Disciplines lingüístiques. L'estudi del llenguatge i de la gramàtica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Llatí (3102G00020)
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura s'aplicaran els fonaments de la lingüística teòrica a l'estudi de fenòmens gramaticals mitjançant la comparació entre llengües o entre variants diferents d'una mateixa llengua.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi de la filologia romànica: història, corrents i mètodes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducció) relatius a problemàtiques socio-culturals de l'Itàlia contemporània.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses. Pel que fa a la llengua, es treballaran les nocions bàsiques de la gramàtica francesa (articles, demostratius, pronoms, adjectius, adverbis, la negació, el discurs directe/indirecte...) així com qüestions bàsiques de fonètica. S'estudiarà la història de la llengua francesa. Pel que fa a la literatura, es treballaran algunes de les figures més representatives dels segles XIX i XX.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana
Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època.
L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
OBJECTIUS
1. Conèixer les característiques principals dels diversos gèneres periodístics, especialment els narratius i interpretatius.
2. Conèixer recursos, tècniques i models d’elaboració textual de continguts periodístics.
3. Aplicar recursos, tècniques i estratègies lingüístiques i estilístiques per millorar l’elaboració i la comunicació de continguts segons cada gènere.
4. Conèixer i aplicar tot el procés de creació d’una crònica, reportatge, ressenya i crítica cultural, tenint en compte les característiques de cada gènere, l’elaboració lingüística i estilística, l’eficàcia comunicativa i l’adaptació al mitjà.
5. Conèixer i interpretar la influència dels diversos agents i factors que influeixen en la creació de continguts periodístics i, en especial, sobre la llengua dels mitjans de comunicació.
6. Comunicar oralment de forma efectiva el contingut dels treballs realitzats.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual. -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica.-Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
ASSIGNATURA GÈNERE, SOCIETAT I CULTURA
Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere.
Les classes d'aquesta assignatura seran fetes en castellà.
ASSIGNATURA GESTIÓ CULTURAL
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
Les classes d'aquesta assignatura seran en fetes en català.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Aprendre a fe recerca en comunicació
-Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'XXXX)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.
Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs.
Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.
Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Aquesta assignatura té com objectiu analitzar els espais de muntanya des d'una aproximació socio-ecològica, per a poder gestionar-los des d'una perspectiva integrada. Un sistema socio-ecològic fa referència a les interrelaciones entre una unitat biofísica (clima, relleu, vegetació, fauna...) i els actors socials que hi intervenen. També s'analitzaràn els factors de canvis ambientals, socio-econòmics, culturals i polítics a que estan sotmesos els sistemes socio-ecològics de muntanya i com aquests sistemes responen.
Amb aquest objectiu es combinaran els coneixements de la Geografia Física (climatologia, geomorfologia, biogeografia...) amb els de la Geografia Humana (demografia, estudis econòmics, anàlisi d'actors socials...), així com altres àrees de coneixement integradores (serveis ecosistèmics, anàlisi del paisatge...).
Al final de l'assignatura, s'espera que l'alumnat sigui capaç d'entendre un espai de muntanya concret i aportar-hi solucions de gestió per a millorar tant els ecosistemes que el formen com el benestar de la societat que hi viu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió tan de la mobilitat com dels residus sòlids urbans (RSU) dins l'àmbit local.
En primer lloc s'oferirà a l'alumnat una contextualització teòrica i absolutament actual de cadascun dels dos àmbits de l'assignatura.
A continuació es passarà a analitzar diversos casos pràctics fruit de l'experiència professional del professorat. Aquest caràcter pràctic de l'assignatura oferirà als alumnes una perspectiva interessant, real i pràctica de la gestió tècnica de dos geògrafs dins l'administració pública en dos àmbits tan diversos com la mobilitat o la gestió dels residus.
