|
Estudi de les aplicacions bàsiques del Sistemes d'Informació Geogràfica. Es treballen els processos d'adquisició de dades (fonts, estàndards i interoperativitat entre formats), les tècniques de creació, manipulació i presentació d'informació geogràfica (gràfica i alfanumèrica) i les principals eines de geoprocessament del model vectorial per a l'anàlisi espacial de problemàtiques ambientals i de planificació territorial.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
SÍ |
|
Una gestió ambiental responsable és necessària per afrontar el canvi ambiental. Els científics i gestors del territori utilitzen els SIG per estudiar l'estat del medi ambient, elaborar informes sobre els fenòmens ambientals, i modelitzar com el medi ambient respon a factors naturals i d'origen humà. En aquest curs es treballen tècniques d'anàlisi espacial dels models ràster i vectorial: des del disseny i creació de bases de dades a la resolució de problemàtiques ambientals a partir de l'anàlisi multicriteri, tridimensional, geoestadístic, de xarxes i la modelització.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
SÍ |
|
Introducció a l'anàlisi multivariable. Fonaments i aplicació dels models lineals. Relacions no lineals i transformacions. Models lineals generalitzats i regressió logística. Mètodes d'ordenació i classificació: anàlisi de components principals i anàlisi de correspondències simples i múltiples. Cluster analysis: mètodes jeràrquics i particions. Introducció al software R.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
SÍ |
|
En aquesta assignatura es revisen conceptes bàsics referents a la modelització que van des de la conceptualització fins al calibratge i validació dels models. Es presenta el programari concret per atendre a la gestió ambiental i s’analitzen les bases científiques subjacents als models, la formulació emprada, i l’esquema numèric utilitzat. S’introdueixen models específics d’hidrodinàmica, dinàmica de l’atmosfera, transport de sediments i contaminants, qualitat de l’aigua, dinàmica poblacional, gestió d’embassaments i propagació d'incendis. Finalment, es presenta el concepte de plataformes heurístiques per a la gestió ambiental.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
L’assignatura aborda la sostenibilitat des d’una perspectiva aplicada i situa l’harmonització de les dimensions econòmica, ambiental i ecològica com l’objectiu a aconseguir en la realització de projectes sostenibilistes, en diversos àmbits i escales. Consta de tres parts. La primera (20% ) situa els antecedents i les premisses dels plantejaments sotenibilistes actuals. La segona (40%) es consagra a l’anàlisi de les tres dimensions, amb les seves possible derivacions, situant els fonaments i les estratègies que hauran de guiar la reconversió sostensibilista de la projectacio. La tercera (40%) esta dedicada als instruments i metodologies de la realització d’estudis i projectes sostenibilistes.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
Taller (3501MO2296)
A partir d’una problemàtica ambiental real, en un espai real; els alumnes treballaran en grup i en interacció amb els agents socials, econòmics i ambientals implicats . L’objectiu és que els alumnes siguin capaços de diagnosticar la problemàtica i dissenyar les accions d’adaptació a partir dels instruments d’estratègia, de planificació i gestió adequats. Mentre duri el taller, els estudiants estaran ubicats en el lloc d’estudi i, per tant, es desenvoluparà durant una setmana de manera intensiva. Seria interessant que, en alguna ocasió, el taller es pogués fer-se conjuntament amb estudiants procedents d’altres màsters.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
