)

Notícies relacionades