Al llarg de l'assignatura s'analitzaran tan les institucions com les polítiques així com tots aquells instruments se'n deriven per la gestió de la mobilitat i dels residus a escala local. Saber interpretar adequadament tots aquests instruments amb esperit crític i conèixer la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta és objectiu d'aquesta assignatura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El mòdul presenta una introducció a l'anàlisi de la informació territorial, tant en format cartogràfic com estadístic. L'objectiu és conèixer de primera mà les funcions que desenvolupa el geògraf/a a través de la utilització dels mapes com a una eina d'ús molt habitual durant la seva vida professional. S’introdueixen conceptes bàsics de cartografia (tipus de mapa, escales, projeccions, coordenades, perfils topogràfics, etc.), també s'aprèn a buscar i ordenar informació geogràfica, a analitzar i interpretar mapes, i s'elabora cartografia que serà molt útil per a la presentació de treballs. Alhora, es donen unes primeres pautes de com dur a terme una anàlisi i una diagnosi ambiental d’un territori, a diferents escales, tot a partir de l’ús de servidors de mapes que hi ha disponibles a la xarxa. També es treballaran principis introductoris d'anàlisi estadística que permetran entendre, elaborar i representar les dades. S'utilitzaran diversos programes informàtics per al tractament estadístic i per a la realització de mapes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya, en particular, i d'Espanya, com a conjunt, tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'assignatura introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entès com a síntesi del patrimoni territorial i com a un bé comú. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
Pensament geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle XIX i la dècada del 1950 del segle XX. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada del 1950 i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de la globalització i els seus efectes en l'escala local. Es realitza una intoducció als conceptes bàsics i als models clàssics, i es mostra l'evolució històrica dels sistemes econòmics. Es descriu els mecanismes de la globalització en diferents ámbits (producció, transports, finances) i es treballa en els processos de desenvolupament local. Finalment, es reflexiona sobre alternatives econòmiques basades en la sostenibilitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura planteja una aproximació múltiple a l’estudi de la població. Des d’una perspectiva instrumental forneix els coneixements bàsics de l’anàlisi demogràfica i el planejament socio-territorial. Aborda així mateix l’estudi de la distribució i la situació actual de la població a escala mundial, espanyola i catalana, la seva estructura i els processos de permanència i canvi, fent especial èmfasi en l’anàlisi de les causes i conseqüències de les desigualtats. Des de la perspectiva teòrica es fa un repàs a les principals teories sobre la població, mostrant els contextos als quals responen i les conseqüències que se’n deriven en les pràctiques culturals, econòmiques, socials i polítiques. A l'assignatura també es dedicarà un apartat a l’estudi de la mobilitat de la població i, més especificament, dels moviments migratoris, qüestions, totes elles, de gran actualitat dins i fora les nostres fronteres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
La naturalesa de la ciutat. Introducció a conceptes bàsics de la ciutat i del fet urbà.
Els agents urbans i instruments per a la construcció de la ciutat.
Els models urbans i les seves herències. Formes, funcions i organització
Processos urbans contemporanis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L’objecte de l’assignatura és facilitar la reflexió sobre qüestions específiques i alhora diferencials del món rural a nivell global i local. Posar en valor el món rural com element dinamitzadors de l’economia i del bé comú i com a eina imprescindible per l’equilibri territorial i la sostenibilitat a nivell local i global. L’objecte final és a trobar models de desenvolupament que reverteixin en la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i treballen en l’àmbit rural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la geografia. A més, es tractaran els principis bàsics per entendre el funcionament del nostre planeta, tant des del punt de vista ecològic com social. Es posarà especial èmfasi en les interrelacions entre la societat i la natura i en els paisatges resultants de l’acció antròpica, com els agraris o urbans, i els que són producte de la combinació de les formes del relleu i els biomes de la terra. 1. Introducció a la geografia com a disciplina; 2. L’evolució del pensament geogràfic; 3. Introducció a la geografia humana; 4. Introducció a la geografia física.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Introducció als principals textos i autors de la filosofia grega antiga, posant un èmfasi especial en els problemes de la transmissió textual i en el context en què apareixen els primers textos filosòfics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció al pensament de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitjana. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats relacionats amb ells.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Filosofia avui
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi i discussió de temes centrals en la tradició filosòfica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Anàlisi i discussió de temes bàsics en la tradició metafísica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L’epistemologia o teoria del coneixement és la branca de la filosofia que s’ocupa principalment de les nocions de coneixement i creença justificada. En aquesta àrea de reflexió filosòfica es plantegen qüestions com les següents: Quines condicions s’han de complir per poder dir que un subjecte sap que París és la capital de França? Quines són les nostres fonts de coneixement? Què és el que podem conèixer? Què és el que està més enllà del nostre coneixement? És realment possible tenir coneixement sobre el món extern? Què ens permet dir que una creença està justificada? Quin tipus d’elements ens proporcionen justificació per creure?