En aquesta matèria és pretén que els i les alumnes coneguin i analitzin la normativa i els instruments de planificació i gestió territorial, urbanística i del paisatge vigents a Catalunya i a Espanya amb l’objectiu de fer-ne una valoració des de l’òptica del canvi ambiental i bàsicament del canvi climàtic. Es tindrà en compte l’experiència d’altres països europeus i del nostre entorn mediterrani en fer aquesta valoració . Una vegada feta l’anàlisi i la valoració t’incidirà en la proposta de planificació concurrent.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
SÍ |
|
Disponibilitat, ús i gestió actual dels recursos hídrics. Principals impactes i pressions existents sobre els sistemes hídrics. La Directiva Marc de l’Aigua i el canvi climàtic. Impactes socioeconòmics, adaptació i vulnerabilitat en relació a l’escassetat d’aigua i la protecció enfront dels fenòmens extrems (inundacions, sequeres, incendis forestals, onades de calor/fred, processos d'erosió, desertizació, etc.). Estratègies d’adaptació: mesures estructurals versus mesures no estructurals. Gestió integrada dels riscos naturals com a estrategia a seguir.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
La assignatura examinarà la problemàtica que el canvi ambiental global provoca en la matriu biofísica del territori. Avui dia s'accepta que els canvis en els usos i les cobertes del sòl són els principals agents del canvi ambiental per mitjà de la seva interacció amb el clima, els processos dels ecosistemes, els cicles biogeoquímics, la biodiversitat i, fins i tot més important, l'acció antròpica. Aquests canvis modifiquen l'estructura del paisatge i compremeten la sostenibilitat de les interaccions entre el medi ambient i les activitats humanes. De manera que en el curs es presentaran els processos i patrons de canvis d'usos i cobertes del sòl juntament amb la resposta de les societats a aquests canvis. S'analitzaran les conseqüències que els processos de transformació de l'estructura del paisatge (homogeneització/fragmentació) i el canvi climàtic provoquen sobre les funcions i els serveis ambientals proporcionats pels ecosistemes i s'analitzarà l'impacte que els processos esmentats exerceixen en els espais agraris i forestals i la necessitat d'adaptar la seva gestió als nous escenaris.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
L’assignatura parteix de la constatació de la necessitat d’un canvi estructural en les formes d’involucrar la societat en la gestió ambiental. S’ordena en tres eixos: 1) la comunicació del coneixements científics, enquadrant-la en contextos d’incertesa i risc ambiental; 2) la comunicació, centrada en les propostes de la racionalitat comunicativa i 3) la presa de decisions, en la línia dels plantejaments de la governança ambiental. El programa es complerta amb un seguit de cassos pràctics que,treballats en grup i a manera de seminari, permetin il•llustrar la teoria.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
L’assignatura tracta de situar la dimensió política i geopolítica de les principals estratègies i actuacions que es plantegen en l’abordatge de la mitigació/adaptació al canvi ambiental. Els límits de les actuacions dels estats i l’operativitat de les instancies/ reunions de caràcter global. Per a cada escala de govern, s’analitzen els instruments públics disponibles, fent especial èmfasi en la fiscalitat, els incentius i la capacitat de regulació i sanció.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
Avaluació i priorització en Biologia de la Conservació: criteris i índexos de conservació. Eines per a la gestió in-situ de la biodiversitat; objectius, planificació i tècniques de gestió de l'hàbitat. Actuacions de conservació ex-situ.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
SÍ |
|
Adaptacions morfològiques, fisiològiques i comportamentals de la fauna marina, terrestre i d'aigües epicontinentals als canvis ambientals.
