Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2019
Descripció:
Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Irene Abril Vilamala  / Alexandre Vico Martori
Idioma de les classes:
Català (40%), Castellà (20%), Anglès (20%), Francès (10%), Italià (10%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE46- Adquirir, interpretar i posar en pràctica els coneixements instrumentals aplicats a la Història de l'Art (planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, informàtics o materials propis de l'obra d'art)
  • CE48- Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i / o l'urbanisme, de la teoria i de la història de tots dos camps de coneixement

Continguts

1. Antiguitat. Girona. Un cas acotat. Els orígens de la ciutat. La polis grega. De la colonització a les Megàpolis L'imperi Romà. Urbs, vil.les i palaus

2. La cristianització de les ciutat romanes. Memòria martirial i descentralització. - La nova estructura social. Teixit humà i teixit urbà. Feudalització de les ciutats i gremialització del barris. - La catedral, el barri canonical i la universitat. Motors de transformació dels nuclis urbans - Europa inventa la plaça i descobreix la consciencia col·lectiva ciutadana. La plaça de la catedral a l’ajuntament. El mercat com motor i oportunitat - Burgs: les ciutats comercials del nord d’Europa. Els burgesos, a la recerca d’un nou ordre social. Ciutat de nova planta: vilafranques, bastides -Medina: islamització de les ciutats romanes, noves fundacions i teories de l’urbanisme ideal islàmic. - Projecte de ciutat segons la utopia cristiana. La Jerusalem Celestial a la Terra. Jerusalem in re et in se. -“La Ciutat de Deu”. de Sant Agustí al Cardenal Cisneros:Alcalà de Henares, paradigma de la ciutat del coneixement i la seva projecció a Amèrica.

3. Època Moderna Moderna. Utopies. La ciutat ideal del Renaixement. Les grans transformacions del Barroc. Arquitectura, ciutat i Il·lustració.

4. Les grans capitals del segle XIX. La ciutat moderna i els grans debats del segle XX.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 0 30,00 30,00
Anàlisi / estudi de casos 6,00 6,00 12,00
Cerca i anàlisi d'informació 7,00 20,00 27,00
Lectura / comentari de textos 0 30,00 30,00
Prova d'avaluació 4,00 0 4,00
Sessió expositiva 28,00 0 28,00
Sessió pràctica 9,00 0 9,00
Visionat/audició de documents 3,00 7,00 10,00
Total 57,00 93,00 150