En aquest curs introductori presentarem totes aquestes qüestions i discutirem algunes de les propostes que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Contrastació d'hipòtesis. 2. Causalitat. 3. Lleis naturals. 4. Explicació científica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El curs tracta de dues influents concepcions contemporànies de la qüestió del significat, que es poden trobar en l'obra de W.V. Quine i P. Grice.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
JUSTIFICACIÓ DEL CURS:
El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs farem una introducció a la filosofia política a partir de la lectura d'algunes de les obres més importants del pensament polític occidental.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs ens proposem veure i examinar algunes de les controvèrsies més importants de la filosofia política actual. En concret, ens centrarem en els debats més importants al voltant de les ideologies contemporànies i alguns dels problemes més importants en teoria política, avui.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció a l'estètica com a disciplina filosòfica mitjançant un recorregut per la història de les principals idees estètiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Estudi sistemàtic dels principals problemes de l'estètica en el context de la filosofia contemporània. 2. Introducció a l'obra d'autors clàssics de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Les Investigacions filosòfiques de Ludwig Wittgenstei
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a la bioètica
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
IDENTITAT PERSONAL.De les diferents qüestions que s’han plantejat en torn de la identitat personal, n’hi ha dues que han estat especialment abordades en el debats filosòfics contemporanis i que seran les que ens ocuparan en aquest curs. La primera té a veure amb les condicions de persistència d’una persona al llarg del temps; és a dir, amb quin tipus de fets (psicològics, físics) determinen que jo continuï existint, o deixi de fer-ho. El que es demana és quina mena de relació (psicològica, física) hi ha d’haver entre mi, ara, i cert individu en el futur, perquè aquest individu i jo siguem la mateixa persona. A finals dels 60 del segle passat, es va produir una revisió de la resposta psicologista clàssica de Locke, enriquint el criteri de continuïtat de Locke basat en la memòria amb altres aspectes psicològics que es van considerar rellevants per a la identitat, i modificant-lo per evitar un problema de circularitat. A conseqüència d’aquesta revisió, el criteri va ser posat en qüestió a partir de la presentació i discussió de diversos casos problemàtics que analitzarem acuradament. També revisarem les diferents respostes que els defensors del psicologisme proporcionen a les dificultats que presenten aquests casos. A més, ens ocuparem d’analitzar en quina mesura criteris alternatius al psicològic poden explicar de manera plausible els casos esmentats. La segona qüestió que abordarem té un expressió més simple que la primera: què som? (O: què sóc jo?). Ens ocuparem d’estudiar les dues respostes més discutides actualment: (a) Les persones som organismes, o certes parts d’organismes, i (b) les persones no som literalment organismes, però estem constituïdes per organismes. Finalment, prendrem el cas de la identitat personal com a exemple d’un debat més general sobre les relacions entre qüestions pràctiques i qüestions metafísiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
La República de Plató
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'enciclopèdia de Hegel
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció al marc ambiental i cronològic de la prehistòria, així com també als aspectes socials, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques i a les eines bàsiques per entendre llur evolució i distribució en el temps i l'espai. Tot plegat des dels primers homínids fins l'aparició de les civilitzacions antigues.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat mitjana, amb especial referència a la història medieval d’Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi i anàlisi de diferents conjuntures i problemàtiques rellevants de la història de Catalunya, des de l'època medieval a la contemporània, i amb una especial atenció a la historiografia, els debats històrics, les comparances, i les fonts documentals.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Itinerari pensat per aquells que s’orienten cap a Història Antiga, Arqueologia, Antropologia, Paleografia, Diplomàtica i Història Medieval. El seu disseny combina l’apropament a les restes materials i l’ús de les fonts històriques escrites i de les fonts etnogràfiques a més de proporcionar el coneixement de les diferents metodologies de les disciplines esmentades.