Impactes antropogènics sobre la fauna; efectes sobre els individus i les poblacions. Exemples de respostes adaptatives a l'activitat humana. Presentació de casos pràctics de gestió i control.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
SÍ |
|
Concepte de la diversitat biològica. Origen, manteniment i pèrdua de biodiversitat. La biodiversitat a diferents nivells d'organització: genètica, d'organismes i ecològica. Mètodes d'anàlisi i classificació de la biodiversitat. Dimensions espacials i temporals de la biodiversitat. Importància de la diversitat i l'endemicitat. Impacte de l'home sobre la pèrdua de biodiversitat: exemples concrets.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
Principis bàsics de la genètica per a la descripció de la diversitat vegetal i animal i la seva distribució actual. Mètodes de laboratori i estadístics per analitzar les adaptacions genètiques de plantes i animals al canvi climàtic, i per avaluar els efectes genètics de l'acció humana en els organismes vius. Avaluació de diferents estratègies per a la conservació dels recursos genètics en el marc del desenvolupament sostenible i el canvi climàtic, a partir de casos pràctics.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
Estratègies de les plantes per a fer front als diferents factors del canvi global: augment de la temperatura, estrès hídric, gasos d'efecte hivernacle, radiació UV, etc. Canvis en la fenologia de les plantes, en les comunitats vegetals i conseqüències sobre els altres nivells tròfics. Eines per al seu estudi i control i mesures de gestió.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
En la matèria s’analitzen les diferents tipologies d’espais naturals protegits tant els de caràcter terrestre com els marí que contempla la legislació internacional, europea , estatal i autonòmica. Distribució territori. Objectius de protecció i instruments de gestió. Resposta de la flora y la fauna en la protecció.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
S’estudien les bases científiques del comportament del sistemes aquàtics per millorar-ne la gestió. S’introdueixen conceptes bàsics de limnologia i oceanografia física. Es donen les bases per avaluar la qualitat de l’aigua i la seva relació amb la hidrodinàmica. Es descriu el transport de contaminants a l’aigua. Es donen eines per a la gestió de llacs, embassaments i aiguamolls tant en condicions habituals com en períodes de sequera i de plogudes extremes.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
L'assignatura es centra en l'eficiència i la diversificació de fonts d'energia com a instruments determinants en la gestió energètica, la qual tindrà un paper fonamental en el futur de l’evolució global. Es parteix dels coneixements assolits en les assignatures del mòdul obligatori per ampliar la comprensió sobre l'efecte que té la generació i ús de l’energia com a contribuent al canvi global, i aprofundir en el paper que en conseqüència pot jugar per mitigar aquest canvi. S’aborden aspectes tècnics bàsics de les fonts d’energia, incloent fòssils i renovables, la distribució de la producció i del consum, geogràficament i per sectors, i l’evolució al llarg del temps. Així mateix, es plantegen els principals conceptes relacionats amb l'estalvi i l'eficiència energètica. S'estudien casos concrets d'àmbits com l'edificació i el transport.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
SÍ |
|
Es donen les bases dels fenòmens d’advecció, difusió, dispersió i reacció que pateixen els contaminants atmosfèrics. Es presenten els components de la contaminació atmosfèrica (emissió-dispersió-immissió), fent èmfasi en les principals problemàtiques: contaminació fotoquímica urbana, contaminació per partícules, dispersió a mitjana i llarga distància de contaminants emesos per gran fonts emissores. S’analitzen les interaccions d’aquests fenòmens d’abast local o regional amb el canvi global. S’aborda amb especial detall el càlcul i inventari d’emissions, incloent les de gasos amb efecte d’hivernacle.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
S’estudien diversos agents de contaminació física en relació amb el canvi ambiental. Entre aquests es tracta la contaminació radiactiva (radiacions ionitzants), l’acústica i l’electromagnètica no ionitzant. S’inclou la recerca d'informació sobre normatives aplicables, dosis i efectes sobre la salut. Es fan pràctiques de mesures de diversos tipus de contaminació i s'estudien casos reals, aplicant els mètodes de tractament de les dades que puguin ser més adients. Els casos inclouen mesures de radiactivitat, de nivells acústics en interior/exterior, i de nivells electromagnètics.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |
|
S'introdueixen les bases de la monitorització ambiental. Els mètodes lagrangians i eulerians. Es descriu la instrumentació i mètodes utilitzats per a l’estudi de l’atmosfera i els sistemes aquàtics. Es donen les bases per al disseny d'una campanya de camp, i també per la monitorització contínua de diferents processos ambientals. Es justifica també la importància de la teledetecció en l’estudi dels canvis ambientals i climàtic i es tracten casos concrets, com la degradació vegetal (índex de vegetació), la temperatura superficial del mar, l'espessor de la capa d'ozó, i l'aerosol atmosfèric.
|
OPOptativa |
3.00 |
SSemestral |
No |