Benvolgudes/Benvolguts,

Des de la Facultat de Lletres volem felicitar públicament al poeta, assagista i pintor Narcís Comadira, Doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona, per haver estat guardonat amb el premi Jaume Fuster que concedeix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’Associació ha lamentat no poder entregar el premi de forma presencial però ha destacat “la qualitat de la seva obra, la importància de la trajectòria i el compromís de l’autor”. La Facultat de Lletres deu moltes coses a Narcís Comadira. El seu gran mural precedeix l’escala d’accés a la Facultat i des dels inicis de la Facutlat sempre ha estat una persona oberta i col.laborativa amb moltes classes, cursos i seminaris.

Tal com va indciar el professor Xavier Pla en la laudatio de la seva proclamació, el novembre de 2018, com a Doctor Honris Causa, Narcís Comadira ha estat << un poeta, discret, tenaç i admirable, Narcís Comadira, a qui podríem atribuir l’epítet de l’últim artesà, i a la seva poesia, presència absent, grandesa humil, terror dolç de la literatura catalana. No és una figura retòrica. Avui m’és impossible de resumir tota l’activitat que Narcís Comadira ha portat a terme durant més de 50 anys. Nascut l’any 1942 a la ciutat de Girona, veritable “matèria i memòria” bersonianan de la seva vida i de la seva obra, Comadira va ser còmplice i col·laborador en el naixement de la nostra Universitat. En va ser professor d’art a l’Escola d’Arquitectura; ha col·laborat amb els departaments de Filologia, de Filosofia i d’Història de l’Art en moltes ocasions, fent conferències sobre Jacint Verdaguer, sobre Rafael Masó, sobre Eugeni d’Ors i el Noucentisme, sobre la llengua catalana; va impartir la lliçó inaugural, titulada “Aprendre de lletra”, de totes les universitats públiques catalanes que es va fer a la UdG el curs 98-; va ser el convidat de les lliçons de la Càtedra Maria Àngels Anglada l’any 2014 amb un curs sobre forma, pintura i poesia, i va inaugurar el curs acadèmic de la Facultat de Lletres l’any 2015 amb una intervenció titulada “Al som de l’escalina”, el text de la qual va ser publicat més tard. Però la seva intervenció més reconeguda és, probablement, la que es troba al vestíbul de l’edifici del convent Sant Domènec, a la restauració del qual va col·laborar amb els arquitectes Bosch-Tarrús-Vives. El mural “Poi s’ascose nel foco che li affina”, realitzat després d’una visita a Assís, a l’ombra evident de Dante i de Giotto, és des de llavors una de les imatges indissociables de la Universitat de Girona>>

Moltes felicitats i endavant.

Cordialment

Àngel Quintana

Degà de la Facultat de Lletres