Es contextualitzaran, s'analitzaran i s'experimentaran tot un seguit d'instruments de caràcter lingüístic, en suport de paper o bé accessibles en línia, que resulten fonamentals en la pràctica de les disciplines filològiques i per a l'ús mateix, en un grau d'expertesa, de les llengües catalana i castellana en treballs de caràcter acadèmic. Aquestes eines inclouen gramàtiques, diccionaris, atles, corpus lexicogràfics, corpus textuals, i altres recursos que cal saber usar amb criteris ben definits.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi de la producció literària general en comparació a d’altres camps artístics, com la pintura, la música, les arts escèniques i especialment el cinema; confluència i divergències entre les diverses arts i estudi de les adaptacions d’un medi narratiu a un altre, amb una especial atenció a les adaptacions cinematogràfiques de textos literaris.
Distribució de classes:
Tema 1: Xavier Pla
Tema 2: Rafael Ramos
Temes 3 i 4: Pep Valsalobre
Tema 5: Lara Vilà
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Introducció a la filosofia alemanya contemporània
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari d'alguns textos fonamentals de la filosofia política contemporània
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'objectiu d'aquesta assignatura és presentar la filosofia del jove Wittgenstein a través de l'anàlisi del Tractatus logico-philosophicus
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Determinisme, lliure albir i responsabilitat moral.
Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies entorn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general, un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que condicionen les nostres accions. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, per tant, mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, el determinisme és una hipòtesi empírica sobre el món, de manera que la seva plausibilitat ha de ser confirmada o refutada per la ciència amb els seus procediments inductius. No podem saber a priori si la hipòtesi determinista és vertadera o si és falsa. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte tan fonamental de les nostres pràctiques i de les nostres vides pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica. Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que l'acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició recull, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat per la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que de fet va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat del determinisme amb el lliure albir i, consegüentment, amb la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant perquè pugui ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme, i han apuntat una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Nietzsche
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Història de les societats aborigens americanes
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
lectures en català 40 %
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valor però diferents.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Descripció i anàlisi de les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des de l'epipaleolític fins l'inici de l'edat del ferro.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió dels temes més rellevants en relació a les qüestions d'art i gènere, així com de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX. S’exploraran els diversos mitjans artístics (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performance) i allò que singularitza les dones en el món de la creació contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Art i artistes a l'Europa Moderna. El món de Goya. Recorregut per les principals manifestacions artístiques i culturals de l'Europa del segle XVIII. Aproximació a l'obra i el temps de Francisco de Goya en el marc general de la Il·lustració.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Anàlisi de l'església medieval com imaginarium. Explorarem la seva imatgeria per fora (façanes, portades) i per dins (pintures en murs i voltes, mobiliari) i la interpretarem dins del seu context funcional, marcat per litúrgia i devoció, des del punt de vista de la mirada medieval.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Paisatges sonors del neoliberalisme. L'assignatura té com a objectiu analitzar aquesta pràctica artística contemporània en la seva relació amb la pràctica social i política. A través de les obres d'artistes i pensadors contemporanis s'establiran els vincles entre el paisatge sonor, l'economia i l'ecologia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El subtítol de l'assignatura en defineix el contingut per al curs 2018-19:
INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE L'OBRA ARTÍSTICA D'ANTONI TÀPIES.
Durant el curs s'abordaran les etapes més significatives de l'obra artística d'Antoni Tàpies, s'analitzaran alguns dels seus treballs més rellevants, es contextualitzarà la seva pràctica artística en el seu marc històric i cultural i es treballaran alguns dels seus textos publicats més importants.
L'obra d'Antoni Tàpies es prendrà com a cas d'estudi per a una hermenèutica de l'obra d'art a partir de diverses metodologies historiogràfiques d'anàlisi.
S'analitzarà, també, la recepció de la seva obra i les interpretacions codificades del seu significat a través dels models crítics de referència, i s'avaluarà també la importància de les exposicions de la seva obra a través dels exemples més influents i paradigmàtics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Cultures artístiques del món. Iconografia i religions del món clàssic
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats amb la pronunciació, els usos lèxics, la morfologia i la sintaxi en els discursos orals i escrits. Es tindran en compte els marcs dialectals i els models estàndard, i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari dels millors textos narratius breus en vers i en prosa des de l'edat mitjana fins als nostres dies, és a dir des de "La faula" de Guillem de Torroella o els exemples de Francesc Eiximenis als contes de Quim Monzó o Sergi Pàmies, passant pels de Víctor Català o Mercè Rodoreda.
1. Literatura medieval (Xavier Renedo/Miriam Cabré): 28 set-9 des
2. Literatura moderna (Pep Valsalobre/Albert Rossich): 9 des-10 març
3. Literatura contemporània (s. XIX-XX) (M. Casacuberta):18 març-21 abril
4. Literatura contemporània (s. XXI) (Xavier Pla)
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Les pràctiques externes tenen com objectiu el fet que l’estudiant pugui aplicar els coneixements teòrics i metodològics adquirits al llarg del grau en les tasques que desenvolupen una sèrie d’empreses o institucions que treballen en diferents àmbits relacionats amb la llengua i la literatura catalanes, entre d’altres. Els continguts podran variar en funció de l’empresa o institució on es facin les pràctiques.
|
OPoptativa |
6 |
J |
2segon semestre |
S |
2segon semestre |
Las lenguas criollas del español (5 cr.)
Dialectologia de l'espanyol(7 cr.)
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'assignatura planteja la lectura i estudi de diferents autors i obres de la literatura hispànica a partir de blocs temàtics diversos.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |