La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Estudi dels objectius de l'Antropologia Social i Cultural a partir del coneixement de les escoles clàssiques –els autors i les monografies–, el mètode etnogràfic i els principals àmbits de treball de la disciplina (parentiu, religió, economia i política).
Introducció a les tècniques i convencions d'escriptura dels textos acadèmics i als recursos per a la seva presentació i defensa oral, especialment en relació amb les TIC. Producció de textos escrits i de discursos orals d’acord amb les diverses tipologies textuals.
Aproximació generalista i introductòria als principals problemes del debat filosòfic contemporani i actual, tot posant el focus primordialment en les seves implicacions ètiques, socials i polítiques. S'hi donarà especial atenció als problemes relacionats amb la bioètica y la diversitat cultural y de gènere.
Característiques i tipus del llenguatge informatiu. Llenguatge informatiu i procés de comunicació. Estructura del llenguatge informatiu a agències de notícies, premsa, ràdio, televisió, webs i xarxes socials. Errors més habituals del llenguatge informatiu. El llenguatge informatiu als Llibres d'estil d'empreses periodístiques públiques i privades.
El curs ofereix un panorama general dels principals corrents i teories sobre comunicació mediàtica, amb una especial insistència en aquelles aportacions que es poden encabir dins de la teoria social crítica (Escola de Frankfurt, Cultural Studies...). Igualment, es proposa introduir un seguit de temes i qüestions relacionades amb els nous mitjans i les xarxes socials.
Principals conceptes i dimensions de l'Alfabetització Mediàtica i informacional (AMI). Entendre el paper i les funcions dels mitjans en les societats democràtiques. La fiabilitat de les fonts. Obligacions, responsabilitats i control democràtic dels mitjans públics. Avaluar d'una manera crítica el contingut dels mitjans a la llum de les funcions dels mitjans. Funcions del periodisme. Pluralitat informativa. Periodisme responsable. Periodisme no sexista. Llibertat d'informació i Llibertat de premsa. Desinformació i les seves respostes: visió i propostes de la UNESCO i de la Unió Europea. Reptes i propostes de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació.
Introducció general a la cultura periodística amb especial atenció als gèneres periodístics; concepte de gènere i les seves principals modalitats: notícia, entrevista, crònica, gèneres d'opinió en premsa, ràdio i TV. Redacció en premsa, ràdio i TV dels diferents gèneres.
A partir d'exemples de projectes històrics i presents i de l'abordatge de diferents àmbits i formes d'expressió, l'assignatura vol elaborar projectes culturals factibles i d'interès general en el context actual. Es treballaran totes les seves fases: ideació, documentació, producció-creació, comunicació, difusió, distribució, exhibició, venda i avaluació.
Introducció a la Història de la Comunicació. Definició, metodologia i objectius. Comunicació en la revolució industrial: (L'abolició de la distància: el telègraf, el telèfon, els serveis postals. Desenvolupament de la premsa: premsa seriosa i premsa popular. Creació de les agències de premsa. Fotografia i precedents de la imatge en moviment) . Mitjans de comunicació de masses (L'emergència de la ràdio. La mobilització de la premsa a la I i II Guerra Mundial. Explosió de la televisió. Sistemes públics i privats de gestió dels nous mitjans de masses). Revolució digital i societat de el coneixement (La indústria de la comunicació i les anomenades empreses tecnològiques com a factor de desenvolupament i crisi de sistema. Omnipresència de la comunicació i globalització de la societat de la informació. Nou analfabetisme tecnològic i bretxa digital: l'explosió de l'accés a la informació i la producció. La Cimera Mundial de la Societat de la Informació).
Aquesta assignatura té per objectiu l'estudi dels mecanismes i dels elements narratius que formen part de la construcció del relat audiovisual. Els fonaments teòrics de la narrativa audiovisual, el coneixement i funcionalitat dels elements bàsics de la forma audiovisual; i aspectes com el narrador, el punt de vista, el temps i l'espai; la recepció del relat audiovisual.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.