Bibliografia

  • ASTENGO, Giovanni (1966). "Urbanistica" A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 541-642 (Vol.14). Fondazione Cini. Catàleg
  • SALVATORI, M.; FERRARI, O.;BRUSCHI, A.; PONTUALE, L. (1965). "Strutture, elementi e tipi " A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 96-284 (Vol. 13). Fondazione Cini. Catàleg
  • ZEVI, Bruno (1958). "Architettura" A: A: Enciclopedia Universale dell'Arte,cols. 615-700 (Vol. I). Fondazione Cini. Catàleg
  • BENEVOLO, Leonardo (1972). Historia de la arquitectura del Renacimiento (2 vols.). Madrid: Taurus. Catàleg
  • ROTH, Leland (1999). Entender la arquitectura : sus elementos, historia y significado. Gili. Catàleg
  • PEVSNER, Nikolaus (1994). Breve historia de la arquitectura europea . Alianza. Catàleg
  • BENEVOLO, Leonardo (1978). El diseño de la ciudad (5 vols.). Gili. Catàleg
  • ZEVI, Bruno (1981). Saber ver la arquitectura : ensayo sobre la interpretación espacial de la arquit. Poseidón. Catàleg
  • BENEVOLO, Leonardo ... [et al.] (1993). Principi e forme della città . Libri Scheiwiller. Catàleg
  • TOURNIKIOTIS, Panayotis (2014). La historiografia de la arquitectura moderna (Pevsner, Kaufmann, Giedion,etc.). Barcelona: Reverté. Catàleg
  • Rodà, Isabel (cop. 2014 ). Urbanisme i monumentalització : Roma i les ciutats a Catalunya . Barcelona: UOC. Catàleg
  • Carreras Güell, Jordi ([1992] ). Arquitectura i urbanisme : (1860-1935) . Cassà de la Selva: Arxiu Municipal. Catàleg
  • Harouel, Jean-Louis (1981 ). Histoire de l'urbanisme . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg
  • Harvey, David (2008 ). París, capital de la modernidad . Tres Cantos: Akal. Catàleg
  • Hazan, Éric (2011 ). París en tensión : urbanismo e insurrección en la ciudad de la luz . Madrid: Errata Naturae. Catàleg
  • Bohigas, Oriol (1963 ). Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme . Barcelona: Ed. 62. Catàleg
  • Wiebenson, Dora Placzek, Adolf (1983 ). Architectural theory and practice from Alberti to Ledoux (2nd ed.). [S.l.]: Architectural Publications. Catàleg
  • Tournikiotis, Panayotis (cop. 2014 ). La Historiografía de la arquitectura moderna : Pevsner, Kaufmann, Giedion, Zevi, Benevolo, Hitchcock, Banham, Collins, Tafuri (Ed. actualizada). Barcelona: Reverté. Catàleg
  • Kaufmann, Emil (1963 ). L'Architecture au siècle des lumières : baroque et post-baroque en Anglaterre, en Italie et en France . Paris: Julliard. Catàleg
  • Varriano, John (1990 ). Arquitectura italiana del Barroco al Rococó . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Frampton, Kenneth (cop. 2000 ). Le Corbusier . Madrid: Akal. Catàleg
  • Pizza, Antonio (2002 ). Viena - Berlín : teoría, arte y arquitectura entre los siglos XIX y XX . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
  • Schorske, Carl E (1981 ). Viena Fin-de-Siècle : política y cultura . Barcelona [etc.]: Gili. Catàleg
  • Hernando, Javier (1989 ). Arquitectura en España, 1770-1900 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Berdoulay, Vincent Claval, Paul (2001 ). Aux débuts de l'urbanisme français : regards croisés de scientifiques et de professionnels : fins XIXe-début XXe siècle . Paris[etc.]: L'Harmattan. Catàleg
  • Laurence, Ray (2011 ). The City in the Roman West, c. 250 BC-c. AD 250 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
  • Harris, W. Victor (1999 ). The Transformations of Urbs Roma in late antiquity . Portsmouth: Journal of Roman Archaeology. Catàleg
  • Favro, Diane (1996 ). The Urban image of Augustan Rome . New York: Cambridge University Press. Catàleg
  • Rykwert, Joseph (1985 ). La Idea de ciudad : antropología de la forma urbana en elMundo Antiguo . Madrid: Hermann Blume. Catàleg
  • Greco, Emanuele (cop. 1999 ). La Città greca antica : istituzioni, società e forme urbane . Roma: Donzelli. Catàleg
  • Bozzoni, Corrado (2006 ). L'architettura del mondo antico . Roma [etc.]: GLF editori Laterza. Catàleg
  • Lloyd, Seton (1973 ). Arquitectura mediterránea prerromana . Madrid: Aguilar. Catàleg
  • Oliver-Bonjoch i Oliver, Jesús (2004 ). Arquitectura i societat a la Roma imperial . Barcelona: Edicions UPC. Catàleg
  • Duret, L (2001 ). Urbanisme et métamorphoses de la Rome antique (2e tirage de la 2e édition). Paris: Les Belles Lettres. Catàleg
  • Marín Sánchez, Rafel (DL 2000 ). La Construcción griega y romana . Valencia: Universidad Politécnica de Valencia. Servicio de Publicaciones. Catàleg
  • McKay, A. G (1998 ). Houses, Villas and Palaces in the Roman World . London: The Johns Hopkins University Press. Catàleg
  • Gros, Pierre (cop. 1996 ). L'Architecture romaine : du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire . Paris: Picard. Catàleg
  • Gros, Pierre (1994 ). Storia dell'urbanística. Il mondo romano (3º ed.). Roma: Laterza. Catàleg
  • Gerardo Boto Varela (2014). "Transformacions dels centres urbans des de l’Antiguitat Tardana. El policentris. Dins Pilar Giraldez, Marius Vendrell (Ed.), Centres històrics: el valor del context (, p. 25-45). patrimoni 2.0.
  • BENITO MARTIN, Felix (2002). La Formación de la ciudad medieval : la red urbana en Castilla y León /. Junta Castilla y León. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova escrita. Antiguitat i Edat Mitjana Avaluació del contingut donat a classe, amb les lectures suggerides 50
Prova escrita. Èpoques Moderna i Contemporànea Avaluació del contingut donat a classe, amb les lectures suggerides 50

Qualificació

Prova escrita(100%):

Cada professor proposarà una o mes lectures que tindran relació amb els continguts impartits a classe. L'avaluació constarà d'una única prova escrita amb una o més preguntes relacionades amb la matèria impartida per cada professor, a través de les quals l'estudiant haurà de demostrar que ha assumit els continguts generals de la matèria.


Es tindrà en compte també el coneixement de la matèria, la claredat expositiva i la precisió argumental, a banda de les lectures realitzades

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà NO PRESENTAT l'alumne que no hagi realitzat cap de les proves d'avaluació

Observacions

Pel·lícules recomanades:
The human scale (2012)
Gran Horizonte (2013)
El vientre del arquitecto (1987)

Assignatures recomanades

  • Art antic I. Proper orient
  • Art antic II. Grècia i Roma
  • Art Barroc
  • Art contemporani I
  • Art contemporani II
  • Art del Renaixement
  • Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc
  • Art medieval hispànic
  • Catedrals, monestirs i palaus
  • Cultura contemporània I
  • Cultures artístiques del món
  • Geografia d'Europa
  • Història antiga
  • Història contemporània
  • Història d'Amèrica Llatina contemporània
  • Història de l'Art de la Baixa Edat Mitjana
  • Història de l'art de l'Alta Edat Mitjana
  • Història d'Espanya
  • Història medieval
  • Història moderna
  • Història política i cultural

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.