Grup de recerca en Envelliment, Cultura i Salut

Envelliment, Cultura i Qualitat de Vida

Línia de recerca

Professores i investigadores de la línia: Pilar Monreal Bosch i Arantza del Valle Gómez. Doctores en Psicologia.

Les persones grans d’avui en dia conviuen, per una banda, amb una història marcada per la guerra, la postguerra, el model familiar conservador, les característiques del món del treball especialment dures, la desprotecció social i un context polític determinat que els havia negat la participació social, etc. Per altra banda, conviuen amb generacions de joves que presenten característiques pròpies d’un disseny vital que porta a la “modernitat” del món desenvolupat i democràtic, d’un altre tipus de societat i d’un altre tipus de forma de viure.

El progressiu envelliment de la població, conjuntament amb un descens important de la natalitat, fa que una de les principals preocupacions de les famílies, de les entitats cíviques i de les autoritats públiques, estigui relacionada amb les condicions de vida de les persones grans. Aquesta preocupació es justifica, a més, per la necessitat de reconèixer el molt i bon treball fet, per una generació que ha viscut temps difícils i que ha lluitat per garantir la nostra cultura, i per millorar les condicions econòmiques i socials del país.

Considerem l'ésser humà com a ésser històric, producte i productor d'una societat i d'una cultura. En la nostra recerca les persones són considerades dins del seu context històric, cultural i social, com a una unitat bio-psico-social, que està influenciada, i en certs aspectes determinada, per les estructures i les conjuntures macrosocials. La persona és un ésser social, que es forma en el procés d'interacció amb els altres, construint i construint-se en una xarxa de significacions. Els conceptes es formen en la pràctica social, interioritzant el món dels significats, com a forma d'apropiar-se d'una realitat construïda històricament i socialment compartida, i que aquest procés transcorre en l'activitat i en la comunicació amb “d'altres significants” (Berger & Luckmann 91).

Així doncs, a partir d'un context d'interacció amb d'altres subjectes, on es comparteixen rols, normes i valors, es defineix la subjectivitat, que té una naturalesa social indiscutible.