El màster habilita l’exercici de la professió d’enginyer industrial. L’objectiu general del títol és formar d’enginyers industrials a un nivell de màster, proporcionant-los les competències pròpies d’aquesta professió i habilitant-los per accedir a l’activitat professional i alhora a la investigació per als titulats que s’orientin cap al desenvolupament d’una tesi doctoral. El màster està regulat per l’Ordre CIN/311/2009, i s’ha plantejat segons els objectius que es detallen tot seguit: Tenir coneixements adequats dels aspectes científics i tecnològics de: mètodes matemàtics, analítics i numèrics en enginyeria, enginyeria elèctrica, enginyeria energètica, enginyeria química, enginyeria mecànica, mecànica de mitjans continus, electrònica industrial, automàtica, fabricació, materials, mètodes quantitatius de gestió, informàtica industrial, urbanisme, infraestructures, etc. Projectar, calcular i dissenyar productes, processos, instal·lacions i plantes. Dirigir, planificar i supervisar equips multidisciplinaris. Realitzar recerca, desenvolupament i innovació en productes, processos i mètodes. Realitzar la planificació estratègica i aplicar-la a sistemes tant constructius com de producció, de qualitat i de gestió mediambiental. Gestionar tècnicament i econòmicament projectes, instal·lacions, plantes, empreses i centres tecnològics. Exercir funcions de direcció general, direcció tècnica i direcció de projectes d’R+D+I en plantes, empreses i centres tecnològics. Aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i multidisciplinaris. Ser capaç d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels propis coneixements i judicis. Saber comunicar les conclusions —i els coneixements i raons últimes que les sustenten— a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats. Posseir les habilitats d’aprenentatge que permetin continuar estudiant d’una manera autodirigida o autònoma. Tenir coneixement, comprensió i capacitat per aplicar la legislació necessària en l’exercici de la professió d’enginyer industrial.