L’assignatura està estructurada en tres grans blocs. El primer està format pels tres primers temes del programa i es dedica a l’Arqueologia i a la Prehistòria, curant d’apropar i fer conèixer les bases metodològiques d’ambdues ciències d’estudi del passat humà. El segon bloc, format també per tres temes, es dedica a l’Etnografia com a disciplina per conèixer la diversitat i les semblances de les societats humanes tant des del punt de vista social com cultural. El tercer bloc, constituït pels darrers quatre temes, pretén proporcionar els coneixements per l’estudi de les fonts escrites i els mètodes d’anàlisi de les mateixes que permeten un coneixement científic del passat medieval.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents de pensament arqueològic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat antiga, amb referència especial a la història antiga de la península Ibèrica .
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Introducció general a la història d'aquest període (1450-1800) i a les seves diverses vessants: economia, societat, política, religió, cultura.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi històric del període comprès entre 1776 i 1945, des de la política i l'economia fins a la cultura i la ideologia, amb un èmfasi especial en la història d'Europa.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Història d'Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Itinerari del mòdul instrumental dissenyat bàsicament per als alumnes que s’orienten cap a la història moderna i contemporània. El seu contingut combina una aproximació a les fonts documentals –arxivístiques, bibliogràfiques i digitals- i a les fonts materials d’interès per a la investigació històrica, amb la presentació d’un ventall ampli de metodologies d’anàlisi tant quantitatives com qualitatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i a Amèrica, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nòmades i sedentàries, i a l'anàlisi de les ciutats antigues.
L'assignatura consta de tres parts:
- Les societats paleolítiques de la península Ibèrica, des del paleolític inferior fins el final del paleolític superior.
- L'arqueologia del poblament a Europa
- L'arqueologia del poblament a Amèrica
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul pretén aprofundir en la història social i econòmica de Catalunya, de l’època medieval a la contemporània, amb un especial èmfasi en les qüestions metodològiques i d’història comparada. És a dir, en com vivien els homes i dones del passat, com obtenien recursos per viure o com es relacionaven entre si. En els diversos blocs es revisarà la principal bibliografia existent sobre el tema i es procurarà examinar algunes fonts o documents dipositats als arxius, per exemplificar les qüestions tractades a classe.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Estudi de la història política i cultural (de l'època medieval al segle XX) mitjançant l'anàlisi d'algunes conjuntures i temàtiques significatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat. Estudi del mètode etnogràfic i la seva rellevància en les Ciències Socials. Anàlisi de textos etnogràfics contemporanis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatura és estudiar la història econòmica mundial del segle XX i, molt especialment, el procés de desenvolupament experimentat per les economies europees durant el segle passat. Es pretén estimular la reflexió i l'anàlisi crítica sobre alguns dels problemes més rellevants de les transformacions econòmiques del món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs es pretén que les i els estudiants coneguin la importància de la transmissió cultural femenina pel manteniment de la civilització a Europa. La transmissió cultural femenina ha estat, bàsicament, oral, escrita i plàstica. L’alumnat podrà apreciar, per mitjà d’exemples concrets, la importància qualitativa de la cultura femenina en diferents camps del saber.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Art i poder al Món Clàssic
|
OPoptativa |
6 |
A1 |
1primer semestre |
L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --divulgació i gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A1 |
1primer semestre |
Estudi dels moviments, tendències i artistes de l'art contemporani universal des dels anys 50 fins a l'actualitat, en totes les seves manifestacions artístiques.
