Dates: 11, 12 i 13 de juliol del 2018.

Horari: de 10 a 14 i de 16 a 19.30 h.

Lloc de realització: Biblioteca Barri Vell (Campus Barri Vell de la UdG).

Places: 40.

Objectius:

• Donar a conèixer la figura i l'obra de Joan Ferraté i del seu germà, Gabriel Ferrater.
• Divulgar el fons bibliogràfic i documental de Joan Ferraté cedit a la biblioteca de la Universitat de Girona.
• Ajudar a llegir poesia i a ensenyar poesia.
• Reflexionar teòricament i críticament sobre el fet literari.

Programa:

Dimecres 11 de juliol

Matí

• Dolors Oller: “Llegir com una operació”.
• Jordi Amat: "De la crítica a la vida passant per l'assaig: Carles Riba, avui (1955)".

Pausa-cafè

• Jordi Malé: “Ressons ribians en la poesia de Gabriel Ferrater".

Tarda

• Josep M. Fonolleras: “A tots ens porta consol: Carner, Ferrater”.
• Jaume Rufí: “Sessió de treball. Visita guiada al fons Joan Ferraté de la UdG”.

Dijous 12 de juliol

Matí

• Núria Perpinyà: “L’apassionat equilibri de Joan Ferraté”.
• Víctor Obiols: “Joan Ferraté. Estratègies de reescriptura”.

Pausa-cafè

• Laureà Bonet: “Unes converses amb Joan Ferraté: anys de joventut”.

Tarda

• Xavier Dilla: “Ausiàs March, llegit i entès pels germans Ferraté(r)".
• “Metrònom Ferrater”.

Divendres 13 de juliol

Matí

• Salvador Oliva: "Dover beach de Matthew Arnold. Dues versions, un poema”.
• Jordi Cornudella: “Carner i els Ferraté(r)”.

Pausa-cafè

• Xavier Pla: “Joan Ferraté, lector de Josep Pla”.

Tarda

• Salvador Oliva, Jordi Cornudella, Javier Cercas: “De l'any vuit i del dia. Joan Ferraté en persona”.

Professorat:

• Jordi Amat: assagista i biògraf. Doctor en Filologia Hispànica (UB) format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals són la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX. Autor de Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo, Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas i El llarg procés. També ha rebut el premi Octavi Pellissa per la biografia de Josep Benet, Com una pàtria, (2017) i el premi Comillas per La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática.
• Laureà Bonet: professor de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, membre del consell de redacció de la revista Ínsula. Curador de nombroses edicions d’autors clàssics espanyols com Galdós o Pereda, i autor de llibres cabdals com La revista Laye. Estudio y antología (1988), Gabriel Ferrater, entre el arte y la literatura (1993) o El jardín quebrado. La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo (1994).
• Javier Cercas: escriptor i professor de Literatura espanyola de la Universitat de Girona. Col·labora habitualment al diari El País. La seva obra més coneguda, Soldados de Salamina (2000), basada en un fet real de la guerra civil espanyola, ha estat traduïda a més de vint països. Aquesta obra va obtenir el premi Llibreter de Narrativa de 2001, el premi Salambó de 2001, premis dels lectors (premi Qué Leer, premi Crisol) i de la crítica, tant dins de l'Estat espanyol (premi Ciutat de Barcelona, premi Ciudad de Cartagena, premi Extremadura) com fora (premi de la Crítica de Xile, premi Grinzane Cavour), a més de tenir un èxit de vendes sense precedents. Entre les seves novel·les, destaquen La velocidad de la luz (2005), Anatomía de un instante (2009), Las leyes de la frontera (2012), El impostor (2014) i El monarca de las sombras (2017).
• Jordi Cornudella: poeta, assagista i editor literari del Grup 62. És llicenciat en Filologia Clàssica. De la seva obra destaquen els poemaris Felí encès (1995) i El germà de Catul i més coses, de 1997, amb el qual va guanyar el premi de la Crítica de poesia catalana. És coautor de l’Àlbum Ferrater amb Núria Perpinyà (1992). També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. El 2003 va editar una antologia de poemes universals sobre la guerra, anomenat Maleïdes les guerres, i l’assaig Les bones companyies (2010).
• Xavier Dilla: crític literari i traductor. Es va doctorar en Filologia Romànica el 1994 amb una tesi sobre Ausiàs March, poeta de qui ha publicat diversos articles, dues antologies comentades (Vint-i-tres poemes i Guia de lectura d’Ausiàs March) i l’assaig En passats escrits. Una lectura de la poesia d’Ausiàs March. Ha treballat com a traductor literari (amb títols com La finestra alta, de Raymond Chandler, i Els pintors cubistes, de Guillaume Apollinaire), com a editor i com a periodista. Des de 1988 escriu sobre llibres i literatura en diversos diaris i revistes.
• Josep M. Fonolleras: escriptor que ha conreat la novel·la, el conte i el teatre, tant per a un públic adult com per a joves. Articulista i col·laborador en diaris com El Punt i El Periódico. Va traduir El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger, juntament amb Ernest Riera. Els seus últims llibres són Climent (2013) i La sala d’estar és un camp de futbol (2015).
• Jordi Malé: doctor en Filologia Catalana i professor de Literatura catalana de la Universitat de Lleida. S’ha centrat en l’estudi de la literatura catalana contemporània, tant en el seu vessant creatiu com en els de la història i la crítica literàries. Ha publicat edicions de Pere Calders (Antaviana, 2000) i Carles Riba (Tres suites, 1993); articles sobre Antoni Rubió i Lluch, Josep Pla, Marià Manent, Joan Brossa, Salvador Espriu, Jordi Rubió i Balaguer, Jesús Moncada i Jordi Coca, entre altres autors; i monografies sobre Josep Carner (Auques i ventalls, 1995), i especialment, Carles Riba (Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries, 1995; Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme, 2001; i Carles Riba i la traducció, 2007), a més de diversos articles sobre la seva obra.
• Víctor Obiols: poeta, traductor, músic i cantant conegut com a Bocanegra. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1985) i doctor en Literatura Comparada per la Universitat de Southampton (1994), comença la seva trajectòria poètica molt aviat i, amb només catorze anys, publica el llibre Opus Zero (1974). Amb Carrer d'hivern (1983) obté el premi Miquel de Palol de poesia del 1982. Professor, des del 2003, del Màster de Traducció Literària de l'Idec-UPF, és traductor de títols com, entre d'altres, Un mes al camp (1990), de J. L. Carr, El fantasma de Canterville (1998), d’Oscar Wilde, La doma de la fiera (2000), de William Shakespeare, Mi música, mi vida (2009), de Ravi Shankar, El mite de l'etern retorn (2014), de Mircea Eliade o El dol és aquella cosa amb ales (2016), de Max Porter. 
• Salvador Oliva: poeta, i traductor. Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. A banda de la totalitat de l’obra teatral i poètica de Shakespeare, ha traduït al català obres de W. H. Auden, Lewis Carroll, Dylan Thomas, Oscar Wilde, R. L. Stevenson i Washington Irving. Autor dels assaigs Introducció a la mètrica (1986, reeditat el 2008 amb el títol Nova introducció a la mètrica), La mètrica i el ritme de la prosa (1992), Introducció a Shakespeare (2001), Tractat d'elocució (2006), Poesia i veritat (2015), La rehumanización del arte (2015). El seu últim llibre de poemes és Epístoles a Josep Carner (2017).
• Dolors Oller: escriptora i catedràtica de Teoria de la Literatura de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser presidenta del PEN Català (2001-2010). Autora dels assaigs La poesia de Rafael Masó (1980), La construcció del sentit (1986, premi Crítica Serra d’Or), Virtuts textuals (1991, premi Josep Vallerdú) i Accions i intencions (2011).
• Núria Perpinyà: professora de Teoria de la literatura de la Universitat de Lleida. Novel·lista, dramaturga i assagista. El 1986 publica el seu primer llibre: un assaig escrit amb Xavier Macià intitulat La poesia de Gabriel Ferrater (premi d'assaig Josep Vallverdú). El 1998 publica la seva primera novel·la, Un bon error.  Després, apareixeran Una casa per compondre (2001) i Mistana (Premi de la Crítica de narrativa catalana  2005). L'any 2013 apareix Al vertigen. A Els privilegiats (2007) aposta un altre cop per la renovació dels gèneres literaris amb una novel·la teatral. El 2010 s'estrena la seva primera obra de teatre, Els Cal·lígrafs. La seva obra creativa està escrita en català mentre que bona part de l'assagística és en castellà.
• Xavier Pla: professor de Literatura catalana contemporània i Teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG. És autor dell libre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i curador dels volums Cartes a Pere (1996), Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (2001), de l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) i de La vida lenta. Notes per a tres dietaris (2014). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster amb el llibre Simenon i la connexió catalana (2007). La seva última publicació és el volum col·lectiu Proust a Catalunya. Lectors, crítics, traductors i detractors de la "Recherche" (2017).
• Jaume Rufí: llicenciat en Història (UAB) i en Documentació (UOC), Màster en Arxivística (UdG). Treballa des de 1993 a la Biblioteca de la Universitat de Girona, institució en la qual també ha exercit com a secretari del Consell Social i cap de la Unitat Tècnica de Màster i de l’Escola de Doctorat. Des de 2001 és el cap de la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona, que dona servei als estudis de les facultats de Lletres, Turisme i Educació i Psicologia, i en la qual es conserven i gestionen la major part dels fons especials de la Universitat de Girona. Responsable del fons documental Joan Ferraté.

Coordinació:

• Xavier Pla: professor de Literatura catalana contemporània i Teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG. És autor dell libre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i curador dels volums Cartes a Pere (1996), Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (2001), de l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) i de La vida lenta. Notes per a tres dietaris (2014). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster amb el llibre Simenon i la connexió catalana (2007). La seva última publicació és el volum col·lectiu Proust a Catalunya. Lectors, crítics, traductors i detractors de la "Recherche" (2017).

Metodologia:

• Classes presencials actives que afavoriran els debats i les discussions.
• Projeccions de documentals i pel·lícules.
• Sessió de treball a la sala d'investigadors Joan Ferraté de la biblioteca de la UdG.

Sistema d'avaluació: 80% d'assistència mínima a les sessions presencials.

Preu: 30 €.

Per a més informació, consulteu el web de la Fundació UdG.