Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual.

Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d’imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present; ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbòlica, i aquest assaig n’explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada.

Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemònics neoliberals i a l’individualisme extrem que resulta de la mercantilització de la mirada. I obre camins, des de pràctiques que sorgeixen als marges de les inèrcies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessària reapropiació compartida de l’espai públic.