|
OPoptativa |
6 |
A1 |
1primer semestre |
El curs analitza la construcció de la diva virtual en l'escena contemporània. Per a portar a terme aquest anàlisi, parteix del relat de l'Eva futura de Villers de l’Isle-Adam (1886), i la seva influència en l'imaginari de la dona-màquina, tant pel que fa a la reproducció sonora com a l'aparença de la diva.
|
OPoptativa |
6 |
A1 |
2segon semestre |
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OPoptativa |
6 |
A1 |
2segon semestre |
Aquest curs d’art medieval estudia edificis monumentals i els seus interiors abordats des d’una perspectiva funcional. Per tal d’entendre l’organització espacial, el mobiliari i les imatges d’aquests monuments, ens centrarem en com s’utilitzaven, ritualment i altrament. La clau per entendre les catedrals i els monestirs són la litúrgia i la vida monàstica, mentre que els rituals practicats en espais profans, com els palaus, servien per expressar i confirmar les estructures de poder i les jerarquies socials.
|
OPoptativa |
6 |
A1 |
2segon semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana medieval
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es posarà una atenció especial, així mateix, en els elements constitutius de l'idioma, a partir d'un resum de la història total del català, des dels orígens fins a l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània de la llengua. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura es presentaran les línies generals més rellevants de la història de la llengua catalana contemporània, tenint en compte les aportacions de la història cultural i sociopolítica. Aquesta presentació se situarà en el marc general dels principals processos sociolingüístics de les llengües occidentals, tals com la codificació o la institucionalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
S'analitzaran els sons i els fenòmens segmentals i suprasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
El seminari abordarà diversos aspectes relacionats amb les diferents formalitzacions històriques de la llengua catalana que podem documentar, les formes lèxiques i gramaticals que n'han perviscut en els documents escrits antics i les diverses varietats dialectals que existeixen.
Aquest tipus de coneixements de caràcter gramatical, cultural i filològic, que abasten la gramàtica històrica, l'etimologia i l'onomàstica, la dialectologia i el comentari filològic, amb prou feines tenen cabuda dins les assignatures obligatòries que es cursen en la titulació. La intenció és, per tant, que en aquest seminari optatiu es puguin treballar d'una manera teòrica però també, i sobretot, pràctica aquestes qüestions, amb la finalitat d'obtenir-ne una visió de conjunt i de copsar-ne la utilitat per a un especialista de la llengua i de la literatura catalanes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos lírics, de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Lírica medieval: Miriam Cabré i Francesc Tous
Lírica moderna: Pep Valsalobre
Lírica contemporània: Mita Casacuberta
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
La asignatura tiene como objetivo fundamental que el estudiante obtenga las nociones básicas de literatura española contemporánea, para poder reconocer sin problemas, y en sus diversos géneros, los movimientos literarios de las letras españolas del siglo XX y lo que va del siglo XXI.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En esta asignatura se estudian las unidades básicas de las estructuras sintácticas de la lengua y se aplican al análisis de la oración simple en español. El estudiante deberá ser capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos.
En aquesta assignatura s'estudien els fonaments de l'estructura sintàctica de les llengües i s'apliquen a l'anàlisi de l'oració simple en espanyol. L'estudiant haurà de ser capaç de construir argumentacions gramaticals sòlides basades en l'aplicació de criteris formals i rigorosos.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Sintaxi de les oracions subordinadas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, i composició.
En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, y composición.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de l'origen i evolució de la llengua espanyola en diferents tipus de textos (grafies, fonètica, morfologia i lèxic), amb especial atenció als estudis gramaticals i diccionaris de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |