La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Estudi dels objectius de l'Antropologia Social i Cultural a partir del coneixement de les escoles clàssiques –els autors i les monografies–, el mètode etnogràfic i els principals àmbits de treball de la disciplina (parentiu, religió, economia i política).
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la Geografia Humana. Aspectes claus dels continguts seran: l'evolució de la Geografia (de les Societats Geogràfiques a l'ofici de geògraf/a actual); el creixement demogràfic i la urbanització mundial; la població i les migracions; l’activitat econòmica i l’organització espacial; poder i territori.
Aproximació generalista i introductòria als principals problemes del debat filosòfic contemporani i actual, tot posant el focus primordialment en les seves implicacions ètiques, socials i polítiques. S'hi donarà especial atenció als problemes relacionats amb la bioètica y la diversitat cultural y de gènere.
Introducció a la noció de Patrimoni Cultural des d'una perspectiva interdisciplinària i integradora. En un marc ampli de definició de la cultura, es presenta el Patrimoni Cultural establint-ne la relació amb la memòria, la identitat i el marc geogràfic que l’origina. S'aborda l'evolució del concepte per facilitar-ne la identificació dels principals usos i funcions. Es familiaritza l’estudiant amb el seu marc d’aplicació al segle XXI, amb un enfocament humanístic i crític, i s’aborden qüestions que van de la conservació a la restauració, passant per la gestió i la funció social. Prepara l’alumne, també, en la seva inserció professional al proporcionar-li un seguit d’eines i idees, com ara el fet d’estar davant d’una assignatura viva implicada en el rol de les societats actuals; en la renovació dels debats teòrics al voltant del Patrimoni; i en la responsabilitat en la seva aplicació pràctica.
L'assignatura estudia el concepte de mite i els seus tipus fonamentals apareguts en l'antiguitat clàssica grega i romana, així com l'origen i desenvolupament dels programes iconogràfics del cristianisme i la representació de tots ells. La matèria proposa l’anàlisi, a través d'aquestes dues grans etapes culturals de la humanitat a Occident, dels elements bàsics que formen part de la producció artística a través del coneixement dels diferents llenguatges pagans i cristians i la seva plasmació en les arts. Al mateix temps, aquests continguts serveixen de marc de referència per abordar l'aprenentatge instrumental de la iconografia com a mètode de la Historia del Art destinat a identificar i interpretar el significat de les imatges, punt de partida de l'estudi de l'assignatura. El seu estudi es proposa a partir de la consecució dels dos objectius bàsics: l'adquisició de coneixements teòrics relacionats amb assumptes fonamentals de la mitologia clàssica i el cristianisme i, per una altra banda, l'aprenentatge de l'habilitat de la mitologia clàssica i el cristianisme i del seu comentari corresponent, competències bàsiques que són aplicades al rendiment de la pràctica professional de la Història de l'Art en l'àmbit de la conservació, el coneixement i la difusió de l'art.
S'estudien les manifestacions artístiques de l'art hel·lènic del període antic. S'analitzen, des d'aquesta perspectiva, els fonaments de l'art, les característiques, les funcions i les línies bàsiques de les obres que s'hi van realitzar, els diferents llenguatges formals que s’hi van desenvolupar i els trets essencials que van conformar cadascun dels seus estils i obres, així com les tècniques emprades. L'art hel·lènic haurà de ser entès com un espai cultural i artístic on es van gestar bona part dels elements de la cultura i l'art occidentals a partir de l'intens marc de relacions que es van produir entre els pobles i cultures que van habitar la Mediterrània a l’Antiguitat. Es busca que l'alumne adquireixi coneixements racionals i crítics, de caràcter teòric, relacionats amb la producció artística de l'art hel·lènic a través dels seus diferents llenguatges artístics. Les activitats formatives li han de permetre l'adquisició de competències aplicables a l'exercici de la pràctica professional relacionada amb la història de l'art d'aquest període, així com una capacitat crítica per a analitzar-lo críticament.
S'estudien les manifestacions artístiques de l'art Romà del període antic, des del món Etrusc fins a la fi de l'Imperi. S'analitzen, des d'aquesta perspectiva, els fonaments, les característiques, les funcions i les línies bàsiques de les obres que s'hi van realitzar, els diferents llenguatges formals que es van desenvolupar i els trets essencials que van conformar cadascun dels seus estils i obres, així com les tècniques emprades en la seva realització. L'art romà -i el seu precedent hel·lènic- haurà de ser entès com un espai cultural i artístic en què es van gestar gran part dels elements de la cultura i l'art occidentals a partir de l'intens marc de relacions que es van produir entre els pobles i les cultures que van habitar la Mediterrània a l'Antiguitat. Es busca que l'alumne adquireixi coneixements racionals i crítics, de caràcter teòric, relacionats amb la producció artística de l'art Romà a través dels diferents llenguatges artístics. Les activitats formatives li han de permetre l'adquisició de competències aplicables a l'exercici de la pràctica professional relacionada amb la història de l'art d'aquest període, així com una capacitat crítica per a analitzar-lo críticament
Anàlisi i estudis de les manifestacions artístiques (mobles i immobles, sumptuàries i monumentals) a l'Europa Occidental, l'Imperi Bizantí i el Món Islàmic des del desmembrament de l'Imperi Romà i de la cultura i civilització de la Tardoantigüedad fins a la irrupció de l'art romànic.
Història de l'art i de l'arquitectura medievals a Europa Occidental entre 1000 i 1500: romànic i gòtic
Presentació de la historia i l’evolució dels museus des del vessant teòric i pràctic que afecta a la museologia i a la seva concreció museogràfica, fent un especial èmfasi en els reptes que afronten els museus en el segle XXI. S’aborden els principals aspectes relacionats amb la gestió i la conservació de les col·leccions, els models de comunicació i difusió, la legislació i la arquitectura aplicades als museus. Convidant als estudiants a entrar en un camp molt ric que els proporciona sòlids coneixements teòrics, permetent al mateix temps que puguin aplicar-los a la pràctica de la gestió i conservació del patrimoni històric-artístic. Adquiriran eines i destreses per a la seva futura inserció laboral a mesura que vagin assolint competències de les restants assignatures del grau d’Història de l’Art.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.